divendres, 20 de desembre de 2013

Soledat




Soledat - Jordi Solà Coll


Si una cosa t'ha ensenyat la vida, és dir les coses abans no sigui massa tard. Cal, fixar en mots diàfans, el teu destí, expressar per respecte a tu mateix i als altres, quin horitzó t'espera més enllà del proper revolt. Penso en mi com en vosaltres, perquè vosaltres sou en mi i no hi ha cap diferència d'esma...  Sovint, saps, que el teu Rubicó particular demana una fortalesa fora mida, una voluntat a prova de qualsevol travessa: la meva força és la vostra i la vostra és la meva. I tanmateix, hi ha llocs on la soledat s'imposa. De fet, crec que es tracta de la nostra condició i que, tard o d'hora, no hi ha altra sortida que encarar la naturalesa humana. Ara, doncs, el teu destí et crida: hi ha llocs on només la soledat et justifica, on només tu, tot sol, pots copsar l'autèntica grandària del teu cor. Aquest és el meu fat: llur absència, marca l'infinit desert del meu camí i la seva bellesa m'il·lumina. 



dilluns, 18 de novembre de 2013

La seu de les paraules


Curahuara de Carangas (Bolívia) - Jordi Solà Coll

Miro el teu somriure,
reflectit en la comissura dels teus llavis
l’ideal de la nostàlgia: mel dolça
que davalla com un sol quan agonitza.
Nua,
            la sentència del destí ens marca;
res dol tant com la distància: el mormol
d’aquella llar, ara abandonada, que ahir



fou la memorable seu de les paraules.


Aquest és un poema que, temps ençà, m'inspirà, una bona amiga. Fou el seu somriure breu, allò que despertà en mi el propòsit de convertir aquell moment en un instant etern. Darrerament no faig acte de presència al Far. Doncs bé: és causa del mal pas en el qual es troba un bon amic, que no deixo rastre en cap bloc -ni en el meu ni en els vostres. Me'n disculpo i espero que us en fareu càrrec. Per poc que pugui -com avui- el Far tornarà a il·luminar-se. És un deure i un deute donar la mà als amics, demostrar en temps d'adversitat l'amor que sents. No sempre és bella la nit més fosca. De tant en tant, hi cal algun estel. I aquesta elegia, tot i semblar trista, n'és l'expressió d'un sentiment concret: en temps de dificultats, dolorós però necessari. 


dimecres, 30 d’octubre de 2013

El llarg viatge


Serra de Montsant - Jordi Solà Coll


Som exploradors que a mesura que fem via a través de l'extensió de l'existència, cartografiem carenes noves i sortegem rius abans desconeguts: espais en blanc en el mapa de la vida.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Amistat

El riu de l'Amistat (Tibet) - Jordi Solà Coll


El riu
del jorn se’n va amb l’amic:  ja no queda res,
res dels gots de vi mig plens quan dringuen,
ni  de l’enginy dels versos cap més rastre.
Res per calmar la fam després del comiat;
lluny enllà,  
                          la silueta de l’amic s’esmuny


entre la boira.

dissabte, 28 de setembre de 2013

El teatre del món


Festival d'Hemis (Himàlaia) - Jordi Solà Coll



Entre bastidors, mires d’amagat els rostres
del públic delectant-se amb la tragèdia
de la vida: una lleu penombra il·lumina
una platea amb totes les fileres plenes;
ha pres forma en la figura dels actors,
l’essència. I tu, heroi i anònim, condemnat
a pagar el preu de la misèria quotidiana,
fas teva cada línia i mimetitzes per un plat
de llenties el dolor en gaudi. Tot és plany,
i l’engany no et fa més noble que la resta:
no tens llinatge, només ets un altre actor


a la recerca d’una excusa. 

dilluns, 23 de setembre de 2013

Les edats de la vida

Festival d'Hemis (Himàlia) - Jordi Solà Coll


Sent el nadó acabat de néixer l'impacte de la Llum;
demana el seu plor refugiar-se a braços de la mare
però ja adult es mira al mirall i hi contempla un vell 
de cabells grisos, de qui n'ignora el nom i llur estirp.




dilluns, 9 de setembre de 2013

Enigma

Jantar Mantar - Observatori de Jaipur (s. XVIII), Índia - Jordi Solà Coll 


Quan contemplo els estels no faig altra cosa que reflectir-me en l’enigma sense el qual vagaríem sense objecte.

divendres, 23 d’agost de 2013

Somniant la beutat



Jaisalmer - Râjasthân (Índia) - Jordi Solà Coll

Al bell mig del desert del Thar la ciutat de Jaisalmer s'erigeix dalt d'un turó, com un miratge inesperat, a les envistes del viatger. D'entrada, allò que primer crida l'atenció és el seu color. Perquè igual que altres ciutats del Râjasthân, un pigment determinat -com el pàl·lid rosa de Jaipur, el blau de Jodhpur, el blanc d'Udaipur- distingeix els murs de la seva arquitectura: un matís daurat, el mateix de la sorra del desert, caracteritza Jaisalmer fins a l'extrem de mimetitzar-la amb l'entorn, camuflada la bellesa per l'extensió quasi infinita d'un oceà de dunes.



dilluns, 12 d’agost de 2013

L'encant de la ruïna



Baalbek - Vall de la Bekaa (Líban) - Jordi Solà Coll



Qui no ha sentit mai un calfred en contemplar, cap al tard, l'ombra d'una ruïna en silenci, projectant-se cap a l'horitzó? Qui, davant l'esbalaïdora força del fragment, no ha emmudit a causa de l'encant de les deixalles de la història? Encant  -més que no certesa-  que com a poder suggeridor es defineix per un solatge temporal: sense l'impecable pas del temps no hi ha ruïna, quan no constata -ens recorda- la precarietat de l'existència, la finitud de la nostra condició.

dijous, 1 d’agost de 2013

Nostàlgia



El temps detingut - Maise Corral


La nostàlgia és una flaquesa venial. Mirar enrere és humà, ni que sigui per poder observar amb perspectiva l'avui que ara habitem.



dijous, 25 de juliol de 2013

Infantesa


Zanskar (Himàlaia) - Jordi Solà Coll


Penso que una de les qualitats de l'infant és la capacitat d'ultrapassar els límits de la vàlua amb què els adults estimem les coses... Ells veuen prodigis, i a nosaltres ens manca gosadia.




dimecres, 17 de juliol de 2013

Geografia



Parc Nacional de Sajama (Bolívia) - Jordi Solà Coll


Confesso sentir gran debilitat pels paisatges desolats. A mercè dels elements, sóc plenament conscient de la meva condició efímera. I he de dir que això m'eleva a un estat de lucidesa extraordinari. Tal volta, aquesta és la raó: la magnitud de la natura, el contrast amb l'individu, em revela la dimensió vital de l'ànima.






divendres, 12 de juliol de 2013

Exili

Vall de Iunz (nord del Pakistan) - Jordi Solà Coll


El meu país és el teu cos endormiscat
el dia que vaig marxar a l’exili.
Recordo bé el moment: el dolç caliu
que omplia de matís la cambra,
i aquella olor tan peculiar de moble
antic de la Provença.    
Era un matí serè,  de claror a l’alça,
que  tènuement deixava endevinar
en la penombra de l’estança
una dolorosa veritat: ajaguda,
la impúdica silueta del desig,
dibuixava al contrallum la seva geografia.

Encén, encara avui, entre la terra eixorca         
i els rams de violetes, una fràgil sensació
de desmesura, l’ostracisme. I m’ho miro,
tot sol, amb ulls de marbre,
                                       resignat a la sort
de qui ignora si mai no tornarà al regne

de les coses.













divendres, 5 de juliol de 2013

Desig



Llac Dal, Caixmir - Jordi Solà Coll


Mires la foscor del pou de l’existència:
t’encisa el vertigen de no poder-ne
endevinar el final –tanta és la fondària.
                        Temptat pel desig,
deixes caure una moneda al buit
i romans quiet
fins a escoltar aquell precís batec
de l’aigua,
                  agitant-se en contacte
amb el metall.
Un cop vas obtenir el que volies:

un fragment d’eternitat.


dilluns, 1 de juliol de 2013

Joana Raspall. Cent anys de poesia.







Amb el verb clar i el cor pur endreço aquests mots en homenatge a la poeta. Avui, la Joana Raspall celebra el seu aniversari. Cent anys de poesia. D'esforç i compromís amb un país; és a dir, amb un ideal de civitas que té com a horitzó la condició humana. No ha estat debades. 

        
               Un carrer sense fi,
amb quin pas l'emprendria?
Em doldria
no aturar-me en cap portal,
ni veure mai quin destí
m'esperava al tram final.

             Un carrer sense fi
mataria l'esperança,
perquè quan el peu es cansa
ja no li és bo cap camí.

                                                      Joana Raspall


No he triat pas aquest poema, intitulat "Un carrer sense fi" (Jardí vivent, El Cep i la Nansa, 2010) a l'atzar. Perquè al capdavall qualsevol pot fer seva l'analogia del camí amb un "final" i una "finalitat" ("fi", sense l'article, expressa un doble camp semàntic). Tot té, doncs, un propòsit i aquest l'ha de marcar la posició de cadascú. I a l'obra de la Joana es veu clar que el proïsme esdevé llur preocupació. Recorre, la seva poesia, un ideal de justícia inèdit a la crisi de valors que afecta els nostres dies.

A l'obra per a adults, des de Ales i Camins (Ed. Columna, 1991) fins a l'esmentat Jardí vivent, la Joana Raspall desplega amb extrema delicadesa el seu jo més interior. Pren, la seva poesia, una profunditat que ha d'ésser reivindicada. De fet, d'ençà que m'estic rellegint completa l'obra publicada per a adults -tot prenent milers de notes per a un estudi dedicat a aquesta part del seu treball- bé puc confirmar el vincle, gens casual, que connecta el conjunt de la seva producció amb la filosofia i el pensament més carismàtic. Al meu entendre, un tret que situa la figura de la Joana Raspall entre els grans noms de la literatura catalana.

Amb emoció i joia, felicitats Joana.  











dimarts, 25 de juny de 2013

El mapa de l'home

Ladakh - Jordi Solà Coll


Els trets del rostre marquen els solcs del temps... Es tracta d’una cartografia anímica: una breu mirada entre dos homes que tingué lloc al Ladakh (Himàlaia, nord de l’Índia) un ja llunyà 1992. Afaiçonen el somriure unes galtes prominents. Contrasta, però, una textura rogallosa, expressió viva d'un esperit ple de coratge. Encara, com ahir, sento l’escalf del sol escàs de l’Himàlaia.

divendres, 21 de juny de 2013

A finals del mes de juny





Una estesa de papers damunt la taula de l'estudi. Pertot els llibres s'amunteguen. Emana olor a plata l'espelma de la lluna a punt de pondre's: enfora, la nit es mou. La mort, endiumenjada, m'enlluerna, però faig com que no hi és. M'estima i jo em dec sense cap pressa. Somort, el dring d'una campana s'esvaeix.




diumenge, 16 de juny de 2013

Esbós de poema

M’enganyo a mi mateix, 
i en el fons mal em faria, 
      si no accepto de bon grat 
que a voltes només m’omple 
un esbós de poema,
altrament llunyà de la imatge

que l’inspira.  

divendres, 14 de juny de 2013

Tibet



Tibet
Llac Manasarovar - Jordi Solà Coll


En una paret de casa meva hi ha penjada una fotografia del Tibet. És el paisatge desolat del llac Manasarovar. S'intueix, al fons, l'extensió d'una superfície blava i, remota, una gran carena de muntanyes abraçant la geografia. En primer terme, immòbil, una bandera d'oracions oneja al migjorn. Fragment de temps constant a l'abast de la memòria. Tanmateix, cada cop que l'escena m'omple la mirada, una distància me n'allunya. 

dimecres, 12 de juny de 2013

Anamnesi


És bella la ruïna del record, el caliu somort de la cendra dins la llar... Restes immortals del nostre ser que mor.       

dimarts, 23 d’abril de 2013

Serveis culturals. Llistat de conferències



JORDI SOLÀ COLL - DIFUSOR CULTURAL 

Fotògraf i escriptor, es dedica a la difusió cultural antropològica per mitjà de conferències i debats. Ha cursat estudis d'antropologia cultural i religions orientals. La seva obra ha estat publicada en revistes com l'Altaïr, Rutas del Mundo, Viajeros, Muntanya, Vèrtex, Descobrir o Lonely Planet magazine. Fruit dels seus viatges, ha viscut dos anys a l'Índia i quatre a Bolívia. En l'actualitat, col·labora a les pàgines de El Punt Avui i a l'emissora Catalunya Ràdio.  

SERVEI DE CONFERÈNCIES -ordenades per països o regions i degudament anotades. Si desitgeu contractar els meus serveis per a una conferència o bé un cicle a organitzar -data a establir- segons temàtica, no dubteu a contactar-me a: psln890@gmail.com

LLISTAT DE CONFERÈNCIES:


Bolívia –vegeu Món Andí  (més endavant en el present llistat) 
*La Paz.  Al peu de l’Illimani.[1]
*El Parc Nacional de Sajama.[2]
*El Salar d’Uyuni: el gran miratge blanc.
*Les esglésies jesuïtes de la Chiquitanía.[3]
*Els Yungues: entre el tròpic i els Andes.[4]
*L’imaginari colonial de la ciutat de Potosí.
*Sucre: l’ideal de l’harmonia arquitectònica.
*Els kallawaies: història i mite dels metges itinerants.[5]
*El llac Titicaca. El centre sagrat de la cultura andina.


Costa Rica-Centreamèrica 
*L’esperit del colibrí: ascensió al volcà de Turrialba.[6]
*La cultura afro-caribeña de Puerto Limón  -el mar Carib.
*Costa Rica i democràcia. Excepcionalitat política i social a l’Amèrica Central.
* El naixement d’una nació: la construcció Costa Rica gràcies a l’economia del cafè.
*Importància de la conservació dels ecosistemes com a eix vertebrador del territori.[7]


Egipte –vegeu Món Àrab (més endavant en el present llistat)
*L’Alexandria literària. De Konstantinos Kavafis a E.M. Foster.
*Entre la gernació:  El Caire, gran urbs mediterrània.
*Un viatge en el temps: navegant en falua pel riu Nil.[8]
*L’ànima tranquil·la del fellah -el món rural a Egipte.[9] 
*El paper de les minories religioses a l’Egipte modern.
*Monestir de Santa Catalina. Pelegrinatge al mont Sinaí.
*La regió de Núbia: Abu Simbel i el temple de Files (Philae).
*Els antecedents històrics de la revolució de la plaça Tahrir.[10]


Equador 
*El Quito colonial.
*Cuenca. El paradís perdut de l’Azuay.[11]
*Els grans mercats indígenes de l’Equador.[12]
*Poesia i modernitat a l’Equador: De Alfredo Gangotena a Iván Carvajal.[13]
*Les nacions indígenes en la recerca de la seva autodeterminació política.


Grècia 
*L’illa de Creta i el fil d’Ariadna: mite i realitat.
*Europa: capital Atenes.
*Ulisses i l’etern retorn en el viatge.[14]
*Àgora: la idea de mercat a la Grècia antiga.[15]
*Micenes i Epidaure: un itinerari pel Peloponès.
*La Grècia ortodoxa. Els monestirs de Meteora.[16]


Índia-Món Índic 
*Els temples jainistes de Ranakpur.[17]
*Vida i mort a la ciutat de Varanasi.
*Goa. Panaji i l’herència portuguesa.[18]
*El riu Ganges: la mare de tots els rius.[19]
*Iniciació a la música indostànica. El raga.[20]
*Calcuta i l’esperit de la cultura de Bengala.[21]
*El bressol de la identitat moderna a l’Índia.
*L’Índia en el s. XXI. Pobresa i poder nuclear.
*El misteri dels temples d’Elefanta  (Bombai).[22]
*El paper de les Upanisads en l’ateisme religiós.[23]
*Manganiars i langhas: música nòmada del Râjasthân.[24]
*Kerala i marxisme. Una experiència política singular.
*Tamil Nadu: els grans temples dràvides del sud de l’Índia.[25]


Iran 
*Vi al vers: misticisme en la poesia persa clàssica.[26]


Malàisia 
*Kuala Lumpur: Islam i modernitat.
*L’origen de la humanitat: la Vall de Lenggong
*Un mosaic viu de cultures: malaia, tàmil i xinesa.[27]
*George Town i Melaka. La història de l’estret de Malacca.


Món Andí 
*El món del apus: muntanyes i deïtats.[28]
*Introducció general a la religió andina.
*En el nom dels déus: mitologia andina.
*Poesia tradicional andina: introducció i lectura.[29]
*L’univers dels teixits en la cultura andina tradicional.[30]
*Moviments socials en el món andí:   la seva evolució política.
*Sincretisme i formes de supervivència religiosa en els Andes.[31]
*L’ayllu: l’estructura comunitària bàsica dels pobles originaris.[32]
*Aproximació al simbolisme de la iconografia religiosa andina.
*Estructures andines de poder. Política i religió en el món andí.
*L’estat andí i els pobles originaris. Tradició i modernitat a debat.


Món Àrabveure a Egipte (més amunt en el present llistat)
*Sufisme. El camí de la mística espiritual.
*L'amor místic segons la visió d’Ibn Al-´Arabî.
*Mesquita i símbol: la idea de temple a l’Islam.
*Islam i democràcia. A la llum de la Primavera Àrab.
*Comentari sobre el Tractat de la Unitat d’Ibn Al-´Arabî.[33]
*Islam i Europa. Influències i conflicte en l’heretatge cultural.[34]


Nepal
*Katmandú: un cel a la terra.
*Trekking a l’Annapurna: la llar de la deessa de l’abundància.[35]
*El patrimoni arquitectònic newari de la Vall de Katmandú... [36]
*De la monarquia a la República. Glòria i fracàs d’una revolta.[37]
*L’estupa de Bodhnath. Representació de l’univers i simbolisme religiós.[38]


Orient Mitjà (Líban/Síria/Jordània)
 *El desert del Wadi Rum.[39]
*Petra.   El silenci de les pedres.[40]
*El Líban: un gresol de cultures.
*Síria.   A l’alba de la civilització.[41]
*Beirut. Paisatge després de la batalla.
*El basar d’Alep: la ciutat del laberint.
*El temple de Baalbek i la vall de la Bekaa[42]
*Damasc: glòria i poder de la mesquita Omeia.[43]


Pakistan
*El llegat cultural de la Vall de l’Indus.[44]
*Trekking al camp base del Nanga Parbat.[45]
*Nació i islam. Origen històric del Pakistan.
*La vall de Hunza: el llunyà nord del Pakistan.


Perú 
*El Cusco. El melic del món.[46]
*Machu Picchu. La història d’un descobriment.
*Radiografia de l’Incanat. Imperi o Estat social?[47]
*Les línies de Nasca i la seva relació amb l’aigua.[48]
*El vol del còndor: geocultura de la vall del Colca.[49]
*Vall de l’Urubamba. Turisme i indústria en la creació d’un imaginari.[50]
*Cajamarca. Geografia històrica de l’encontre entre Pizarro i Atahualpa.[51]


Sud-est d’Àsia (Laos/Birmània) 
*Luang Prabang:  la ciutat dels temples.[52]
*Navegació tradicional pel riu Mekong.[53]
*Els pobles de muntanya: l’ètnia hmong.[54]
*Birmània. Drets humans i conflicte polític.[55]
*Sud de Birmània: la cultura i geografia mon.[56]
*El Milinda-Pañha. Una introducció al budisme Theravâda.[57]
*Birmània. Introducció general a la seva cultura i geografia.
*Arquitectura i simbolisme religiós a l’antiga capital de Bagan.[58]
*Vipassana: el món de la meditació en la cultura tradicional de Birmània.
*La cultura popular a Birmània: els pwe (festivals) i el culte als nats (esperits).


Tibet-Himàlaia[59] 
*El budisme Vajraiana[60]
*Sikkim. Els antics regnes de l’Himàlaia.
*Lhasa i els grans monestirs: Drepung, Sera i Ganden.
*Un recorregut per la poesia del poeta i místic Milarepa.[61]
*Ocupació xinesa i conflicte civil. Tibet: entre l’ocupació i l’oblit...
*L’arquitectura tradicional tibetana. Funcions i formalisme estètic.
*Pels camins de neu de l’Himàlaia. Descobrint Ladakh i el Zanskar.[62]
*Els txams. Una explicació formal de les danses rituals a l’Himàlaia.[63]
*Viatge per la geografia i el símbol: la peregrinació pel mont Kailas.[64]


Turquia[65] 
*Istanbul. Entre la tradició i la modernitat.
*Capadòcia. El temps, aquest gran escultor.[66]
*Efes i Pèrgam, les ciutats del coneixement.[67]
*Els narradors de rondalles a l’Istanbul otomà.[68]
*Turquia cap a Europa. Drets humans i integració europea.
*Iunus Emre: el camí de la poesia turca cap a la modernitat.[69]
*Enmig d’un mar d’immensitat: els rituals dels dervixos giròvags.[70]
*Sinan i la mesquita de Solimà: una fita de l’arquitectura otomana.[71]
*L’Istanbul otomà a la llum de la literatura romàntica: Lamartine, Nerval, Loti.


Singapur 
Port i mite literari de la ciutat de Singapur.


Xile 
*El laberint de Valparaíso.[72]
*El desert d’Atacama: l’infinit com a mesura.[73] 
*Un Xile insular: entre els Andes i l’oceà Pacífic.[74]
*Les antigues ciutats salnitreres en el nord de Xile.
*Detinguts desapareguts i impunitat política a Xile.[75]
*De l’amor i Pablo Neruda: Los versos del capitán.[76]
*La cultura Maputxe. Situació política i drets humans.


Xina
*El Taoisme. Introducció.[77]
*Xina: l’imperi del centre.[78]
*Sud de la Xina: la vall del riu Li.
*Les muntanyes sagrades de Hua Shan.[79]
*La Ruta de la Seda. El país de les caravanes.
*Introducció a l’estètica xinesa: pintura i poesia.[80]
*Xina: desenvolupament econòmic i conflicte social.


Teoria del viatge 
*Viatges i literatura.[81]
*Viatge i nomadisme.
*Viatge i coneixement.[82]
*La fotografia a la llum del viatge.[83]
*Història de l’espoli cultural del patrimoni per part d’occident.




[1] Illimani és una muntanya sagrada de 6.430 que domina la seu de govern boliviana.
[2] Amb il·lustracions fotogràfiques.
[3] Història de l’experiència jesuítica a la regió i situació actual del patrimoni (Unesco).
[4] Yungues: regió subtropical situada en una àrea de transició geogràfica.
[5] Kallawaia: metge nòmada que recorria a peu el continent a l’època prehispànica i hispànica.
[6] Un dels volcans més espectaculars de Costa Rica –el colibrí és una au que abunda especialment en aquella regió.
[7] El paper de parcs i reserves naturals en l’estructura del país.
[8] Inclou Luxor i Karnak i Vall dels Reis i de les Reines
[9] Un fellah és el camperol egipci, històricament l’ànima d’Egipte.
[10] Història de les revolucions egípcies al llarg del s. XX.
[11] L’Azuay és el departament més conservador del país i Cuenca la seva capital    (una meravellosa ciutat colonial).  El paradís perdut fa referència a la lluita dels seus habitants per conservar la seva idiosincràsia cultural.
[12] En especial Otavalo, Siquisilí i Ambato. De com les comunitats originàries articulen la seva economia
a l’entorn del mercat.
[13] Són poetes equatorians que delimiten un lapse determinat de temps –el segle XX. Hi haurà lectures.
[14] Interpretació de l’Odissea i la idea de retorn en el viatge.
[15] Exemplificat a través de les àgores més famoses de l’antiga Grècia.
[16] Encimbellats en espectaculars formacions rocalloses, es tracta d’un dels patrimonis ortodoxes més bells de l’orient mediterrani europeu.
[17] El jainisme és un dels cultes religiosos minoritaris existents a l’Índia (introducció a aquesta tradició). Hi ha il·lustracions fotogràfiques en aquesta conferència.
[18] Panaji és la capital de Goa repleta d’esglésies colonials.
[19] Simbolisme. Periple pels principals centres sagrats d’aquest riu al llarg del país.
[20] La música formarà part de la sessió a fi de fer entenedora l’explicació.
[21] La cultura de Bengala és una de les cultures clàssiques al nord de l’Índia (Tagore n’és un exemple)
[22] Elefanta és una petita illa amb un dels conjunts de temples més importants de l’Índia.
[23] Origen de l’espiritualitat moderna, que prescindeix de la idea de déu. Les Upanisads són uns textos sagrats indostànics de caràcter especulatiu.
[24] Manganiars i langhas són grups seminòmades del Râjasthân. Durant la sessió la música hi jugarà un paper a fi d’il·lustrar la seva tradició musical.
[25] Les antigues cultures meridionals chola i hoysala es coneixen pel genèric de cultures dràvides.
[26] El paper del vi en la poesia persa clàssica. Hi haurà lectures de poemes.
[27] Tres cultures que conviuen en un mateix territori, no sense conflicte.
[28] Apu és la denominació que reben les muntanyes sagrades als Andes. Introducció a la seva mitologia.
[29] La lectura comentada formarà part d’aquesta conferència.
[30] El teixit és la màxima expressió de l’estètica andina.
[31] De com la cultura religiosa andina ha sobreviscut a la colonització europea.
[32] Originaris en tant que fa referència als denominats pobles indígenes –l’ayllu és la seva estructura territorial.
[33] Filòsof, poeta i viatger musulmà.
[34] La influència musulmana a Europa i la seva negació intel·lectual.
[35] Explicació amb il·lustracions fotogràfiques.
[36] Els newaris són els habitants de la regió de Katmandú a ciutats com Patan i Bhaktapur –a més de Katmandú.
[37] Introducció a la realitat política actual d’aquest –ara ja- antic regne Himàlaia.
[38] Una estupa és una estructura budista que representa simbòlicament l’univers; la de Bodhnath és tal vegada la més impressionant.
[39] Jordània/regió on té lloc una part del periple de T.E. Lawrence.
[40] Jordània.
[41] Les conferències sobre Síria inclouen la deguda contextualització amb motiu de l’actual conflicte bèl·lic.
[42] El contrast entre el meravellós temple romà de Júpiter i l’actual vall de la Bekaa (Líban), seu principal de Hizbollàh.
[43] La mesquita Omeia és la construcció més impressionant de l’islam. Tanmateix, aquesta conferència té com a eix la mesquita Omeia i tota l’urbs antiga al seu voltant.
[44] Bressol de la cultura indoeuropea –ciutats antigues de Taxila i Mohenjo-Daro.
[45] El novè cim més alt del planeta  –conferència amb il·lustracions fotogràfiques.
[46] El Cusco –amb s i no amb z- era considerada el centre de l’imperi i eix del món. D’aquí la denominació de “melic del món” entès com a centre simbòlic de l’univers.
[47] Hi ha qui defensa que l’Incanat no fou un Imperi, sinó un Estat d’arrel marxista avant la lettre ( p.e. José Carlos Mariátegui).
[48] Explicació d’aquestes fascinants línies visibles des de l’aire en funció de la teoria que les relaciona de forma directe amb l’aigua com a recurs de primera necessitat.
[49] Introducció antropològica a aquesta vall recòndita de la mà de la seva tradició oral i musical.
[50] De com el turisme crea un imaginari que com a “realitat” antropològica s’adapta a la mirada del turisme de masses –alhora es parlarà dels principals llocs arqueològics de Pisac i Ollantaytambo, així com de la geografia física i cultural de la regió.
[51] El que suposà la trobada en aquesta ciutat entre l’Inca Atahualpa i els conqueridors comandats per Pizarro.
[52] Patrimoni de la Unesco.
[53] Les antigues rutes comercials en barcasses de fusta, encara avui actives però en vies de desaparició.
[54] El hmong és un poble que habita les muntanyes de Laos i que certament es troba en una cruïlla que podria comportar la desaparició de la seva cultura tradicional. El seu paper durant la Guerra del Vietnam.
[55] Camí de la democràcia de la mà de Aung San Suu Kyi.
[56] Eminentment meridional, la mon és la tradició cultural d’on prové la cultura bamar (birmana) predominant al país –alfabet i religió.
[57]A partir d’una lectura d’aquest text sagrat.
[58]Importància de l’arquitectura com a forma d’expressió de l’espiritualitat budista a l’època de l’antiga Bagan (Birmània).
[59] Totes les conferències van acompanyades d’il·lustracions i, en alguns casos, de música del meu arxiu.
[60] O budisme tibetà.
[61] Gran poeta místic tibetà del s. XII. Hi haurà lectures de textos.
[62] Regions budistes del nord de l’Índia.
[63] Espectacular mostra fotogràfica acompanyada de música.
[64] Cim sagrat per a la tradició budista situat al bell mig de l’altiplà tibetà.
[65] Gairebé totes les conferències estaran il·lustrades amb les meves fotografies.
[66] Visió geogràfica d’aquesta regió.
[67] Amb Alexandria les més grans biblioteques dels temps antics.
[68] Introducció a aquesta antiga tradició avui ja desapareguda en què s’aprofitarà per explicar una rondalla tradicional.
[69] Lectura i interpretació dels poemes d’aquest místic sufí, origen del turc modern.
[70] Explicació del vincle existent entre el ritual sufí i la dansa dels dervixos giròvags.
[71]Sinan és un dels més grans arquitectes de tots els temps i la mesquita de Solimà una de les seves obres més preuades i la més bella de les mesquites imperials.
[72] Ciutat Patrimoni Mundial de la Unesco.
[73] De com en un espai tan inhòspit evolucionà una de les primeres cultures continentals, ara fa més de 15.000 anys.
[74] Introducció general a aquest país isolat a causa de la seva posició geogràfica i orografia
[75] Drets humans –experiència directa amb els afectats de desaparicions.
[76] Lectura comentada d’aquest llibre de poemes clau per copsar la poesia amorosa del gran poeta xilè.
[77] Conferència complementada amb lectura de textos.
[78] Un recorregut per la història d’aquest fascinant país.
[79] Un dels pelegrinatges més paradigmàtics de la Xina i un dels paratges més bells del planeta. S’il·lustra amb fotografies de l’ascensió.
[80] Lectures i il·lustracions per donar suport a aquesta conferència sobre l’art xinès i la seva visió estètica.
[81]Conferència sobre el viatge com a gènere literari de prestigi. Hi haurà lectures d’alguns fragments de l’obra de diversos autors de renom.
[82] La relació del viatge amb el món del saber. Els grans viatgers.
[83]Si un gènere forma part del món del viatge, aquest és la fotografia. Repàs del paper d’alguns grans fotògrafs i viatgers i al paper de la fotografia com a creadora d’icones culturals.