dimarts, 23 d’abril de 2013

Serveis culturals. Llistat de conferències



JORDI SOLÀ COLL - DIFUSOR CULTURAL 

Fotògraf i escriptor, es dedica a la difusió cultural antropològica per mitjà de conferències i debats. Ha cursat estudis d'antropologia cultural i religions orientals. La seva obra ha estat publicada en revistes com l'Altaïr, Rutas del Mundo, Viajeros, Muntanya, Vèrtex, Descobrir o Lonely Planet magazine. Fruit dels seus viatges, ha viscut dos anys a l'Índia i quatre a Bolívia. En l'actualitat, col·labora a les pàgines de El Punt Avui i a l'emissora Catalunya Ràdio.  

SERVEI DE CONFERÈNCIES -ordenades per països o regions i degudament anotades. Si desitgeu contractar els meus serveis per a una conferència o bé un cicle a organitzar -data a establir- segons temàtica, no dubteu a contactar-me a: psln890@gmail.com

LLISTAT DE CONFERÈNCIES:


Bolívia –vegeu Món Andí  (més endavant en el present llistat) 
*La Paz.  Al peu de l’Illimani.[1]
*El Parc Nacional de Sajama.[2]
*El Salar d’Uyuni: el gran miratge blanc.
*Les esglésies jesuïtes de la Chiquitanía.[3]
*Els Yungues: entre el tròpic i els Andes.[4]
*L’imaginari colonial de la ciutat de Potosí.
*Sucre: l’ideal de l’harmonia arquitectònica.
*Els kallawaies: història i mite dels metges itinerants.[5]
*El llac Titicaca. El centre sagrat de la cultura andina.


Costa Rica-Centreamèrica 
*L’esperit del colibrí: ascensió al volcà de Turrialba.[6]
*La cultura afro-caribeña de Puerto Limón  -el mar Carib.
*Costa Rica i democràcia. Excepcionalitat política i social a l’Amèrica Central.
* El naixement d’una nació: la construcció Costa Rica gràcies a l’economia del cafè.
*Importància de la conservació dels ecosistemes com a eix vertebrador del territori.[7]


Egipte –vegeu Món Àrab (més endavant en el present llistat)
*L’Alexandria literària. De Konstantinos Kavafis a E.M. Foster.
*Entre la gernació:  El Caire, gran urbs mediterrània.
*Un viatge en el temps: navegant en falua pel riu Nil.[8]
*L’ànima tranquil·la del fellah -el món rural a Egipte.[9] 
*El paper de les minories religioses a l’Egipte modern.
*Monestir de Santa Catalina. Pelegrinatge al mont Sinaí.
*La regió de Núbia: Abu Simbel i el temple de Files (Philae).
*Els antecedents històrics de la revolució de la plaça Tahrir.[10]


Equador 
*El Quito colonial.
*Cuenca. El paradís perdut de l’Azuay.[11]
*Els grans mercats indígenes de l’Equador.[12]
*Poesia i modernitat a l’Equador: De Alfredo Gangotena a Iván Carvajal.[13]
*Les nacions indígenes en la recerca de la seva autodeterminació política.


Grècia 
*L’illa de Creta i el fil d’Ariadna: mite i realitat.
*Europa: capital Atenes.
*Ulisses i l’etern retorn en el viatge.[14]
*Àgora: la idea de mercat a la Grècia antiga.[15]
*Micenes i Epidaure: un itinerari pel Peloponès.
*La Grècia ortodoxa. Els monestirs de Meteora.[16]


Índia-Món Índic 
*Els temples jainistes de Ranakpur.[17]
*Vida i mort a la ciutat de Varanasi.
*Goa. Panaji i l’herència portuguesa.[18]
*El riu Ganges: la mare de tots els rius.[19]
*Iniciació a la música indostànica. El raga.[20]
*Calcuta i l’esperit de la cultura de Bengala.[21]
*El bressol de la identitat moderna a l’Índia.
*L’Índia en el s. XXI. Pobresa i poder nuclear.
*El misteri dels temples d’Elefanta  (Bombai).[22]
*El paper de les Upanisads en l’ateisme religiós.[23]
*Manganiars i langhas: música nòmada del Râjasthân.[24]
*Kerala i marxisme. Una experiència política singular.
*Tamil Nadu: els grans temples dràvides del sud de l’Índia.[25]


Iran 
*Vi al vers: misticisme en la poesia persa clàssica.[26]


Malàisia 
*Kuala Lumpur: Islam i modernitat.
*L’origen de la humanitat: la Vall de Lenggong
*Un mosaic viu de cultures: malaia, tàmil i xinesa.[27]
*George Town i Melaka. La història de l’estret de Malacca.


Món Andí 
*El món del apus: muntanyes i deïtats.[28]
*Introducció general a la religió andina.
*En el nom dels déus: mitologia andina.
*Poesia tradicional andina: introducció i lectura.[29]
*L’univers dels teixits en la cultura andina tradicional.[30]
*Moviments socials en el món andí:   la seva evolució política.
*Sincretisme i formes de supervivència religiosa en els Andes.[31]
*L’ayllu: l’estructura comunitària bàsica dels pobles originaris.[32]
*Aproximació al simbolisme de la iconografia religiosa andina.
*Estructures andines de poder. Política i religió en el món andí.
*L’estat andí i els pobles originaris. Tradició i modernitat a debat.


Món Àrabveure a Egipte (més amunt en el present llistat)
*Sufisme. El camí de la mística espiritual.
*L'amor místic segons la visió d’Ibn Al-´Arabî.
*Mesquita i símbol: la idea de temple a l’Islam.
*Islam i democràcia. A la llum de la Primavera Àrab.
*Comentari sobre el Tractat de la Unitat d’Ibn Al-´Arabî.[33]
*Islam i Europa. Influències i conflicte en l’heretatge cultural.[34]


Nepal
*Katmandú: un cel a la terra.
*Trekking a l’Annapurna: la llar de la deessa de l’abundància.[35]
*El patrimoni arquitectònic newari de la Vall de Katmandú... [36]
*De la monarquia a la República. Glòria i fracàs d’una revolta.[37]
*L’estupa de Bodhnath. Representació de l’univers i simbolisme religiós.[38]


Orient Mitjà (Líban/Síria/Jordània)
 *El desert del Wadi Rum.[39]
*Petra.   El silenci de les pedres.[40]
*El Líban: un gresol de cultures.
*Síria.   A l’alba de la civilització.[41]
*Beirut. Paisatge després de la batalla.
*El basar d’Alep: la ciutat del laberint.
*El temple de Baalbek i la vall de la Bekaa[42]
*Damasc: glòria i poder de la mesquita Omeia.[43]


Pakistan
*El llegat cultural de la Vall de l’Indus.[44]
*Trekking al camp base del Nanga Parbat.[45]
*Nació i islam. Origen històric del Pakistan.
*La vall de Hunza: el llunyà nord del Pakistan.


Perú 
*El Cusco. El melic del món.[46]
*Machu Picchu. La història d’un descobriment.
*Radiografia de l’Incanat. Imperi o Estat social?[47]
*Les línies de Nasca i la seva relació amb l’aigua.[48]
*El vol del còndor: geocultura de la vall del Colca.[49]
*Vall de l’Urubamba. Turisme i indústria en la creació d’un imaginari.[50]
*Cajamarca. Geografia històrica de l’encontre entre Pizarro i Atahualpa.[51]


Sud-est d’Àsia (Laos/Birmània) 
*Luang Prabang:  la ciutat dels temples.[52]
*Navegació tradicional pel riu Mekong.[53]
*Els pobles de muntanya: l’ètnia hmong.[54]
*Birmània. Drets humans i conflicte polític.[55]
*Sud de Birmània: la cultura i geografia mon.[56]
*El Milinda-Pañha. Una introducció al budisme Theravâda.[57]
*Birmània. Introducció general a la seva cultura i geografia.
*Arquitectura i simbolisme religiós a l’antiga capital de Bagan.[58]
*Vipassana: el món de la meditació en la cultura tradicional de Birmània.
*La cultura popular a Birmània: els pwe (festivals) i el culte als nats (esperits).


Tibet-Himàlaia[59] 
*El budisme Vajraiana[60]
*Sikkim. Els antics regnes de l’Himàlaia.
*Lhasa i els grans monestirs: Drepung, Sera i Ganden.
*Un recorregut per la poesia del poeta i místic Milarepa.[61]
*Ocupació xinesa i conflicte civil. Tibet: entre l’ocupació i l’oblit...
*L’arquitectura tradicional tibetana. Funcions i formalisme estètic.
*Pels camins de neu de l’Himàlaia. Descobrint Ladakh i el Zanskar.[62]
*Els txams. Una explicació formal de les danses rituals a l’Himàlaia.[63]
*Viatge per la geografia i el símbol: la peregrinació pel mont Kailas.[64]


Turquia[65] 
*Istanbul. Entre la tradició i la modernitat.
*Capadòcia. El temps, aquest gran escultor.[66]
*Efes i Pèrgam, les ciutats del coneixement.[67]
*Els narradors de rondalles a l’Istanbul otomà.[68]
*Turquia cap a Europa. Drets humans i integració europea.
*Iunus Emre: el camí de la poesia turca cap a la modernitat.[69]
*Enmig d’un mar d’immensitat: els rituals dels dervixos giròvags.[70]
*Sinan i la mesquita de Solimà: una fita de l’arquitectura otomana.[71]
*L’Istanbul otomà a la llum de la literatura romàntica: Lamartine, Nerval, Loti.


Singapur 
Port i mite literari de la ciutat de Singapur.


Xile 
*El laberint de Valparaíso.[72]
*El desert d’Atacama: l’infinit com a mesura.[73] 
*Un Xile insular: entre els Andes i l’oceà Pacífic.[74]
*Les antigues ciutats salnitreres en el nord de Xile.
*Detinguts desapareguts i impunitat política a Xile.[75]
*De l’amor i Pablo Neruda: Los versos del capitán.[76]
*La cultura Maputxe. Situació política i drets humans.


Xina
*El Taoisme. Introducció.[77]
*Xina: l’imperi del centre.[78]
*Sud de la Xina: la vall del riu Li.
*Les muntanyes sagrades de Hua Shan.[79]
*La Ruta de la Seda. El país de les caravanes.
*Introducció a l’estètica xinesa: pintura i poesia.[80]
*Xina: desenvolupament econòmic i conflicte social.


Teoria del viatge 
*Viatges i literatura.[81]
*Viatge i nomadisme.
*Viatge i coneixement.[82]
*La fotografia a la llum del viatge.[83]
*Història de l’espoli cultural del patrimoni per part d’occident.




[1] Illimani és una muntanya sagrada de 6.430 que domina la seu de govern boliviana.
[2] Amb il·lustracions fotogràfiques.
[3] Història de l’experiència jesuítica a la regió i situació actual del patrimoni (Unesco).
[4] Yungues: regió subtropical situada en una àrea de transició geogràfica.
[5] Kallawaia: metge nòmada que recorria a peu el continent a l’època prehispànica i hispànica.
[6] Un dels volcans més espectaculars de Costa Rica –el colibrí és una au que abunda especialment en aquella regió.
[7] El paper de parcs i reserves naturals en l’estructura del país.
[8] Inclou Luxor i Karnak i Vall dels Reis i de les Reines
[9] Un fellah és el camperol egipci, històricament l’ànima d’Egipte.
[10] Història de les revolucions egípcies al llarg del s. XX.
[11] L’Azuay és el departament més conservador del país i Cuenca la seva capital    (una meravellosa ciutat colonial).  El paradís perdut fa referència a la lluita dels seus habitants per conservar la seva idiosincràsia cultural.
[12] En especial Otavalo, Siquisilí i Ambato. De com les comunitats originàries articulen la seva economia
a l’entorn del mercat.
[13] Són poetes equatorians que delimiten un lapse determinat de temps –el segle XX. Hi haurà lectures.
[14] Interpretació de l’Odissea i la idea de retorn en el viatge.
[15] Exemplificat a través de les àgores més famoses de l’antiga Grècia.
[16] Encimbellats en espectaculars formacions rocalloses, es tracta d’un dels patrimonis ortodoxes més bells de l’orient mediterrani europeu.
[17] El jainisme és un dels cultes religiosos minoritaris existents a l’Índia (introducció a aquesta tradició). Hi ha il·lustracions fotogràfiques en aquesta conferència.
[18] Panaji és la capital de Goa repleta d’esglésies colonials.
[19] Simbolisme. Periple pels principals centres sagrats d’aquest riu al llarg del país.
[20] La música formarà part de la sessió a fi de fer entenedora l’explicació.
[21] La cultura de Bengala és una de les cultures clàssiques al nord de l’Índia (Tagore n’és un exemple)
[22] Elefanta és una petita illa amb un dels conjunts de temples més importants de l’Índia.
[23] Origen de l’espiritualitat moderna, que prescindeix de la idea de déu. Les Upanisads són uns textos sagrats indostànics de caràcter especulatiu.
[24] Manganiars i langhas són grups seminòmades del Râjasthân. Durant la sessió la música hi jugarà un paper a fi d’il·lustrar la seva tradició musical.
[25] Les antigues cultures meridionals chola i hoysala es coneixen pel genèric de cultures dràvides.
[26] El paper del vi en la poesia persa clàssica. Hi haurà lectures de poemes.
[27] Tres cultures que conviuen en un mateix territori, no sense conflicte.
[28] Apu és la denominació que reben les muntanyes sagrades als Andes. Introducció a la seva mitologia.
[29] La lectura comentada formarà part d’aquesta conferència.
[30] El teixit és la màxima expressió de l’estètica andina.
[31] De com la cultura religiosa andina ha sobreviscut a la colonització europea.
[32] Originaris en tant que fa referència als denominats pobles indígenes –l’ayllu és la seva estructura territorial.
[33] Filòsof, poeta i viatger musulmà.
[34] La influència musulmana a Europa i la seva negació intel·lectual.
[35] Explicació amb il·lustracions fotogràfiques.
[36] Els newaris són els habitants de la regió de Katmandú a ciutats com Patan i Bhaktapur –a més de Katmandú.
[37] Introducció a la realitat política actual d’aquest –ara ja- antic regne Himàlaia.
[38] Una estupa és una estructura budista que representa simbòlicament l’univers; la de Bodhnath és tal vegada la més impressionant.
[39] Jordània/regió on té lloc una part del periple de T.E. Lawrence.
[40] Jordània.
[41] Les conferències sobre Síria inclouen la deguda contextualització amb motiu de l’actual conflicte bèl·lic.
[42] El contrast entre el meravellós temple romà de Júpiter i l’actual vall de la Bekaa (Líban), seu principal de Hizbollàh.
[43] La mesquita Omeia és la construcció més impressionant de l’islam. Tanmateix, aquesta conferència té com a eix la mesquita Omeia i tota l’urbs antiga al seu voltant.
[44] Bressol de la cultura indoeuropea –ciutats antigues de Taxila i Mohenjo-Daro.
[45] El novè cim més alt del planeta  –conferència amb il·lustracions fotogràfiques.
[46] El Cusco –amb s i no amb z- era considerada el centre de l’imperi i eix del món. D’aquí la denominació de “melic del món” entès com a centre simbòlic de l’univers.
[47] Hi ha qui defensa que l’Incanat no fou un Imperi, sinó un Estat d’arrel marxista avant la lettre ( p.e. José Carlos Mariátegui).
[48] Explicació d’aquestes fascinants línies visibles des de l’aire en funció de la teoria que les relaciona de forma directe amb l’aigua com a recurs de primera necessitat.
[49] Introducció antropològica a aquesta vall recòndita de la mà de la seva tradició oral i musical.
[50] De com el turisme crea un imaginari que com a “realitat” antropològica s’adapta a la mirada del turisme de masses –alhora es parlarà dels principals llocs arqueològics de Pisac i Ollantaytambo, així com de la geografia física i cultural de la regió.
[51] El que suposà la trobada en aquesta ciutat entre l’Inca Atahualpa i els conqueridors comandats per Pizarro.
[52] Patrimoni de la Unesco.
[53] Les antigues rutes comercials en barcasses de fusta, encara avui actives però en vies de desaparició.
[54] El hmong és un poble que habita les muntanyes de Laos i que certament es troba en una cruïlla que podria comportar la desaparició de la seva cultura tradicional. El seu paper durant la Guerra del Vietnam.
[55] Camí de la democràcia de la mà de Aung San Suu Kyi.
[56] Eminentment meridional, la mon és la tradició cultural d’on prové la cultura bamar (birmana) predominant al país –alfabet i religió.
[57]A partir d’una lectura d’aquest text sagrat.
[58]Importància de l’arquitectura com a forma d’expressió de l’espiritualitat budista a l’època de l’antiga Bagan (Birmània).
[59] Totes les conferències van acompanyades d’il·lustracions i, en alguns casos, de música del meu arxiu.
[60] O budisme tibetà.
[61] Gran poeta místic tibetà del s. XII. Hi haurà lectures de textos.
[62] Regions budistes del nord de l’Índia.
[63] Espectacular mostra fotogràfica acompanyada de música.
[64] Cim sagrat per a la tradició budista situat al bell mig de l’altiplà tibetà.
[65] Gairebé totes les conferències estaran il·lustrades amb les meves fotografies.
[66] Visió geogràfica d’aquesta regió.
[67] Amb Alexandria les més grans biblioteques dels temps antics.
[68] Introducció a aquesta antiga tradició avui ja desapareguda en què s’aprofitarà per explicar una rondalla tradicional.
[69] Lectura i interpretació dels poemes d’aquest místic sufí, origen del turc modern.
[70] Explicació del vincle existent entre el ritual sufí i la dansa dels dervixos giròvags.
[71]Sinan és un dels més grans arquitectes de tots els temps i la mesquita de Solimà una de les seves obres més preuades i la més bella de les mesquites imperials.
[72] Ciutat Patrimoni Mundial de la Unesco.
[73] De com en un espai tan inhòspit evolucionà una de les primeres cultures continentals, ara fa més de 15.000 anys.
[74] Introducció general a aquest país isolat a causa de la seva posició geogràfica i orografia
[75] Drets humans –experiència directa amb els afectats de desaparicions.
[76] Lectura comentada d’aquest llibre de poemes clau per copsar la poesia amorosa del gran poeta xilè.
[77] Conferència complementada amb lectura de textos.
[78] Un recorregut per la història d’aquest fascinant país.
[79] Un dels pelegrinatges més paradigmàtics de la Xina i un dels paratges més bells del planeta. S’il·lustra amb fotografies de l’ascensió.
[80] Lectures i il·lustracions per donar suport a aquesta conferència sobre l’art xinès i la seva visió estètica.
[81]Conferència sobre el viatge com a gènere literari de prestigi. Hi haurà lectures d’alguns fragments de l’obra de diversos autors de renom.
[82] La relació del viatge amb el món del saber. Els grans viatgers.
[83]Si un gènere forma part del món del viatge, aquest és la fotografia. Repàs del paper d’alguns grans fotògrafs i viatgers i al paper de la fotografia com a creadora d’icones culturals. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada