dilluns, 9 de setembre de 2013

Enigma

Jantar Mantar - Observatori de Jaipur (s. XVIII), Índia - Jordi Solà Coll 


Quan contemplo els estels no faig altra cosa que reflectir-me en l’enigma sense el qual vagaríem sense objecte.

18 comentaris:

  1. Som pols d'estels i, tal com deia Carl Sagan, l'univers és també dins nosaltres.
    http://www.youtube.com/watch?v=y9vvOO7TSI8&feature=share

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'ha agradat pensar que compartim un tret comú amb tota la natura, una imatge que demostra que sovint ciència i poesia tenen un pòsit comú.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina

  2. Sempre m'ha agradat pensar que compartim un tret comú amb tota la natura, una imatge que demostra que sovint ciència i poesia tenen un pòsit comú.

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
  3. Aquella sensació que tenim a la muntanya, estirats a terra mirant els estels, aquella, la que hem viscut tantes vegades... crec que no l'havia vist mai tan ben explicada.

    Abraçades, faroner.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu bonic comentari. M'has fet pensar -és ben curiós com s'activa la memòria- en una nit, a l'edat de la
      innocència, contemplant una estesa d'estels com mai crec
      haver tornat a veure. Probablement fou la primera vegada que vaig tenir, d'alguna manera, consciència de l'univers i, per tant, de l'indesxifrable lligam amb l'existència i la seva extensió infinita...

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  4. S'ha de mirar cap amunt i endavant, amb els estels de guia.

    ResponElimina
    Respostes

    1. L'estel del nord ens guia, igual que a l'altre hemisferi tenen la Creu del Sud.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina

  5. L'estel del nord ens guia, igual que a l'altre hemisferi tenen la Creu del Sud.

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
  6. Si cadascú contempla el seu estel, tots ens reflectim en aquest immens enigma, que és l'univers...
    Petonets, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la idea que tots tenim el nostre estel. Si tots ens hi reflectim alhora, tots ens fondrem a l'uníson en l'enigma...

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina

  7. M'agrada la idea que tots tenim el nostre estel. Si tots ens hi reflectim alhora, tots ens fondrem a l'uníson en l'enigma...

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
  8. Jo també Jordi... miro al cel i no puc evitar plantejar-me questions sense resposta! Sovint quan miro al cel m'emociono.... m'agrada tant!!!

    ResponElimina
    Respostes


    1. I quan no hi ha cap resposta, aleshores sorgeix la poesia i l'art, maneres de canalitzar creativament aquesta emoció de la qual parles i que a mi també tant m'omple.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  9. Quan miro al cel i contemplo el estels, inevitablement, sempre em vénen al cap aquests versos del Vergés que tant m'agraden: "sense parar recorro el cel amb els meus ulls per si de cas contemplo l'estrella que tu mires".

    Et desitjo una molt bona diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia els versos d'en Vergés (poeta que m'agrada molt), però em fascina quan dos autors coincideixen en un pensament, amb independència de com s'han expressat ambdós. I és que en un comentari en resposta a la Roser, li dic: "M'agrada la idea que tots tenim el nostre estel... Si tots ens hi reflectim alhora, tots ens fondrem a l'uníson en l'enigma." De fet, era ella qui m'ho suggeria en el seu comentari! En tot cas, diria que això mateix ho hem fet un dia com avui!

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina

  10. No coneixia els versos d'en Vergés (poeta que m'agrada molt), però em fascina quan dos autors coincideixen en un pensament,
    amb independència de com s'han expressat ambdós. I és que en un comentari en resposta a la Roser, li dic: "M'agrada la idea que tots tenim el nostre estel... Si tots ens hi reflectim alhora, tots ens fondrem a l'uníson en l'enigma." De fet, era ella qui
    m'ho suggeria en el seu comentari! En tot cas, diria que això mateix ho hem fet un dia com avui!

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
  11. És estrany, tots alguna vegada hem tingut un pensament similar ... que dististint és l'home i alhora tan semblant.
    La ment ens porta a tots pel mateix camí .... això m'agrada.
    Encara queda una mica d'essència, saber que tots formem part d'un tot.
    Una abraçada amic.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sí, sembla que encara hi ha trets comuns en l'home. Ni que sigui per dir que compartim -tenim en comú- la soledat més absoluta...

      Una abraçada, amiga, des de El Far...

      Elimina