divendres, 21 de juny de 2013

A finals del mes de juny





Una estesa de papers damunt la taula de l'estudi. Pertot els llibres s'amunteguen. Emana olor a plata l'espelma de la lluna a punt de pondre's: enfora, la nit es mou. La mort, endiumenjada, m'enlluerna, però faig com que no hi és. M'estima i jo em dec sense cap pressa. Somort, el dring d'una campana s'esvaeix.




17 comentaris:

  1. Una lluna que empetiteix tota resta i ens acapara convertint-nos en pur sentiment.
    Es que soc una llunatica jo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Sempre m'ha fascinat la lluna i el seu poder de seducció sobre els humans. Ahir era gairebé plena, ben bé semblava a tocar...

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Demà serà plena del tot. A mi també em fascina.

    ResponElimina
  4. Em prenc la llibertat de recomanar-te un blog amic (nou a la xarxa). Tot i que el seu autor no escriu poesia té una sensibilitat i unes entrades que el fan ben recomanable.

    ResponElimina
  5. Sí, demà serà plena del tot i el cert és que t'encomana a mirar-te-la, sobretot quan aquest matís de color taronja l'embelleix i
    sembla guanyar en textura i volum...

    Estic a l'aguait d'aquest nou blog!

    ResponElimina
  6. http://interioritats.blogspot.com.es

    ResponElimina
  7. "l'espelma de la lluna", molt ben trobat, són dos elements interrelacionats. Que maco serà avui!

    ResponElimina
  8. La imatge m'encomanà el poema... de sobte la lluna s'havia convertit en una gran espelma que es filtrava pel finestral
    de casa... I sí, Helena, avui serà un dia preciós.

    Gràcies per escriure...

    ResponElimina
  9. Hola Jordi , jo no et recordo de temps ha, però gràcies per ser-hi, ara...
    M'agrada molt el nom del teu blog i la teva reflexió...Realment també penso que si escoltes, estimes...
    Ahir hi havia una lluna preciosa, jo vaig apagar els llums i la seva claror m'envaïa tota la casa; vaig contemplar una estona el paisatge, des de la finestra, que de tant en tant havia d'anar desentelant. Avui, però la lluna plena de la nit més curta de l'any, a mi me la tapen els núvols...
    Bona revetlla, ben fresqueta!!!


    ResponElimina
  10. Gràcies per escriure al meu bloc i fer-te'n seguidora. Escoltar és un do, una manera silenciosa d'estimar. I la poesia un consol
    que guareix els mals, creativament (si més no durant un fragment
    de temps...).

    Confio que demà la lluna es deixi veure!

    ResponElimina
  11. Ets un poeta...jo tampoc em canse mai de mirar-la...
    De vegades els silencis de les converces que fem amb la lluna ens porten vents frescs, nous camins...
    Una foto genial, un text per recordar-lo i viure'l moltes vegades...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. El cert és que quan he vist la teva col·lecció de llunes no he pogut deixar de pensar en la meva entrada "llunàtica". Jo sóc un fotògraf que deixà temps ençà la professió, i el cert és que m'estic reciclant de cara a anar publicant, a poc a poc, part de la meva petita obra fotogràfica -ara per ara, com pots veure, tot en estat molt elemental. En aquest sentit he de dir que el teu bloc és inspirador... Pura poesia visual!

    El joc entre imatge i poesia dóna molt de si, i el propòsit és
    jugar tot creant reciprocitat entre imatge i mot; ara tan sols
    em falta dominar les eines d'edició que encara no domino.

    Gràcies mil per escriure, espero que no et sàpiga greu que usi
    la poesia en els comentaris de les teves imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt agraïda, m'encanta la poesia i la lectura, un poema sempre és benvingut i més si és d'un amic encara que sigui virtual.
      Jo no sóc fotògrafa, tinc pocs conceptes fotogràfics, però si uneixes l'ànima, una bona música i jugues amb la càmera, els resultats solen ser bons, o almenys pots transmetre moments que has viscut i capturat en un instant de la teva vida.
      Crec que les persones últimament s'obliden dels seus moments, de compartir-los, de sentir-los...
      Una fotografia normal es pot convertir en una petita obra artística si li poses sentiment i si a sobre li regalen poemes ... doncs ja és excepcional!
      Gràcies de nou!

      Elimina
  13. Tens ànima de fotògrafa... Si més no pel que fas i he vist. La sensibilitat hi sura a tones... Tens raó pel que fa al fet de
    compartir els moments -hi ha una mena de tendència a l'autisme
    emocional... En aquest sentit la música que tries en conjunció
    amb la teva obra "obre" canals -desperta emocions. Ara, espero la propera foto teva per afegir-hi un petit poema!

    A tu les gràcies!

    ResponElimina
  14. Em deixaré enlluernar una altra volta.

    ResponElimina
  15. Benvolgut, Jordi, al meu Far particular. Sempre us he tingut a tots presents... El temps vaivé com una ona en la nit.

    Me'n vaig cap a l'Adverbia -que mai he deixat de visitar...

    ResponElimina