dilluns, 27 de març de 2017

El sentit de l'existència


El llarg viatge a casa



Una successió de vies mortes,
l'existència:
                 accions sense motiu,
banals reiteracions, mots mig 
buits esmunyint-se lentament
fins a erigir un gran mur de contenció
infranquejable; només al final 
del llarg viatge, l'ésser
troba un sentit en la seqüència.







divendres, 24 de febrer de 2017

Somni


El far a trenc d'alba (Jordi Solà Coll)



Somniar despert és encara una virtut humana que no ens ha estat vetada. És, el somni, el fonament de la revolta. Perquè el dia que el poder en tingui el monopoli, aleshores sí, malferida quedarà la llibertat de l’home.

diumenge, 29 de gener de 2017

Cartografia del no-res


 Entre l'absència i l'abisme ( P.N. de Lauca. Andes - Jordi Solà Coll)


La imatge captada per una càmera ofereix la representació icònica d'un fragment de realitat. John Berger diu que la fotografia "és l'art del temps". L'esdeveniment estaria en funció del moment escollit. Allò que mostra, evoca allò que no és visible a l'ull. La fotografia plasma l'intangible. L'absència hi juga un paper fonamental i l'instant és el moment culminant del fenomen fotogràfic com a expressió poètica.  







divendres, 20 de gener de 2017

Laguar


Vall de Laguar (Marina Alta, País Valencià)


Lluny, ben lluny,
el brunzit de les abelles:
la cendra de les hores
s’allunya de l’esguard. 


Entre l'ésser i el no-res hi ha un espai en blanc on la memòria reté l'espai de l'experiència. És aquesta una imatge que s’allunya, ombra que s’allarga més del compte, esclat de llum en la distància: remor silent d’una existència que muda en el miratge.                         

divendres, 25 de novembre de 2016

"Ulls de glaç", guanya el XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol


Mires la foscor del pou de l'existència (Ulls de glaç)


Gira i gira la roda de la vida. I just ha estat a Roda de Ter on he tingut el goig de rebre el XXXII premi de poesia Miquel Martí i Pol. L'obra, una reflexió sobre la impermanència de les coses i el pas del temps, s'intitula Ulls de glaç. Darrere, anys de feina, d'allò que m'agrada definir com a vida poètica. Ho he explicat en el discurs d'homenatge al poble de Roda: "escriure poesia, viure poèticament, és una condició vital que m'aguditza la mirada i el món que m'embolcalla com una meravella que cada dia es renova en el miracle d'existir." No puc, per tant, deixar de compartir-ho. Perquè hi ha un lligam que em connecta amb tots vosaltres i, d'alguna manera, us ho dec. El poema, una nova versió d'un altre que ja havia publicat a El far a trenc d'alba, és el que inaugura el llibre. Gira i gira la vida fins al final. Fins a la fosca que il·lumina.



El pou
                                                                                                                                
Mires la foscor del pou de l’existència:
t’encisa el vertigen de no poder-ne
endevinar el final -tanta és la fondària.
                       Temptat pel desig,
deixes caure una moneda al buit
i romans quiet fins a escoltar
el batec metàl·lic de l’abisme.
Un cop vas obtenir el que volies:

un fragment d’eternitat.                                   
                       

                                                                      Jordi Solà Coll 
                                                                              Ulls de glaç (inèdit)




diumenge, 28 d’agost de 2016

Malenconia


La malenconia és un mirar enrere (Jordi Solà Coll)

I

Si més no constata la malenconia una evidència: hi ha un part dins nostre que viu ancorada en el passat.


II

La perspectiva en la mirada demana una implicació emocional: un espai al si del cor capaç de copsar el món en tota la seva profunditat.



dimecres, 20 de juliol de 2016

Viatge


Muntanyes del Karakorum (nord del Pakistan - Jordi Solà Coll)


I

Encarar un paisatge inhòspit és un al·licient que transforma a qui gosa acceptar el repte. En aquest sentit, el viatge -real o metafòric- duu implícit un cert risc sense el qual perd fonament. Aquest, en dono testimoni, és l'esperit per descobrir nous territoris ocults a la mirada.                                             


II

          Voldria ser port de mi mateix i navegar pertot en un viatge sense fi.