dijous, 25 d’agost de 2016

Malenconia


La malenconia és un mirar enrere (Jordi Solà Coll)

I

Si més no constata la malenconia una evidència: hi ha un part dins nostre que viu ancorada en el passat.


II

La perspectiva en la mirada demana una implicació emocional: un espai al si del cor capaç de copsar el món en tota la seva profunditat.



dimecres, 20 de juliol de 2016

Viatge


Muntanyes del Karakorum (nord del Pakistan - Jordi Solà Coll)


I

Encarar un paisatge inhòspit és un al·licient que transforma a qui gosa acceptar el repte. En aquest sentit, el viatge -real o metafòric- duu implícit un cert risc sense el qual perd fonament. Aquest, en dono testimoni, és l'esperit per descobrir nous territoris ocults a la mirada.                                             


II

          Voldria ser port de mi mateix i navegar pertot en un viatge sense fi.


dimecres, 8 de juny de 2016

Alquímia


L'alquímia de la porta (Bocairent, País València - Jordi Solà Coll)
Porta closa, alquímia del rectangle en vertical. Trànsit més enllà del ser: llindar encara intangible als sentits. Textura aspre, a pany i forrellat guspireja l'ham de ferro pla. Els cercles de la vida a la fusta del vell arbre. Matèria i hora: centre que oscil•la a voluntat, llavor fecunda del saber.

dijous, 26 de maig de 2016

Mirall


En silenci anomena el nom.


T’he buscat en la fragància del poema. En cada mot roent, present pretèrit a l’acer dels dies. He enfilat el teu nom en la nit pregona i he trobat la llum en la fondària: el teu nom que m’anomena sense dir, hermètica expressió de la victòria: blau és el color del claustre dels teus somnis. Meva, ara sí, és la teva fam que creix a l’ombra. 

dissabte, 30 d’abril de 2016

La mesura transitòria de les coses


Muntanyes al nord de l'Hindustân (Jordi Solà Coll)


Quan a trenc de dia el món penja del fil del dubte i, lentament, entre la fosca, la llum s'escola i pren forma en els objectes que il·lumina. I el vol de l'oreneta omple l'espai d'alegria en la cacera. Aleshores, quan les muntanyes revelen al cor que les contempla la mesura transitòria de les coses, fit a fit la mort et mira i un estrany sentit de meravella habita el teu solatge, joc de daus aleatori. 

divendres, 25 de març de 2016

Giverny


Aigües primigènies - Els Nenúfars de Claude Monet


Aigües primigènies: vida oval
en suspensió sense centre ni propòsit.
Quatre són les estacions,
com quatre són els punts
on es bada la cruïlla en forjar la corba
un radi imprecís. Imita la veritat la mà 
de l’home, l’immens buit d’un consol

subtil en el traç de l’artifici.




diumenge, 6 de març de 2016

Serena barca


Serena barca - Imatge de Natxo Francés


Naveguem desnonats    cap a platges tranquil·les. 
No ens fa por naufragar    si és en terra benigna: 
ens avala un viàtic    de llum. I la certesa 
que al fons dels muntanyars,    de dins dels bulbs obscurs, 
revindran assutzenes,    radiants camafeus 

de nacre. Redimits de quasi tot.



                                                                       Maria Josep Escrivà                     
                                                                       Serena barca - Edicions del Buc, 2016