dimarts, 7 d’abril de 2020

Rohingyes


Rohingyes en ple èxode - fotografia: Hannah McKay



La fotografia és de fotògrafa la britànica Hannah McKay (Reuters) i s'hi observa una columna de refugiats rohingyes que es desplacen per un camp d'arròs tot just després d'haver fugit de Birmània cap a Bangla Desh. Nacions Unides ha qualificat la situació de genocidi organitzat i de neteja ètnica planificada contra aquest poble. El nombre de desplaçats supera el mig milió, mentre que s'ignora el total de víctimes. 

Una autèntica tragèdia en ple segle XXI que es fonamenta en dues premisses: la seva condició de musulmans i, sobretot, el fet de tractar-se d'un poble apàtrida. No s'entén una sense l'altra. I tampoc hi ajuda l'extracció humil de la major part de la població afectada. Per tant, hi ha un component dual d'arrel classista i xenòfob. Es tracta, em aquest sentit, d'un problema que s'hauria d'abordar sense dilació en una conferència internacional si, en veritat, es considera de lesa humanitat el crim de genocidi. 

Mentrestant, la fotografia respon al silenci -polític- amb el silenci -iconogràfic-. La seva simetria, la dramàtica bellesa continguda en aquesta, genera en l'observador conscient una estranya sensació d'impermanència i malenconia. No puc deixar pas de pensar en la família musulmana amb la qual vaig compartir casa quan vivia a Iangon a mitjans de la dècada dels anys noranta. I és que és inadmissible la nostra indiferència. No podem desentendre'ns, i ara encara menys, quan els més fràgils es veuen sotmesos al silenci arran d'una situació d'excepcionalitat global que atempta contra les llibertats.


________________________________________________________

Si us plau, llegiu aquest enllaç i RT l'article en el meu compte de Twitter. També consulteu aquí per a més informació. 



dissabte, 4 d’abril de 2020

Demà (aforisme)




S’accelera tot quan un dia qualsevol descobrim l’absència de demà: aleshores, una estranya sensació de vertigen desbocat emfasitza massa tard un present que hauríem hagut de tenir en compte molt abans.

divendres, 3 d’abril de 2020

L'ésser i el no-res (La República)



Inquietant i poètica fotografia de la plaça de Catalunya deserta (Foto: David Ramos)




No cal passar una gran crisi com l’actual per haver de recordar que l’home no és pas res més que una baula de la gran cadena d’allò que anomenem existència. L’home més humil que es veu sotmès a l’opressió i la ignorància. Car el poder –no en el sentit que defensava Arendt– esclafa sense embuts, i tan sols respon al bé comú –que és com dir que respon només a un càlcul estadístic; això és, a l’interès de l’estructura abstracta de l’estat. El poder és opressor per la seva naturalesa i les elits que el configuren –siguin quines siguin aquestes – no té cap altre horitzó que el benefici propi i protegir-se a totes hores de la turba Llegir+


Si us plau, si us agrada aquest article retuiteu-lo i feu-ne difusió a les vostres xarxes socials. Moltes gràcies. 
Seguiu-me en el newsletter de la meva pàgina personal: El far a trenc d’alba 




dijous, 26 de març de 2020

Ira - Un poema






Es concreta l’Odissea en el naufragi
de neó. suren els cadàvers a la mar
d’Homer i tu t’ho mires com si fossis
un mort més, confortablement
instal·lat a l’edèn del teu sofà,
                a la mà el comandament,

i el neguit en la distància.


Quan vaig escriure aquest poema d'Ira -podeu demanar-ne el poemari aquí- tan sols tenia present una imatge unívoca: la relació entre l'espectador indiferent a la tragèdia i l'espai -el topos- on aquesta té lloc i esdevé: el mar d'Homer, la latitud d'una de les grans epopeies de la cultura occidental, l'Odissea. No debades, Zeus, en el cant XII, enfonsa la nau d'Ulisses una vegada ha salpat de l'illa de Trinàcria -l'antiga Sicília- i tan sols ell sobreviu a la ira de la deïtat. Els nàufrags, anònims, encara suren davant la nostra indiferència. Si llegiu el llibre, copsareu el vincle entre aquest poema -a la pàgina 25- i el poema de la pàgina 16, on la indiferència és el nom comú al drama que ens interpel·la cada dia. La indiferència no és una opció -en la inacció hi ha la llavor de la injustícia i l'origen que ens aboca a la pèrdua de la nostra dignitat.      

                                                                                                                                                                                                         Demanar llibre a l'editorial


dijous, 5 de març de 2020

Julian Assange. El Prometeu encadenat (La República)


Julian Assange

No hi ha pas compassió possible envers aquells que han gosat qüestionar el poder. I tanmateix, qüestionar el poder, és l’única sortida d’aquells que volen garantir la llibertat i el seu esperit rebel. Llegir +

dijous, 23 de gener de 2020

Poesia i revolta. Ira (Tanit Poesia, 2019)




He tingut la sort de publicar recentment el meu segon llibre de poemes (Ira, Tanit Poesia, 2019) i ara toca començar a donar-li difusió. És un llibre que no és aliè a tot allò que passa a Catalunya. En realitat, no és aquest el tema del recull, ans el dolor inherent a l’existència humana i la compassió imperativa que ens hauria de moure a rebel·lar-nos davant de la injustícia. Llegir + 

diumenge, 5 de gener de 2020

Pòsit (poema inèdit)


El silenci de les vinyes - Priorat


Fixar en va el blanc d'aquell silenci,
la voluntat de ser -en el poema,
que a galet es decanta com el vi 
en una copa d'avenir extinta.

T’allunya del teu clam el mot escrit,
el so que inútilment es sedimenta
en un sentit a cor què vols: grafia
escassa del dolor, la forma t'és

el nom senzill -el nom d’argila i sal-,
al qual retornes, bo i saber escàpol. 


divendres, 27 de desembre de 2019

A la deriva (La República)


Cal romandre constantment mobilitzats en aquesta nova etapa política


L’esperit de la veritat i una forma de copsar el món depèn que la intenció –allò que es vol– sigui sostenible –i realitzable– en el temps i també en l’espai. A parer meu cal tornar a formular la democràcia com a ideal utòpic on la paraula recupera el seu valor i aquest té la seva concreció en el coratge del gest polític. Llegir +