dilluns, 23 de setembre de 2013

Les edats de la vida

Festival d'Hemis (Himàlia) - Jordi Solà Coll


Sent el nadó acabat de néixer l'impacte de la Llum;
demana el seu plor refugiar-se a braços de la mare
però ja adult es mira al mirall i hi contempla un vell 
de cabells grisos, de qui n'ignora el nom i llur estirp.




20 comentaris:

  1. La vida, el pas del temps, les vivències, les sensacions, tot aquest imperi que ens pertany quan naixem i viu a la netra pell i desapareix amb nosaltres quan marxem.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Pols a la pols, cada cosa té el seu temps. Oblidem, però, la fugaç constància que marca el nostre pas per aquest món, com oblidats serem per part de les generacions futures sense haver deixat cap rastre. Tanmateix, tot dit amb un somriure
      i flairant l'esma de la vida.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  2. Entre els dos moments, tot passa en un sospir, però perdura en dins de l'ànima.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Entre la claror i la tenebra, s'eleva el misteri -l'estel de l'últim post- i l'ésser que contempla la seva obra abans de diluir-se...

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  3. such a great picture! young against old, very cute.
    greetings, Hilde

    ResponElimina
    Respostes

    1. This is the idea, to link in one image the two more distant sides of life...

      Thanks for your comments, Jordi

      Elimina
  4. Aquest vell de cabells grisos del mirall, ha viscut una llarga vida i les seves ensenyances faran que l'infant sigui fort i sensible alhora...

    M'ha vingut a la memòria una frase que no sé de qui és, però que la trobo molt tendre:
    "Quan vaig néixer, jo plorava i els altres reien, tan de bo, quan em mori, jo somrigui i els altres plorin"

    Bona nit, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Que el teu desig es faci realitat i l'infant sigui fort, instruït i més sensible. Que el teu desig es materialitzi i que el dia de la nostra partença ho fem amb pau al cor. No és això el que deia Montaigne? "Filosofar -viure- és aprendre a morir."

      Bona nit, Roser, des de El Far, envoltat de nit i llum...

      Elimina
  5. El temps excava solcs en la llum llisa i hi van refugiabnt-se les penombres, tot cada vegada més fosc però amb més solcs excavats, viscuts, així és el camí.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Els solcs dels que parles em recorden els trets d'un rostre marcat per l'erosió. I tanmateix, aquest semblant traspuarà claror si el seu cor roman en pau. No és el temps que vius, sinó l'esperit tranquil -i no obstant rebel- allò que ens confirma en el ser.

      Abraçades, des de El Far, les onades ben a prop...

      Elimina
  6. En diferent mesura si voleu, en aquest llur viure, totes les fisonomies que ens ofereix el camí necessiten l'ombra afable d'uns braços... Perquè potser, per inhòspit que sembli el viatge, tot resideix en la munió d'ésser feliç...

    Abraçades Jordi...

    ResponElimina
    Respostes

    1. No hi ha pas dubte que l'afecte d'uns braços hi fa molt quan es tracta de fer via per la vida i llurs edats.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
    2. Ric per sota el nas, Jordi, perquè veig que has captat el sentit de "les llurs edats..."

      Salut.

      Elimina

    3. Sí, el pas del temps i, en paral·lel, "llurs edats..."

      Salutacions, des de El Far.

      Elimina
  7. Crec que el fet de nèixer ha de ser un cop molt dur pel nadó.... i la vida que li esperarà després, potser també.

    La foto preciosa, l'escrit molt més. Ptons!

    ResponElimina
    Respostes

    1. La vida és una novel·la en blanc de final indefinit... No tothom arriba a l'estadi de "cabells grisos" i no tothom es mira en un mirall. I tanmateix la vida empeny com a torrent
      desbocat, plena de paranys i beutat...

      Gràcies, Alba, abraçades des de El Far...

      Elimina
  8. Hola Jordi, he llegit el teu comentari al meu bloc i al arribar aqui veig fotos impressionants. Estic d'acord amb tu que saber escoltar és una qualitat no gaire comú avui dia ... aniré passant per aquí.

    Bona nit Jordi :)

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies, Pere, pel teu comentari. Sí, escoltar és un do i els blocs permeten obrir-se a d'altres veus i copsar sensibilitats diverses.
      Per cert, també he aprofitat per fer-me seguidor del teu bloc... Jo
      hi aniré passant pel teu!

      Des de El Far, una abraçada...

      Elimina