dijous, 19 de novembre de 2015

El temps de l'aigua


Cruïlla infinita de sentits (arxiu biblioteques)


Com el vellut, la teva veu mormola a cau d’orella:
a l’uníson raó i argila en un estrany miracle. 
Cruïlla infinita de sentits,
                       mort i vida,
cap color revela el temps de l'aigua.
Dia a dia,
                      s’escola l’hàlit per la rasa del record,
i, infranquejable, l’extensió s’erigeix com un mur
de pedra seca: 

l’oïda és bressol del meu no-res.



diumenge, 25 d’octubre de 2015

Dos poemes breus


La presència mineral -Serra de Montsant (Jordi Solà Coll)


La pedra

El dolor de la pedra al marge del camí,
muda la pena al pas dels homes
que n’ignoren llur presència mineral: 
aspre magma al tacte, tot convergeix

en la granítica paüra.


Comiat

L’erm blanc de l’amor
darrere de la porta:
un paisatge inhòspit
sota un cel crucificat.

diumenge, 27 de setembre de 2015

El pas del temps


Tempus fugit


Ben mirat, el temps pretèrit mai no fou ni tan bo ni tan dolent: fou, tal vegada, diferent.
                                                               *

Formem, vulguem o no, part del passat dels altres. Som un cos deixat a la deriva del record.


dimarts, 25 d’agost de 2015

L'art de la nit


El far abans de l'alba (Mark Gee, Observatori Reial de Greenwich)

Compto, d'una en una, les generacions precedents i sóc plenament conscient dels eons i dels milions d’ancestres abans d'arribar a l'ara, de l’oblit imponderable que s'abat sobre nosaltres: baules perdudes sense nom al marge de l’enigma.  


dilluns, 10 d’agost de 2015

Pollock

L'efecte de la causa - Jackson Pollock 


No sents la música del traç solcar el llenç 
encara ociós de l’Univers?
O el rec commoure’t l’ànima en veure eixir
una llum nova, abans mai intuïda?
Mira: l’antiga forma dóna pas al moviment
més pur i res ja no és igual, perquè un riu
de nit i sang ha sacsejat la norma.
I certament, cap llei no justifica ni el caos
ni l’ordre.  No sents com el món col·lapsa
al pas del seu pinzell rotund,
a la percaça d’un llenguatge

sense rima?


dilluns, 27 de juliol de 2015

El bronze dels canals


Ponte degli Scalzi (Venècia)


Sota el blau elèctric de Venècia,
enyoro el bronze dels canals:
sempre aquella sensació de goig
debades
            quan vagament evoco
el pont de la llacuna i el ressò
arcaic del tren en travessar-lo.
Què se n’ha fet de tu i de mi 
davant del Ponte degli Scalzi?

Els moments sublims no són veritat:
només a doll 
fragments d’imatges omplen els fulls 

en blanc de la memòria.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Apamea


Apamea (Síria) 

No sabria dir com el record em condiciona.
A cada pas tot sembla diferent,
però igualment la ruïna s’erigeix al centre
d’un antic camp de batalla. Ara, el silenci,
cobreix solemne l’extensió del cardo
i res no hi ha que ens rememori l’apogeu
gloriós de la ciutat:
                                 impressionen les urbs
mortes, pertot escampades les columnes
de granit a la sort dels elements,
erma l’ànima en contemplar la geografia


derrotada pel solatge temporal. 


dissabte, 20 de juny de 2015

Cor meu el món


La raó dels sentits - Tibet (Jordi Solà Coll)


De la natura del meu cor sé que em fa patir i poca cosa més.

                                             *

Una vegada em van parlar d'un metge que contra els estats de depressió amorosa, receptava llegir versos de March i de Petrarca.

dilluns, 25 de maig de 2015

Final d'epístola

Paratge a la fi del món. Un abisme insondable (Jordi Solà Coll)


Mirar, sempre la vida, fit a fit als ulls,
i acceptar-la tal com se’ns presenta,
i, si s’escau, endinsar-s’hi
sense por a la sang que corre per les venes.
I estimar-la, també, per tot allò que no arriba
a Ser o se’ns escapa en ignorar-ne l’Origen
que l’engendra.
I, a l’horabaixa, deixar-la fluir en llibertat,
riu d’aigües desbocades,
sense aferrar-s’hi més del compte.
Escolta’m bé.  Sempre hi haurà un nexe,
un fil intangible entre nosaltres. Sempre
hi haurà un indret recòndit on trobar-se:
una cala, un abisme insondable.
Sempre, la llum, tot ho il·lumina,

el món –els noms- abans de fondre'ns
en l’infinit no-res que ens representa.

dimarts, 12 de maig de 2015

Ganges

El Ganges al seu pas per Benarés (Índia)


                                   I

Cerques, en el riu, aquella calma que no trobes
mai: un cabal sempre canviant,
idèntic en la seva impermanent
naturalesa. Tot és fluent, tot és constant.  I res,
ni el polsim de les paraules, no s’aferra al teu si.

                                  II
 
Crema, a la riba, un foc esmorteït, mig somort,
record d’una existència al llindar del comiat.
“Rama nama satya hai”. A la ciutat de la mort,
neix la vida: la cendra s’erigeix en una sòlida
columna, a extingir-se en el mar de la Veritat.

                                III

Tot muda, àdhuc el mot, en un flux incessant
de variants a la percaça de sentit. A cada fita,
un nom dóna forma al buit. Temps: l’eternitat
en moviment. Però tu, fidel al curs estès sota
els teus peus,  romans quiet a la barana,
observant, en la distància, l’esdevenir del món. 

El cor del ser és el no-res.

dijous, 30 d’abril de 2015

Nepal

Bhaktapur abans del terratrèmol

El text de sota l'he publicat en un mitjà digital; habitualment mai enllaço els meus articles si no és mitjançant la pestanya que hi ha a la part superior d'aquest blog. Però, en aquest cas, -i potser això hauria de canviar a partir d'ara- reprodueixo parcialment l'escrit -i el corresponent enllaç- sobre Nepal per si podeu donar-ne difusió a xarxes socials en cas d'entrar-hi i llegir-lo tot.  

Agraït, de debò. Tots, agraïts.



Indirecte.cat  27 / 04 / 2015

He mantingut sempre una relació molt estreta amb el Nepal. I, com quan esdevé una desgràcia col·lectiva d’aquestes dimensions, no hi ha pas prou paraules: un terratrèmol de 7,8 d’escala Richter -i les corresponents rèpliques- que ha segat la vida de milers de persones, a més dels fins ara desapareguts. D’altra banda, com a especialista en patrimoni, he estat catalogant algunes de les estructures afectades i puc dir amb coneixement de causa -he treballat amb imatges de satèl·lit- que els danys són incalculables. Llegir-ne més


L'enllaç del web d'Amics del Nepal és:


http://www.amicsnepal.org

                                                                                   *

diumenge, 19 d’abril de 2015

Incerta glòria


En un lloc incert del món un abril d'incerta glòria

                                                                             
Em dius que el pas del temps et pesa.
Que el relleu de la teva pell dissimula
múltiples ferides d’arma blanca.
Escolta’m: ja no podem omplir el món
amb les paraules. Perquè la bellesa
ens va enganyar una vegada,
però ara cal mantenir la por a ratlla.
D’aquells dies, poc en queda:
a penes alguns moments d’incerta
glòria, 
             i amuntegats entre la pols,

l’estesa d’uns quants llibres.


dimarts, 14 d’abril de 2015

Viatges Índia - Índia sagrada: trobades informatives


Músic râjasthâni - nord de l'Índia 
                                                  
De tant en tant, ja sabeu que penjo al meu blog alguna activitat relacionada amb la meva tasca laboral. Aquest projecte d'avui em fa una il·lusió particular. A més de fotògraf i difusor cultural, he treballat molts anys com a guia de viatge i ara he decidit tirar endavant aquest projecte de viatge a l'Índia sagrada on faig de guia acompanyant. El meu propòsit és donar-lo a conèixer a xarxes (a més dels amics, mai no se sap qui pot llegir-te) i, com sempre he demanat en aquestes situacions, per si bé podeu donar-ne difusió, precisament, a xarxes socials. Sigui com sigui, us ho agraeixo anticipadament i, com sempre, us deixo amb un escrit, en aquest cas un bell fragment per a l'ocasió del gran poeta bengalí, Rabindranath Tagore.  


"El viatger ha de trucar a totes les portes forasteres abans d'arribar a la seva, i hom ha de vagar a través dels mons exteriors abans d'assolir, finalment, el seu altar més íntim."

Rabindranath Tagore

Gitanjali, fragment de l'entrada 12   


                                                    ******
***

TROBADES INFORMATIVES – VIATGE ÍNDIA SAGRADA

19 DE MAIG (DIMARTS) A LES 20:00 H LLIBRERIA HORITZONS  
C/ VALÈNCIA, 149 - 08011 BARCELONA
TELÈFON: 93 451 30 97

*METRO L1, URGELL / L5, HOSPITAL CLÍNIC  


25 DE MAIG (DILLUNS) A LES 18:30 H – VIATGES TUAREG 
PTGE. DE MARINER, 1 - 08025 BARCELONA
TELÈFON: 93 265 23 91

*METRO L4, VERDAGUER / L5, VERDAGUER              
                                                                                          

18 DE JUNY (DIJOUS) A LES 19:00 H - BIBLIOTECA RAMON D’ALÒS - MONER 
RAMBLA PRIM, 87 - 08019 BARCELONA
TELÈFON: 93 256 49 29

*METRO L2, BESOS MAR                                                                                                                                                                 

MÉS INFORMACIÓ – CONCERTAR ALTRES TROBADES INFORMATIVES: 

SI VOLEU CONTACTAR DIRECTAMENT AMB L’AGÈNCIA DE VIATGES TUAREG
PODEU ESCRIURE A: infotuareg@tuareg.com

(millor indicar a assumpte: Índia sagrada)


Jordi Solà Coll és fotògraf i escriptor. Com a especialista en la tradició religiosa de l'Índia, ens farà una completa introducció a la ruta, alhora que ens transmetrà passió pel país i la seva gent. Col·laborador a Els viatgers de la gran anaconda i de la revista Altaïr, en l’actualitat publica els seus articles al diari El Punt Avui.

COSES QUE ES PODEN APRENDRE EN EL VIATGE DE L’ÍNDIA SAGRADA 
      
            L’hinduisme, és una religió?
      Pot un sikh no portar turbant?
      Existeix l’ànima en el budisme?
      Què és el jainisme?
      El significat del concepte de karma en la tradició indostànica
      El paper de la religió en l’Índia moderna
      El món de les castes
      Les Upanishads: la invenció de l’ateisme religiós
      El riu Ganges com font de purificació. Ecologia i feminitat 
      El temple com a mapa de l’esperit. Peregrinar a Ranakpur 

      Agenda del viatge: festes i cerimònies previstes en la ruta de l’Índia sagrada

      El web del viatge és:
  





dimecres, 25 de març de 2015

Blanc


Glacera de Batura - Vall de Gojal (Jordi Solà Coll)

El temps,
com una roda, gira sobre si mateix,
eternament, al voltant d’un centre.
Hi ha un moment en què el blanc
es fon en la claror i el nadó neda
cap a l’alba. Tot comença de bell
nou.
            Sents, com el vell dolor traspua, 
amb vehemència, pels porus de la pell?

dimecres, 18 de març de 2015

Les ciutats perdudes


Serjilla (Les ciutats perdudes - Síria)



Encara que no ho sembli a primera vista, Serjilla és la més extensa de totes les ciutats perdudes. Situada com es troba en una vall que n’oculta en part la seva magnitud, les ruïnes de temples i façanes escampades pertot delaten, a desgrat d’una orografia irregular, un nucli pròsper que vivia del comerç a l’extrem oriental de l’imperi Bizantí. Fins i tot, en el cas de les mansions, a pesar de conservar només un mur, se’ns revela solidesa i, sobretot, unes dimensions que obliguen a pensar en termes d’abundància. 

A diferència d’Al-Bara, on has d’anar “descobrint”  les ruïnes entre una vegetació ben exuberant, el paisatge de Serjilla m’indueix a un estat hipnòtic. Serà l’aridesa sense cap bri d’ombra i el sol caient a plom amb el seu puny impietós?  O, potser, la impressió generada per l’alè minimalista de l’espai? Serjilla, sota un cel blau turquesa, exemple del pas fugaç de l’esplendor, s’estén al bell mig d’un erm, abandonada al parany de la inclemència. Com era, em pregunto, antany aquest indret? M’imagino els boscos i els petits meandres. L'existència fluint sense parangó. Fa feredat pensar-hi: lluny enllà, a ponent, s’erigeix l’estructura d’una antiga mansió en ruïnes...

                                                           *

Serjilla, Síria,  octubre de l'any 2008. Fragment d'un dietari inèdit, Camí de Damasc. Entrada en record als meus amics sirians, en el quart aniversari del començament de la revolta siriana, el mes de març de 2011.   



dijous, 26 de febrer de 2015

Cap Nord


Aurora polar - La llum en la tenebra


No puc heure't, remota com es troba
la claror de la teva pell tan blanca.
No puc i dol,
freda la distància boreal del rostre.
Aurora.

Tu ets la llum en la tenebra.

dimarts, 10 de febrer de 2015

El cel del món


Nanga Parbat - Gilgit-Baltistan (Jordi Solà Coll)


Molt poques vegades en la vida has tingut plena consciència de viure un moment excepcional. Comptats són els moments i, aleshores, no pots fer pas res més que sentir una enorme gratitud. Una gràcia que t'inspira t'omple, i agraeixes el fet de ser-en-el-món a cada membre del teu cos. Celebres el prodigi de la vida, perquè en aquell instant etern tot es justifica i els teus ulls contemplen l'infinit.

dilluns, 26 de gener de 2015

Seda


Shambala - Ruta de la Seda (Àsia central) - Jordi Solà Coll

Derruïts a res tots els imperis,
ja pretèrites les seves ombres,
immòbils
           com una mar hipòstila,
sotmesa l’audàcia a l’abandó,
només l’or sagrat dels somnis
digne s’erigeix al bell mig

d’aquesta travessa sense nord.  

divendres, 16 de gener de 2015

Sempre


A la llum de l'Alba - Bagan (Birmània)


És una Veritat
universalment reconeguda.
Cau el fruit de l’alba al sòl de la tenebra.
El so del teu nom s’esvaeix en el silenci.
L’amic, mai no mira enrere.
L’Amat, dempeus, il·lumina el camí.
Perquè l’amor és bo perquè és breu
dues vegades,
i l’oblit consolida murs incontestables.
Dius a tot adéu i Déu
et mira sense comprendre els motius
de la seva criatura.
Petits flocs de neu

n’esborren les petjades.