dijous, 26 de febrer del 2015

Cap Nord


Aurora polar - La llum en la tenebra


No puc heure't, remota com es troba
la claror de la teva pell tan blanca.
No puc i dol,
freda la distància boreal del rostre.
Aurora.

Tu ets la llum en la tenebra.

34 comentaris:

  1. The polar light is wonderful! Great picture you made.
    regards

    ResponElimina
    Respostes

    1. Thanks for your visit. The polar light it's always something amazing as well as spectacular.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. Contemplo la teva enigmàtica bellesa.
    Aurora, vols sortir amb mi aquesta nit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu poètic comentari em fa pensar en aquelles situacions on la bellesa sembla defugir-nos. Només l'art ens és consol i en l'intent hi deixem l'esma.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Preciós, el poema i la fotografia.
    Una llum misteriosa i radiant que t'atrapa només mirar-la.

    ResponElimina
    Respostes

    1. La poesia és el més visual de tot els gèneres literaris. D'aquí, la seva proximitat amb la música i l'encant del seu misteri. La llum del mot.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. M'agrada l'ambigüitat calculada del teu poema.

    ResponElimina
    Respostes

    1. M'agrada que pensis que és una ambigüitat calculada. Té, és veritat, una certa ambivalència.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. A mi també m'agrada molt aquesta sensació de doble sentit...
    I qui no voldria ser l'Aurora?

    Una abraçada cap al teu far...

    ResponElimina
    Respostes

    1. L'Aurora és un ésser real. Ella em va inspirar aquest poema. Una llum inabastable que, merament pel fet de ser-ho, esdevé més bella encara.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. És teva també la fotografia, Jordi? Quin luxe, haver-la puguda heure... Almenys, aquesta Aurora.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes

    1. És una imatge que duia en el meu cor i havia d'expressar poèticament. La meva primera aurora polar fou al Cap Nord, d'aquí el nom del poema.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Jordi, les dues imatges, la fotogràfica i la poètica, són realment magnífiques. Captiven els ulls i el cor.

    Abraçada boreal cap El Far.

    ResponElimina
    Respostes

    1. S'escau aquesta alquímia pel que fa a la poesia: vers i imatge conjuguen a la perfecció l'expressió continguda d'una emoció determinada.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Respostes

    1. És curiós com a voltes en la brevetat es manifesta tot un univers.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. Jo que no sóc gents viatgera, sempre he dit que m'encantaria anar a veure una aurora boreal...
    La tenebra estarà encantada de ser il·luminada per la llum d'aquesta preciosa aurora, encara que sigui una llum freda...
    Petonets cap el Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són els oposats complementaris. Tenebra alimentada per una claror inesperada en un entorn fred, poèticament càlid. Moments inoblidables.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  10. Tens el do de la sensibilitat i el mestratge per jugar i conjugar els mots amb les imatges. Sento admiració i una certa enveja cada cop que et visito.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Benvolguda siguis pels teus mots tan càlids. La idea del bloc és just aquesta: combinar poesia amb imatge a la recerca d'una sensibilitat a compartir. Tu, dius, sents enveja i jo sento enyorança dels teus posts.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  11. Un poema com aquest sempre és llum en la tenebra.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre s'intenta il·luminar el món amb l'art i la poesia. Això sí, amb la humilitat de l'artesà.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  12. Un desamor...
    Meravellós, tot cal dir-ho...
    Abraçades mestre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què serà que el desamor ens aboca a l'art, i amb aquest, cerquem a l'interior del nostre ésser la manera d'expressar el dolor i la bellesa?

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  13. bellíssima estampa i belles paraules gens gelades ni fredes

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, en els mots, el fred pot ser acollidor i càlid.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  14. I came to a return visit to your blog, you have beautiful pictures here. I want to see more so I join to follow your blog.

    Have a nice weekend.
    Greetings.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Thanks for your visit and welcome to my home. I will follow your blog with your nice pictures, a way of visual poetry.

      Have a nice weekend.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  15. Quina fotografia més impactant, Jordi! Es mereix la bellesa en paraules que li dediques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo un repte fer encaixar fotografia i mot poètic. I és que sovint la imatge pot suggerir un text, ensems que un poema t'obre a l'imaginari visual.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  16. He estat pegant voltes (bastants) al teu poema. I, si em permets esquarterar-lo una mica (disculpa'm; ja sé que no es pot "esquarterar" només una mica!), crec que els quatre últims versos són impecables. Tot hi és essencial, just, transcendent, i està dit amb la màxima efectivitat. Però m'atreviria a dir que no ocorre així amb els dos versos primers. Els uns i els altres són importantíssims en el poema, perquè uns l'obrin i els altres el clouen. Pense que, al caràcter tan destilat del text, no li escau escriure en el mateix vers la paraula "claror" i la paraula "blanca", i a més, també hi ha després la idea de claror en la paraula "aurora". I també em sembla (però tot és un punt de vista on hi hauria molt de la meua manera de fer, eh, Jordi? No t'ho agafes al peu de la lletra) que la força del poema, i la sorpresa, i també aquesta duplicitat preciosa, entre llum i tenebra... potser guanyaria si no començares el poema revelant-ne ja el motiu del dolor. Per exemple, amb permís, imagina: "Remota com es troba / la teva pell tan blanca [es pot plantejar com un alexandrí, o com dos versos hexasíl·labs], / no puc heure't. /
    No puc i dol. [...]" La resta és intocable.

    En fi... Són ganes de dir, i de participar en el debat poètic. Espere no haver-te molestat. La fotografia, sumant-me a la unanimitat: meravellosa.


    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies pel teu comentari tan engrescador i pel senzill fet de participar-hi. M'emmirallo en els teus mots. El teu és un mestratge que tinc en molta estima i crec que mai, en el meu cas, dominaré la llengua com tu domines. Per això, si m'expliques, t'escolto. Només entraria a comentar la distinció entre claror i blanc(a), conceptes que en el món de la imatge es distingeixen "clarament". Jo, recorda-ho, sóc un fotògraf que ha estudiat antropologia social. Però crec que és tan apassionant el tema que en comptes d'un comentari, acabaria escrivint una carta. Queda pendent una epístola o una conversa, confio que no massa allunyada en el temps :) De bell nou, Maria Josep, gràcies pel teu magisteri.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina