dilluns, 18 de novembre del 2013

La seu de les paraules


Curahuara de Carangas (Bolívia) - Jordi Solà Coll

Miro el teu somriure,
reflectit en la comissura dels teus llavis
l’ideal de la nostàlgia: mel dolça
que davalla com un sol quan agonitza.
Nua,
            la sentència del destí ens marca;
res dol tant com la distància: el mormol
d’aquella llar, ara abandonada, que ahir



fou la memorable seu de les paraules.


Aquest és un poema que, temps ençà, m'inspirà, una bona amiga. Fou el seu somriure breu, allò que despertà en mi el propòsit de convertir aquell moment en un instant etern. Darrerament no faig acte de presència al Far. Doncs bé: és causa del mal pas en el qual es troba un bon amic, que no deixo rastre en cap bloc -ni en el meu ni en els vostres. Me'n disculpo i espero que us en fareu càrrec. Per poc que pugui -com avui- el Far tornarà a il·luminar-se. És un deure i un deute donar la mà als amics, demostrar en temps d'adversitat l'amor que sents. No sempre és bella la nit més fosca. De tant en tant, hi cal algun estel. I aquesta elegia, tot i semblar trista, n'és l'expressió d'un sentiment concret: en temps de dificultats, dolorós però necessari. 


36 comentaris:

  1. És preciós el poema i ben encertada la teva tria del repartiment del teu temps. Quan els amics ens necessiten s'hi ha de ser. Això fa fluir l'amor que sentim i ens reconforta a tots i ens fa sentir a prop, encara que allò que toqui compartir sigui la tristesa.


    Una abraçada ben sincera cap l teu far

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el teu comentari em fa sentir l'escalfor en la distància: una proximitat des d'aquest espai comú que pot arribar a ser la xarxa. Gràcies pels teus mots.

      Des de El Far, abraçades!

      Elimina
  2. Caram, Jordi, si que em sap greu, espero que se'n surti aviat del mal tràngol...
    En temps d'adversitats és quan realment fan costat, els bons amics. I tens raó les nits són més boniques si brilla algun estel...El poema molt adient.
    Petonets Jordi i que la llum del far il·lumini totes les nits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari d'avui és com un estel que brilla en la nit. A més, crec que et vaig veure a l'IEC el dia en què es va homenatjar la Joana... No n'estic pas segur. Hi vas anar? Sóc més aviat tímid i reservat i, per això mateix, no vaig gosar de saludar-te; la propera, però, no me n'estic pas!

      Abraçada, des de El Far...

      Elimina
    2. En aquest cas Jordi, no hi vaig anar...Vas fer bé d'estar-te'n, però algun dia coincidirem, segur!
      Més petonets.

      Elimina

    3. Vaig fet bé, doncs! Potser el dia 29, a Sant Feliu...

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  3. Vés on el cor et digui, el teu Far continua present en l'absència.
    M'agrada la fotografia: la noia somriu al fotògraf amb un deix de curiositat, nostàlgia i un xic de tristesa. Li escau el poema.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Seguiré el meu cor, tal com tu em dius i tal com el cor demana... I sí: d'alguna manera, l'absència emana presència. Tens raó, d'altra banda: la foto s'hi adiu. Només el color trenca -o recalca- el poc de tristesa que sembla evocar el retrat.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. El teu poema desperta el record d'un vers d'en Bolaño que diu: "Te visitan en la hora más oscura / todos tus amores perdidos." Suposo que és normal que en un moment de malenconia, ens vinguin a la ment o al cor els records de les persones que hem estimat o que hem tingut al costat i ens han fet veure una espurna de feliciat.La realitat és que hi són, creuant el silenci. Igual que hi ets tu al costat d'aquest amic, donant la teva respiració. Demostres ser una gran persona.
    Esper que prompte comenci a brillar la llum per a tu i per al teu amic.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre m'ha agradat en Bolaño. Ben sovint el record és un espai mancat de concreció on el nostre present s'instal·la. L'absència -com li deia a la Consol- esdevé una presència amb personalitat pròpia: el temps l'emmotlla i sovint costa distingir -si és que hi ha res a distingir- què fou i què no fou. I espero que sí. Que la llum del meu amic -i de tots els amics aliens d'altres amics- brilli fins a l'infinit, perquè aleshores la meva llum brillarà amb més força.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  5. espero que l'amic surti del mal pas i que el ben acompanyis és el realment important el blog hi és i anem i venim ...
    poema emotiu el teu i bell

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sortirem del mal pas caminant entre la fosca, pas a pas, sense perdre'ns un a l'altre. Anem i venim pels blocs, però és bo sentir
      el comfort de les vostres veus que vencen la distància.

      Des de El Far, una abraçada.

      Elimina
  6. Un estel com aquest que ens has regalat

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Com un estel, el teu comentari m'il·lumina...

      Des de El Far, una abraçada!

      Elimina
  7. Un poema preciós Jordi! Somriure és la millor medicina del món mundial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, és ben cert que somriure és terapèutic. Tant de bo ho recordéssim més sovint!

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  8. What a beautiful colourful portrait.
    Have a nice day! : )

    ResponElimina
    Respostes

    1. Lovely to know about you Anita! Thanks for your comment!

      Have a nice day too!

      Elimina
  9. Donar la mà al teu amic, que ara et necessita, il·lumina tant com les paraules i les imatges al teu blog-far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donar la mà amb els ulls clucs, i que les paraules ens consolin i les imatges ens regalin un instant de pau.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  10. un hermoso retrato lleno de color! excelente.
    un abrazo

    ResponElimina
  11. Uf, és preciosa aquesta poesia. Has captat un somriure breu però intens. Ànim amb les dificultats, el far continua brillant sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, fa bo escoltar els teus mots escrits... La bellesa -com el somriure- és sempre intensa i fugaç. Ara es tracta de que el Far, com tu bé dius, continuï il·luminant el llunyà horitzó.

      Des de El Far, una abraçada.

      Elimina

  12. Gràcies Sílvia, fa bo escoltar els teus mots escrits. La bellesa -com el somriure- és sempre intensa i fugaç. Ara es tracta de que el Far, com
    tu bé dius, continuï il·luminant el llunyà horitzó.

    Des de El Far, una abraçada.

    ResponElimina
  13. Respostes

    1. Un somriure, un de sol, en el moment més fred i tèrbol, omple la fosca de claror...

      Des de El Far, abraçades...

      Elimina
  14. Només vull que tot surta bé Jordi.
    Un poema meravellós, un sentiment molt bonic.
    Abraçades amic.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Que tot surti bé, de vegades no depèn tan sols de tu. Necessites que una força ompli la buidor de calidesa. En el moment de la derrota és quan cal saber guanyar.

      Des de El Far, abraçades amiga...

      Elimina
  15. Els amics hi són en aquests moments i el bé que ens fan, fa més fàcil el camí.
    Tot sortirà bé!

    Un somriure per a tots dos.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Crec que ho esmento en una resposta a un altre comentari: l'amistat es demostra en l'adversitat. Fer camí plegats, malgrat la fosca, i creure que tot sortirà bé -com encertes a dir en el teu comentari.

      Benvinguda al Far, aferradetes!

      Elimina