dimecres, 30 d’octubre del 2013

El llarg viatge


Serra de Montsant - Jordi Solà Coll


Som exploradors que a mesura que fem via a través de l'extensió de l'existència, cartografiem carenes noves i sortegem rius abans desconeguts: espais en blanc en el mapa de la vida.

22 comentaris:

  1. Sempre m'ha agradat arribar als espais en blanc dels mapes de la vida, sempre ha estat una descoberta apassionant hi hagués el que hi hagués dins. A vegades hi ha rius que costen de sortejar, a vegades som exploradors imprudents, però els bons exploradors, sempre segueixen endavant.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Els espais en blanc dels mapes són els que, ben sovint, inciten al viatge; no hi fa res els obstacles: la qüestió és fer via sense oblidar que l'ignot forma part de la travessa.

      Des de El Far, abraçades...

      Elimina
  2. Espais en blanc que anem dibuixant i omplint a poc a poc; d'altres quedaran en blanc per sempre més al nostre mapa vital individual..

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre m'ha semblat fascinant l'espai en blanc dels mapes que mai veuran els nostres ulls; la vida, com a possibilitat, té en la tria del camí un autèntic repte.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  3. Potser si ens equipem amb un bon bagatge de sentiments, per remuntar carenes i vorejar rius, podrem posar cara i ulls als espais d'aquest mapa vital...I els únics espais en blanc seran els núvols de l'horitzó de la vida!
    Petons i bon cap de setmana, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. D'això se'n diu agafar forces a fi d'enfilar una cartografia plena d'esculls i de bellesa. Un a un, denominem tots els indrets...

      Des de El Far, una abraçada...

      Elimina
  4. Som exploradors amb un full de ruta que a cada passa anem descobrint. Els espais verges sempre captiven especialment!.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Malgrat la inquietud que puguin generar són els espais verges una necessitat de l'ànima...

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  5. bona metàfora! sempre estem descobrint noves rutes

    ResponElimina
    Respostes

    1. Res, en un principi ho sembla, està determinat. I si no fos pas així, sempre es pot optar per endinsar-nos cap a una geografia sense explorar i trencar amb els vells hàbits...

      Des de El Far, una abraçada!

      Elimina
  6. La vida, com fer un concert en públic sense haver après abans l'instrument, que deia Forster.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre he tingut al cap aprendre a tocar un instrument. I sempre he cregut que mai és tard! A les palpentes, fem via amb el mapa
      desplegat...

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Els espais en blanc són necessaris sempre que són necessaris ... llavors, a per ells sense dubtar.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Un espai en blanc, quan se'ns presenta, és un espai a ser explorat...

      Des de El Far, una abraçada!

      Elimina
  8. I és fantàstic que sigui així! A saber gaudir-ne'n.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Gemma. A mi m'encisa aquell punt d'incertesa que no seria possible si tot ja estigues cartografiat.

      Gràcies per escriure.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  9. Les teves paraules em porten a camps que potser estan lluny del seu origen. Per un cantó, em fixo amb els físics quan diuen que no podem "mirar" sense incidir en allò que estem mirant. Amb això vull dir que sempre posem una part nostre en els espais descoberts de nou. Per una altra banda, algunes vegades (poques) sí que allò que descobrim ens fa mirar el món, o una de les seves parts, d'una manera diferent i de forma irreversible. No sé si m'explico.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Crec que sí, que t'expliques. Al meu entendre hi ha una reciprocitat entre observador i observat, en tant que també nosaltres som "observats" -influïts- pel fenomen que observem. Poques vegades -com tu dius- això esdevé, però allò que realment importa és la capacitat de transformació existent entre
      les parts -i, en certa manera, la seva fusió en un tot...

      Des de El Far, abraçades metafísiques...

      Elimina
  10. muy impresionante esta vista! me gusta la foto y el lugar.
    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gracias Hilde, fue una excursión que hice hace unos años... la panorámica, cierto, es preciosa.

      Una abrazo, des del Mediterraneo.

      Elimina