dilluns, 17 de març del 2014

El pont


El Pont de les Peixeteres Velles - (Girona) - Jordi Solà Coll


Els ponts sempre m'han fascinat; la idea de trànsit, curosament recollida en totes les antigues tradicions... El "pontífex" bé és un constructor de ponts i "pontificar" significa obrar i dir amb gran autoritat. Existeix un risc implícit en travessar un pont, inherent al concepte de viatge. I, perquè la vida és també una iniciació, tard o d'hora trobarem un pont que ens espera al bell mig del camí. Passatge entre dues realitats, a l'altra riba hi ha una incògnita a desxifrar. Aquesta és la bellesa, en el fons inquietant, de l'estructura d'un pont que convida a l'envit.

  





27 comentaris:

  1. Una bona folossofia sobre els ponts, Jordi...Un pont de la terra al cel, no estaria malament, tots aniríem a buscar estels...A la vida sort en tenim d'ells, ja que moltes vegades sobren esquerdes als nostres peus i no sabem com travessar-les, però al final sempre hi ha un pont que ens facilita el camí i tant se val si només són unes passeres, l'important és avançar...
    Petonets i bon diumenge, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies M. Roser... I sí, tant se val si és un pont de ferro o bé unes passeres. D'entrada es tracta d'avançar cap als estels! No hi ha vida sense risc.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. Els ponts tenen molt d'encant, els físics i els que construïm amb mots també. Un dels meus ponts preferits, a part del pont romà de Vic que em toca de prop, és el pont penjat de Rupit que quan el creues es balanceja i el travesses amb l'ai al cor però sabent que et dura a l'altra banda. Una abraçada, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Conec, és clar, el dos ponts que cites. Es tracta, en qualsevol cas, d'una estructura fascinant que et duu a "l'altra banda". De manera metafòrica, el pont sempre oscil·la. Creuar-lo no, heus aquí la qüestió.

      Una abraçada, des de El Far!

      Elimina
  3. Els ponts són fascinants de mena, crec que som molts els que ens sentim identificats amb el teu escrit. M'agrada molt també el que dius al comentari... Que metaforicament un pont sempre balanceja... Em sembla tant cert!!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Fa poc pensava en tu i ara em trobo amb el teu comentari! La idea de passatge forma part del meu imaginari fins al punt de pensar, simbòlicament, que la pròpia vida és un trànsit entre existències. Un "simple" estadi més de la consciència en el seu enigmàtic viatge.

      Una abraçada, des de El Far!

      Elimina
  4. Els ponts son el revers de les fronteres
    (I aquest és especial)

    ResponElimina
    Respostes

    1. Exacte! Benvingut a El Far i gràcies pel teu comentari. I sí: el Pont de Ferro és un pont ben especial.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
    2. Salutacions des de El Mediterrani

      http://xarnego-mediterraneo.blogspot.com.es/2009/10/pont-g-eiffel-de-les-peixeteries-velles.html

      Elimina

    3. Gràcies per l'enllaç, és post ben bonic!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. coincideixo amb tu , els ponts sempre m'han fascinat també, i els de Girona en especial, els ponts que uneixen, els ponts que fan camí , els ponts puntuals, els ponts , estar de pas, en trànsit permanent, és la vida mateixa Jordi!

    ResponElimina
    Respostes

    1. T'expliques tant bé que no hi puc afegir-hi res més. Només que des d'infant, l'estructura del pont m'ha copsat en el seu sentit simbòlic: és la línia que connecta els dos extrems, que els dilueix, d'alguna manera, definitivament.

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  6. A mi m'agrada El pont de Langlois de Vincent Van Gogh. Parlaria de la delicadesa que cal per unir dos costats de la realitat en l'obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un pont ben bonic el que esmentes. Combina la tradició simbòlica dels ponts en un paratge privilegiat amb la tecnologia dels ponts llevadissos del XIX... Ben triat!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Al meu poble n'hi ha molts, de ponts, i m'encanten, sempre m'han agradat especialment. De fet, el primer poema que jo recorde, de xiqueta, el vaig llegir en aquella famosa Enciclopedia que teníerm a lers escoles llavors, i parlava d'un pont. Però vist així, amb aquest sentit transcendent..., no ho havia pensat, m'espanta una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si al teu poble hi ha tants ponts ets molt afortunada; estèticament produeix gaudi la imatge d'un pont travessant un riu. I després, la possibilitat de creuar a l'altre marge de la vida. Per això és inquietant quan te'l trobes i has de triar passar-lo o no.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Líneas, sombras y color bien conjuntados para lograr unas buena fotografia!
    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes

    1. Me gusta mucho esta fotografía: las líneas y el color con una perspectiva que no se sabe a donde lleva..No sé si conoces Girona: es una ciudad muy bella.

      Des de El Far, una abraçada.

      Elimina
  9. I like this photo. Nice composition with the lines.
    Greetings, Anita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thanks Anita. It's a beautiful bridge from a northern city of Catalonia. I love bridges, to cross to the another side, is what I said in my post.

      Greetings from the Mediterranean Sea.

      Elimina
  10. Doncs millor que triguem força a travessar aquest pont, Jordi, encara que tal com ho pintes... sóc curiosa, me'n fas venir ganes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que la por no ens glaci i el coratge ens empenyi! A creuar el pont per desxifrar l'enigma.

      Abraçades, des de El Far,

      Elimina