Diuen que l'important no és la fita, sinó el camí que fem per arribar-hi... Per aquests set sous, les ganes de gaudir, poden ser més plaents que el gaudi final...
Gràcies Martina per escriure'm; la teu comentari forma part d'una part de mi: l'abandó en el qual es cau un cop gaudit el gaudi. I la buidor que tot plegat genera en l'ésser, fruit de la seva inconstància.
Si fóssim capaços d'unir els moments, sense distingir entre un "abans" i un "després". Que aquest darrer, passés a ser el preludi d'un nou gaudi i, així, confirmar el que tu dius: l'estela de la felicitat.
Per això m'agraden els comentaris, perquè complementen la reflexió inicial; la qüestió és, doncs, centrar-se en el gaudi i evitar qualsevol expectativa... car si no ho fem així estem projectant cap a un avenir imaginari i ens oblidem de la intensitat en temps present.
esperant gaudir ja iniciem el gaudi, molt abans en la ment que en la realitat
ResponEliminaaforisme gaudit!
Diria que sí, que abans de percebre'l com a objecte de desig, l'anhel previ -neguit inclòs- genera en la ment un gaudi a previ al gaudi.
EliminaAbraçades, des de El Far
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs, sí, totalment d'acord... Neguit inclòs... Hi ha neguits que es gaudeixen molt.
ResponEliminaAbraçades, Jordi
EliminaCertament hi ha neguits ambigus: el deler anterior a saber si l'objecte de desig es realitza.
Abraçades, des de El Far.
de tant en tant el "pre" gaudi ens fa pessigolles d'il.lusió
ResponElimina
EliminaNeguit i goig sovint es troben en els moments preliminars. El secret rau en convertir l'anhel en gaudi.
Des de El Far, una abraçada!
La il·lusió ja és un gaudi ple: papallones a la panxa.
ResponEliminaFita
EliminaJust i precís: sempre que la il·lusió no s'enfonsi abans d'hora com un castell de cartes...
Abraçades, des de El Far.
Com una flor abans d'obrir-se, és quan es desitja més, no sé si quan es gaudeix més.
ResponElimina
EliminaTampoc jo ho sé. Tanmateix, la flor abans d'obrir-se, és un moment ben especial...
Abraçades, des de El Far.
Diuen que l'important no és la fita, sinó el camí que fem per arribar-hi...
ResponEliminaPer aquests set sous, les ganes de gaudir, poden ser més plaents que el gaudi final...
Bon vespre, sota la llum del Far.
En veritat d'això es tracta; la qüestió és com endevinar l'alquímia que manté el gaudi abans del gaudi: la constància en el camí...
EliminaAbraçades, des de El Far!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDe vegades també, i malauradament, hi ha més dosis de gaudi en l'anhel que en el propi gaudi un cop esdevingut.
ResponElimina
EliminaGràcies Martina per escriure'm; la teu comentari forma part d'una part de mi: l'abandó en el qual es cau un cop gaudit el gaudi. I la buidor que tot plegat genera en l'ésser, fruit de la seva inconstància.
Benvinguda a El Far, rep una abraçada.
Gaudim esperant quelcom, ben cert; i gaudim amb plenitud quan ho vivim amb intensitat. L'estela de la felicitat.
ResponElimina
EliminaSi fóssim capaços d'unir els moments, sense distingir entre un "abans" i un "després". Que aquest darrer, passés a ser el preludi d'un nou gaudi i, així, confirmar el que tu dius: l'estela de la felicitat.
Abraçades, des de El Far.
Doncs sí Jordi, però a vegades cal vigilar que el gaudi d'abans no provoqui expectatives que frustrin el gaudi que esperàvem.
ResponElimina
EliminaPer això m'agraden els comentaris, perquè complementen la reflexió inicial; la qüestió és, doncs, centrar-se en el gaudi i evitar qualsevol expectativa... car si no ho fem així estem projectant cap a un avenir
imaginari i ens oblidem de la intensitat en temps present.
Abraçades, des de El Far.
Depén. Jo he entrat i, sense esperar-ho, he gaudit davant la delicadesa de la foto.
ResponEliminaLa imatge intenta estar en consonància amb el text. Gaudi abans del gaudi? Potser no sempre...
EliminaAbraçades, des de El Far.