dilluns, 15 de maig de 2017

L'espill a la mirada


L'espill a la mirada - (P.N. Sajama - Bolívia - Jordi Solà Coll) 


No veig en tu altra cosa
que gebre en la mirada.
la superfície d’un mirall
com el pou a la pupil·la.



                                     Poema inèdit d'Ira, obra en plena elaboració.

14 comentaris:

  1. La fotografia s'emmiralla al poema.

    Un ocell vola, a l'aigua un altre neda, en harmonia.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Hi ha una reciprocitat doble entre poema i fotografia. La primera és l'habitual correspondència que sempre busco en el meu blog. I l'altre és l'emmirallament entre la imatge real i la reflectida. Quina és quina, ho haurà d'escatir el lector entre el text poètic i el text visual.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. Si la mirada és coberta de gebre, es fa difícil emmirallar-se encara que les aigües siguin clares...
    També pot ser que el poema si emmiralli!
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Un mirall és com un mur, la seva superfície reflecteix una falsa sensació de profunditat. De fet, en el poema no parlo d'emmirallament i sí d'una mirada entre buida i simbòlica.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Una mirada que em fa una mica de por... pel gebre i pel pou, tan bellament descrita.

    ResponElimina
    Respostes

    1. El poema cerca crear un estat d'ànim com el que descrius. Els poemes d'aquest llibre -encara inèdit- tenen el seu rerefons en una inquietant bellesa. Que m'hagis esmentat en el comentari les teves sensacions, m'ajuda a saber que vaig pel bon camí. És una línia de treball diferent que busca explorar noves possibilitats d'expressió creativa.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
    2. Havia començat una altra mena de comentari, més reflexionat recionalment i el vaig esborrar per posar aquest, més autèntic, més senzill, més espontani, més directe. M'alegro d'haver-ho fet, doncs.

      Elimina

    3. M'alegra l'espontaneïtat en la resposta. No sempre la raó s'ha d'imposar sobre la genuïnitat de l'emoció.

      Abraçades, des del Far.

      Elimina
  4. Potser la muntanya ja duu el gebre incorporat i, en emmirallar-se al llac, no pot reflectir-se altra cosa. Potser caldrà esperar que passe l'hivern i retorne la primavera.

    ResponElimina
    Respostes

    1. El pas del temps disfressa les nostres múltiples identitats. L'únic que fa el mirall és, d'alguna manera, reflectir l'essència a cada època. Sovint, nosaltres som alhora el mirall i la imatge que es projecta.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. Aquestes muntanyes tan encisadores des de lluny, de prop poden ser inhòspites i impenetrables però no ho sabem del cert fins que ens hi endinsem. El teu poema m'ho fa pensar.

    ResponElimina
    Respostes

    1. És la dual naturalesa de les coses, tot és un afer de distància i perspectiva. Cal penetrar en la matèria de les coses a fi que se'ns reveli l'esperit de les mateixes.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Diria que el 'tu' del poema és el primer mirall en aquest joc poètic on el poeta s'observa a si mateix i hi projecta el seu reflex. El glaç continua instal·lat a la mirada, però la lucidesa del poeta aconsegueix mirar de fit a fit el pou, i per a això és fonamental que els ulls tinguen ànsia de conèixer.

    Que siga prolífica, i que continue sent esperó per als mots, la teua ira, i que aviat puguem ser-ne còmplices lectors.

    Salut i poesia! I una abraçada fins al teu Far que travessa totes les distàncies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els estats d'ànim sovint són motors d'inspiració. En aquest cas, és veritat que una de les interpretacions possibles és que el poeta es reflecteixi en ell mateix. Del poema m'interessa que qualsevol superfície d'un mirall és com un mur. I que la impressió de perspectiva que genera és una il·lusió òptica i res més. Una metàfora de la realitat.

      Sí, la meva intenció és fer via en aquest sentit i treballar poèticament aquesta línia que tu ja coneixes bé.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina