divendres, 24 de febrer del 2017

Somni


El far a trenc d'alba (Jordi Solà Coll)



Somniar despert és encara una virtut humana que no ens ha estat vetada. És, el somni, el fonament de la revolta. Perquè el dia que el poder en tingui el monopoli, aleshores sí, malferida quedarà la llibertat de l’home.

18 comentaris:

  1. M'agrada molt això que el somni és el fonament de la revolta. Hi ha moltes coses que només essent primer somiades, tenen alguna possibilitat de esdevenir realitat. Esperem que mai ningú pugui controlar els nostres somnis.

    Una abraçada, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Esperem que sigui així. Perquè és veritat que la realitat tangible té la seva contrapart en la veritat immaterial que troba el seu origen en la substància onírica.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. Des d'un far sembla que somiar és més fàcil.
    Malament aniríem si ens prenen la capacitat de somiar, però com es sommia en totes direccions ja no ho tinc tan clar.
    Una abraçada, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Hàbil la teva perspectiva quan afirmes que es somnia en totes direccions. Certament hi ha somnis de tota mena i cromatisme. En tot cas, els que somniem l'ideal d'una vida en plenitud en contra del poder cal que conservem la qualitat onírica per fer realitat allò que implica la voluntat de l'home.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Aquest dia no arribarà, perquè els somnis no ens els pot llevar ni prohibir ningú.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tot i la metàfora aforística que hi ha darrere de l'equivalència entre llibertat i somni, m'agrada pensar que ningú mai no ens podrà prendre el do de ser segons el lliure albir.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. Aquest és un aforisme poderós i engrescador. La frase que també destaca la Carme Rosanas, per emmarcar-la i penjar-la a sobre del capçal del llit: "És, el somni, el fonament de la revolta". I no parlem de somniar mentre dormim, a pesar que ara m'haja vingut el llit al cap.

    Tenir la capacitat de somniar i creure en la força creativa i vital del somni crec que és un indici, i també el fonament, per viure la vida en plenitud. Hi aspirem, però, mentrestant, el somni és tan real com allò que en diem "realitat" i que ens assetja des de fora. Tu ho dius molt bé en un altre comentari: cal conservar la qualitat del somni per fer realitat allò que implica la voluntat de l'home. És el nostre espai exclusiu de llibertat, font de creació, alè per a la revolta. Només depèn de nosaltres i per això mateix, nosaltres som els únics responsables si posem pals a les rodes, als nostres somnis. Benaurats aquells "que en lo somni es deliten". Són els que empenyen el món en l'únic camí possible envers la dignitat dels éssers humans.

    La fotografia ha quedat molt bonica! Una abraçada des del sud saforenc.

    ResponElimina
    Respostes

    1. El somni com a espai metafòric que cal concretar. Somniar només és quedar-se a meitat de camí. Ho dius bé, quan resols que el somni es tracta -metafísicament- d'un espai a materialitzar en la realitat exògena que ens embolcalla en la immediatesa. La capacitat de ser conscients d'aquesta qualitat és la possibilitat d'impuls, el poder de transformació innat i inalterable que fa que un ésser sigui lliure en tant que és capaç de modificar les condicions que l'empresonen. I això és, àdhuc, delit en la revolta i un ésser poètic que viu en i per la inconformitat.

      La fotografia em recorda a nosaltres en un pretèrit sempre en mi present.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. El teu post m'ha fet pensar en els versos d'una poeta amiga:
    "La lluna em farà de barca
    quan una nit de tampesta,
    els somnis tregui a la mar"
    Bé en aquests cas no seria somniar despert...Que tan els uns com els altres ningú ens els pot prendre i aquests darrers ens els podem fer a mida, sobretot sota un far com aquest...El del post i el del blog.
    Petonets, somiadors.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies per l'afalac bonic, ajuda en moments de tràfec. A mi també m'agradaria creure que els somnis no ens els treuen, però tal vegada ens hem quedat avarats, barca inclosa, a la cala. El poema, s'ajusta a aquesta idea de voluntat poètica, d'alguna manera emancipadora.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Si algú ens aconseguís controlar els somnis, en tindríem de nous i secrets: somniaríem que tornem a tenir somnis.

    ResponElimina
    Respostes

    1. És una poètica resposta a una possibilitat d'opressió inconcebible. Somniar que somniem en la clandestinitat del nostres ésser.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Aquest és un somni lligat al nostre desig, als nostres ideals, als nostres valors més profunds,... un somni que hem de salvaguardar com un bé preuat. Que mai ningú ens arravati el nostre somni!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Penso que l'encertes quan afirmes que hem de preservar el nostre somni. És a dir, no podem donar per fet que no intentaran banalitzar el desig. Cal dignificar-lo i projectar-ne la seva realització en el món físic. Cal concretar en el pla real allò que és oníric.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. per sort cap poder ens impedirà somiar ! abraçades !

    ResponElimina
    Respostes

    1. És bo creure que és així. I si és així saber mantenir aquesta veritat a qualsevol preu.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. Tant de bo els somnis es facen realitat.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tant de bo és facin realitat. Però, perquè això sigui així, cal creure en ells i materialitzar-los a cop de voluntat.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina