 |
| Mires la foscor del pou de l'existència (Ulls de glaç) |
Gira i gira la roda de la vida. I just ha estat a Roda de Ter on he tingut el goig de rebre el XXXII premi de poesia Miquel Martí i Pol. L'obra, una reflexió sobre la impermanència de les coses i el pas del temps, s'intitula Ulls de glaç. Darrere, anys de feina, d'allò que m'agrada definir com a vida poètica. Ho he explicat en el discurs d'homenatge al poble de Roda: "escriure poesia, viure poèticament, és una condició vital que m'aguditza la mirada i el món que m'embolcalla com una meravella que cada dia es renova en el miracle d'existir." No puc, per tant, deixar de compartir-ho. Perquè hi ha un lligam que em connecta amb tots vosaltres i, d'alguna manera, us ho dec. El poema, una nova versió d'un altre que ja havia publicat a El far a trenc d'alba, és el que inaugura el llibre. Gira i gira la vida fins al final. Fins a la fosca que il·lumina.
El pou
Mires la foscor del pou de
l’existència:
t’encisa el vertigen de no poder-ne
endevinar el final -tanta és la
fondària.
Temptat pel desig,
deixes caure una moneda al buit
i romans quiet fins a escoltar
el batec metàl·lic de l’abisme.
Un cop vas obtenir el que volies:
un fragment d’eternitat.
Ulls de glaç (inèdit)
Enhorabona, Jordi!!!
ResponEliminaA vegades els fragments d'eternitat són sorprenents, a vegades provocats. Aquest final del teu poema és sorprenentment buscat.
Una abraçada!
EliminaGràcies Carme. Certament, el final d'un poema és la clau que sovint en determina el sentit. És veritat, darrere d'aquests últims versos hi ha, implícita, una paradoxa en el contrast.
Una abraçada, des de El Far.
Felicitats Jordi. Un premi merescut, això segur.
ResponEliminaQue per molts anys segueixis escrivint poemes tan bells, i que ens fan pensar.
EliminaGràcies Xavier. Continuaré escrivint, perquè escriure m'omple l'ésser i justifica el temps. Intento, en cada poema, en cada article meu, crear un espai de pensament. Sempre m'acompanya la idea de pensar allò que encara no s'ha pensat i obrir nous camins a la reflexió.
Abraçades, des de El Far.
Oh, Jordi, quan que me n'alegre! Els teus poemes sempre són profunds i fa goig que hom reconega el mèrit de la teua poesia.
ResponEliminaFelicitats!!!
EliminaGràcies Novesflors. D'alguna manera cerco en cada poema meu la profunditat que ens obre a la reflexió. És bonic rebre els vostres comentaris. Són un reconeixement des d'un espai comú a compartir. La paraula ens acompanya.
Abraçades, des de El Far.
Moltes felicitats!! Un fragment d'eternitat, que no és poca cosa.
ResponElimina
EliminaGràcies Mari. L'oposició entre l'eternitat i un fragment d'aquesta és la síntesi d'allò que entenc que és la vida.
Abraçades, des de El Far.
Enhorabona pel premi Jordi i gràcies per voler-ho compartir amb nosaltres.
ResponEliminaEl teus poemes, com aquest que ens mostres, fan pensar en el fet de viure. Són com reflexions poètiques d'allò que ens passa per dins nostre. Poemes per a una filosofia del ser.
EliminaGràcies Consol. Era important per a mi poder-ho compartir. La meva poesia, d'alguna manera, sempre té un component existencial on la reflexió del ser ocupa un lloc central. Temps i oblit són el rerefons a "Ulls de glaç", l'essència cardinal de l'individu.
Abraçades, des de El Far.
"Viure poèticament és una condició vital que m'aguditza la mirada". Que prop em sent d'aquestes paraules. Roda. Miquel Martí i Pol. L'instant etern. També el que dura el trajecte de la moneda que cau a dintre el pou, cercant el fons de l'abisme. Cada fragment de vida bell, tan intens com efímer, que ens salva i on ens salvem.
ResponEliminaAquest premi és només l'inici del reconeixement del teu treball literari i creatiu, en tots els fronts. Espere amb molta il·lusió veure aquest llibre publicat i em sé infinitament afortunada perquè els nostres camins hagen confluït a l'entorn de les paraules. Que aquest premi et siga impuls i combustible per a tot el que ha de venir a partir d'ara.
Una abraçada ben gran, en trànsit, tota plena d'enyor, cap al teu Far que sempre batega en l'horitzó.
EliminaL'instant en què la moneda cau al fons del pou és la metàfora de l'eternitat: un moment fugaç i únic on l'atzar depèn del fet de llançar la moneda a l'aire. Llibertat poètica i responsabilitat, estan íntimament relacionades. Mirar el món poèticament és fer-ho de manera ètica.
És cert que el premi és el reconeixement a un llarg itinerari. Ara cal una concreció: negre sobre blanc la publicació del llibre. Una obra que m'ha de ser impuls i que ha trobat la seva concreció just en el moment en què tu i jo ens vam trobar en aquest blog. Una cruïlla: ara cal enfilar el camí fins al final.
Una abraçada des de El Far. Ple de malenconia en l'absència. La teva llum és la meva llum.
Enhorabona Jordi, com diu Maria Josep amb ganes de veure publicat el poemari per gaudir dels teus versos. Una abraçada
ResponElimina
EliminaGràcies Mercè. És una alegria rebre notícies del País Valencià. Tant de bo que un dia es pugui celebrar una lectura, ja en format de llibre, a Gandia.
Abraçades, des de El Far.
L'enhorabona! Una altra lectura més a la meua llista. Desitge que aquest premi que duu publicació et siga joiós i que l'aventura d'aquest nou llibre atenga un gran succés.
ResponElimina
EliminaÉs bo veure't per aquí Josep Vicent! Els camins dels premis són inescrutables. Tal com dius en el teu comentari, espero que l'aventura i la joia formin part d'un viatge que tot plegat comença.
Abraçades, des de El Far.
Enhorabona, Jordi, per aquest merescut reconeixement a la teva poesia i gràcies per voler-lo compartir amb tots nosaltres! Els teus versos conviden a la reflexió, a fer una aturada en el camí i a prendre consciència de la pròpia vida i del que ens envolta.
ResponEliminaUna abraçada!
EliminaGràcies Montse. Volia i necessitava compartir-ho amb tots vosaltres. Sempre he volgut crear en aquest blog un espai comú on la poesia fos motiu de reflexió. Parar-se a pensar és una locució que va en contra de la modernitat. Ésser conscient demana aturar-se, ensems que ens emmirallem en les coses que ens habiten.
Abraçades, des de El Far.
Què dir Jordi... ets un lluitador que, malgrat a voltes el camí es faci feixuc, segueixes sense defallir. I això és el que cal: perseverar.
ResponEliminaCrec que entrem en un bon any pels dos.
T'agraeixo tant els teus poemes com les estones en que ens fem costat i maldem per donar presència al fugisser instant en que vivim.
Com Neruda, sempre "confessem que hem viscut"
Maise
EliminaCal lluitar sense defallir, fins al final. Ésser capaç de guanyar a la derrota. Sempre dempeus, fins al darrer dia. Espero de debò que sigui un any on la fortuna ens acompanyi. Els moments de suport mutu són fonamentals. La vida, sense l'amistat, és un espai buit de contingut.
Abraçades, des de El Far.
enhorabona pel premi!!!! miraré de firar-me el llibre , reitero les meves felicitacions! abraçada no pas de glaç
ResponElimina
EliminaGràcies Elfree. El llibre sortirà el pròxim any. Us en donaré detalls a mesura que el procés avanci. És un pas fonamental. Et retorno les abraçades duplicades!
Abraçades, des de El Far.
Moltes felicitats, de tot cor!
ResponElimina
EliminaGràcies per la teva felicitació, és bo rebre el suport dels lectors després de tots aquests anys de feina.
Abraçades, des de El Far.
Enhorabona, Jordi , per aquest premi que porta el nom d'un poeta lluminós.
ResponElimina
EliminaGràcies per la teva felicitació.
Abraçades, des de El Far.
Jordi, moltes felicitats per aquests Ulls de glaç!!!Quan pugui estar més estona a l'ordinador m'ho miraré amb molta il·lusió i calma, que m'agrada que als amics se'ls reconegui el seu treball...
ResponElimina"Viure poèticament"Ho has clavat, també és la meva filosofia!!!
Petonets camí del Far.
EliminaM'alegra molt el teu comentari, això és un bon senyal. Espero que t'ho puguis mirar tot plegat amb serenitat i calma, amb l'alè poètic en el fet de viure dia a dia cada cosa.
Abraçades, des de El Far.