 |
| La malenconia és un mirar enrere (Jordi Solà Coll) |
I
Si més no constata la malenconia una evidència: hi ha un part dins nostre que viu ancorada en el passat.
II
La perspectiva en la mirada demana una implicació emocional: un espai al si del cor capaç de copsar el món en tota la seva profunditat.
Estic d'acord amb la teva frase, un mirar enrere...Sobretot recordant les coses agradables que hem viscut; no sé si estem ancorats al passat, però aquest és el causant del nostre
ResponEliminapresent, per això no ens en podem oblidar...Això sí, és un sentiment que forma part del nostre jo emocional i el cor n'és el principal portador...
Un carreró que ajuda a entendre aquesta sensació.
Bona nit, Jordi.
EliminaM'agrada la profunditat de la teva resposta. Tens raó quan dius que som allò que fou. De fet, estar ancorats en el passat no és pas negatiu si és "en part" -tal com afirma l'aforisme- com qui en mirar enrere, s'emmiralla a fi de projectar-se enllà, en l'avenir. D'alguna manera, les tres dimensions temporals sempre interactuen entre elles.
Abraçades, des de El Far.
per a mi la malenconia és com el magatzem d'una llibreria s'hi amunteguen els llibres que ja no són vigents però formen part del bagatge cultural , és el fons d'armari on podem sempre regirar allò que ha deixat un pòsit
ResponEliminaabraçades!
EliminaTambé m'encanta la teva visió. Sempre he cregut que la memòria és com una biblioteca. Sovint, d'altra banda, tenim la necessitat d'obrir algun llibre del passat, és a dir, de mirar enrere amb perspectiva. D'enllaçar les dimensions temporals en la totalitat de l'ésser on es troben.
Abraçades, des de El Far.
Potser sempre hi ha una part nostra ancorada en algun passat, per petita que sigui. Estic d'acord amb el teu aforisme. La malenconia en constata l'evidència, però fins i tot els que no en tenen, sovint a través d'altres emocions diverses, poden constatar-ho igualment.
ResponEliminaEl segon aforisme m'agrada molt també. Els que no sabem viure gaires coses sense implicació emocional, em sembla que ho tenim claríssim.
Una abraçada, Jordi!
EliminaL'emoció ens relaciona amb el món. I certament en nosaltres hi ha múltiples dimensions, universos paral·lels on el nostre ésser es desenvolupa en plural a l'espai de la memòria.
Abraçades, des de El Far.
Crec que el passat, allò viscut, no ens abandona mai. Hi ha dues maneres (o potser més) de mirar cap al passat: intentant practicar allò que se'n diu l'alegria de l'oblit, tan sana, quan les experiències viscudes són dolentes; i hi ha aquesta mirada malencònica, vagament trista, o ombrívola, com diu el diccionari, que, contradictòriament, pense que és un símptoma que el temps passat ha estat un temps ple, grat, i l'evoquem des de la certesa que és irrecuperable. Però diria que aquesta malenconia ens enriqueix interiorment i ens ajuda a afermar-nos pel que fa a allò viscut i també pel que fa a la nostra actitud disposada cap al demà. Sense implicació emocional, la vida passada seria una espècie de postal antiga on res no ens representa. M'encanta la foto. Molt més quan punxes al damunt i s'amplia. Girona és un lloc per a tornar-hi sempre i identificar-se amb la malenconia tan bella dels seus carrerons.
ResponEliminaÉs ben cert que el pretèrit condiciona la mirada. Oblidar no sempre es pot, però en veritat depèn de l'experiència si s'opta per l'oblit o, per contra, si la malenconia juga un paper vital. I si bé dic vital, ho faig amb intenció. Car la malenconia és ambivalent com a emoció. Oscil·la des de la tristesa més pregona -anit pensava que l'home és un "ésser edènic" que sempre busca el paradís perdut- o àdhuc fins a la creativitat que genera l'estat de malenconia. Un estat, el malenconiós, prolegomen d'una condició que ens permet abastar el zenit de l'art.
EliminaAbraçades, des del Far.
Se m'ha oblidat enviar-te una abraçada càlida des de terres valencianes, juntament amb el comentari anterior. No és que no tingués intenció d'abraçar-te (ben al contrari!), sinó que he tingut molta pressa a publicar. Ara sí: gran i càlida abraçada des de la Ribera del Xúquer cap al teu Far profund.
ResponElimina
EliminaM'agrada que m'escriguis dues vegades i que la segona sigui per enviar-me abraçades des de la Ribera. Jo t'envio ara moltes besades des de El Far.
Abraçades, des de El Far.
A vegades és inevitable caure en la malenconia. Encara que faci mal.
ResponEliminaÉs veritat, tot i que la superació del dolor inherent a la malenconia pot esdevenir una porta oberta al geni de la creativitat.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Ser conscients ens fa tornar al passat i estirar de nou el fil de les nostres vides. I continuar endavant amb una renovada esperança.
ResponElimina
EliminaÉs la cruïlla temporal entre dimensions pretèrita, present i també futura. No hi ha pas avenir sense passat. Mirar amb perspectiva cap enrere és una manera de contemplar el demà en la distància.
Abraçades, des de El Far.
Malenconia,
ResponEliminala negra bilis
que pinta el seny
de fum i escorça,
que de l’enyor
agafa força
per trobar llum
en la penombra.