dijous, 26 de maig del 2016

Mirall


En silenci anomena el nom.


T’he buscat en la fragància del poema. En cada mot roent, present pretèrit a l’acer dels dies. He enfilat el teu nom en la nit pregona i he trobat la llum en la fondària: el teu nom que m’anomena sense dir, hermètica expressió de la victòria: blau és el color del claustre dels teus somnis. Meva, ara sí, és la teva fam que creix a l’ombra. 

22 comentaris:

  1. T'he trobat en els plecs del silenci, en l'abraçada de la llum.
    He escoltat que em cridaves pel nom de la felicitat que desbloqueja les ànsies.

    ResponElimina
    Respostes

    1. El nom que ens fa ésser en l'altre. Escoltar i dir, dos verbs que expressen una mateixa condició.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. La teva fam creix a l'ombra, mentre la meva fam creix a la teva llum. Fer-nos visibles en un nom o en un verb. Ser en el silenci o en el record dels mots...

    Preciós i inspirador, aquest poema, sentint i pensant en l'estela que deixa en llegir-lo.

    Una abraçada cap al teu far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva fam busca en el nom una resposta. I el nom, a l'ombra de l'obaga, em creix i m'il·lumina en silenci.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Blau, el color dels somnis que ara són els seus i els teus...Després de buscar-los, en cada paraula de cada poema; en el silenci de la nit fosca ha sorgit la llum!!!
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Blau és el color de la immensitat on tot allò que ha d'esdevenir, esdevé. En cada mot hi ha una veritat i en el silenci una resposta.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. no se si és prosa poètica o poesia en prosa però és sublim i ple de bellesa Jordi!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tal vegada és poesia inspirada per l'anhel de beutat i de ser en l'altre.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. "el teu nom que m’anomena sense dir": el que fa sempre la poesia. Jo també trobo sublim tota l'entrada, no sé dir ben bé per què!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Helena, reconec que m'afalagues i m'agafes en un dia que necessito just això: sentir mots com els teus com si fossin aigua fresca. Poesia i silenci, la paraula no té límits en la manera d'expressar idees fora de la lògica comuna.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Si la busques en el blau dels somnis, de segur la trobaràs.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Mari, en la meva simbòlica el blau del claustre és l'efecte a l'horabaixa que produeix aquesta estructura arquitectònica, en especial en els països del nord d'Europa. Representa la nostàlgia d'una manera molt àmplia.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. M'afig als que troben foto i prosa poètica un conjunt sublim.

    ResponElimina
    Respostes

    1. En el conjunt entre prosa poètica i fotografia he intentat establir un diàleg a partir d'un eix on conflueixen iconografia i mot. Les teves paraules em commouen.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Inspirador !

    No diguem res
    que el soroll no esmicoli el vell nom
    on es troben la llum i el misteri,
    i es nodreix
    de la fam d’escoltar el vent que dorm
    dins del blau que bressola el silenci

    ResponElimina
    Respostes


    1. Gràcies per la teva versió i per llegir amb les emocions.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. On podria buscar-te sinó en la fragància del poema? El teu nom il·lumina la foscor de l'abisme.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tal vegada la resposta es troba en allò més intangible.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  10. Resulta summament suggeridora la idea del poema com a mirall. Mirall on es reflecteix la vida mateixa que, per a mi, han de testimoniar les paraules; i mirall com el poema mateix es reflecteix en un altre, tot component un joc de seduccions, un diàleg polièdric que projecta la raó de ser del poema original molt més enllà d'ell mateix. Aquest teu, per cert, em serveix per reafirmar-me en el convenciment que un poema, si és bo —i aquest ho és, al meu entendre—, és alguna cosa més que la simple disposició de línies en el paper, o en un suport determinat. M'encanta. Com l'aroma de la dacsa atordint les vesprades d'estiu.

    Una abraçada ben forta des de la Safor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els teus mots em reconforten, és bonic escoltar la teva veu en llegir-te ara mateix. El poema, doncs, com a espill on l'altre hi troba un sentit que d'alguna manera connecta el dos en la unitat. Dir sense esmentar, com el nom quan ens reuneix, sempre.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  11. Molt hermòs, Jordi, tota la prosa poètica que ens regales en aquesta entrada. Se sent com l'emoció frega l'ànima plec a plec quan els ulls es posen damunt cada lletra i ens penetren suament.

    Una abraçada blava.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Intento fer fluir els mots i humilment procuro crear una emoció a partir d'una imatge suggerida. Entrar al cor d'un lector és l'objecte del poeta.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina