 |
| En silenci anomena el nom. |
T’he
buscat en la fragància del poema. En cada mot roent, present pretèrit a l’acer
dels dies. He enfilat el teu nom en la nit pregona i he trobat la llum en la
fondària: el teu nom que m’anomena sense dir, hermètica expressió de la
victòria: blau és el color del claustre dels teus somnis. Meva, ara sí, és la teva
fam que creix a l’ombra.
T'he trobat en els plecs del silenci, en l'abraçada de la llum.
ResponEliminaHe escoltat que em cridaves pel nom de la felicitat que desbloqueja les ànsies.
EliminaEl nom que ens fa ésser en l'altre. Escoltar i dir, dos verbs que expressen una mateixa condició.
Abraçades, des de El Far.
La teva fam creix a l'ombra, mentre la meva fam creix a la teva llum. Fer-nos visibles en un nom o en un verb. Ser en el silenci o en el record dels mots...
ResponEliminaPreciós i inspirador, aquest poema, sentint i pensant en l'estela que deixa en llegir-lo.
Una abraçada cap al teu far.
La meva fam busca en el nom una resposta. I el nom, a l'ombra de l'obaga, em creix i m'il·lumina en silenci.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Blau, el color dels somnis que ara són els seus i els teus...Després de buscar-los, en cada paraula de cada poema; en el silenci de la nit fosca ha sorgit la llum!!!
ResponEliminaBon vespre, Jordi.
EliminaBlau és el color de la immensitat on tot allò que ha d'esdevenir, esdevé. En cada mot hi ha una veritat i en el silenci una resposta.
Abraçades, des de El Far.
no se si és prosa poètica o poesia en prosa però és sublim i ple de bellesa Jordi!
ResponElimina
EliminaTal vegada és poesia inspirada per l'anhel de beutat i de ser en l'altre.
Abraçades, des de El Far.
"el teu nom que m’anomena sense dir": el que fa sempre la poesia. Jo també trobo sublim tota l'entrada, no sé dir ben bé per què!
ResponElimina
EliminaHelena, reconec que m'afalagues i m'agafes en un dia que necessito just això: sentir mots com els teus com si fossin aigua fresca. Poesia i silenci, la paraula no té límits en la manera d'expressar idees fora de la lògica comuna.
Abraçades, des de El Far.
Si la busques en el blau dels somnis, de segur la trobaràs.
ResponElimina
EliminaMari, en la meva simbòlica el blau del claustre és l'efecte a l'horabaixa que produeix aquesta estructura arquitectònica, en especial en els països del nord d'Europa. Representa la nostàlgia d'una manera molt àmplia.
Abraçades, des de El Far.
M'afig als que troben foto i prosa poètica un conjunt sublim.
ResponElimina
EliminaEn el conjunt entre prosa poètica i fotografia he intentat establir un diàleg a partir d'un eix on conflueixen iconografia i mot. Les teves paraules em commouen.
Abraçades, des de El Far.
Inspirador !
ResponEliminaNo diguem res
que el soroll no esmicoli el vell nom
on es troben la llum i el misteri,
i es nodreix
de la fam d’escoltar el vent que dorm
dins del blau que bressola el silenci
EliminaGràcies per la teva versió i per llegir amb les emocions.
Abraçades, des de El Far.
On podria buscar-te sinó en la fragància del poema? El teu nom il·lumina la foscor de l'abisme.
ResponElimina
EliminaTal vegada la resposta es troba en allò més intangible.
Abraçades, des de El Far.
Resulta summament suggeridora la idea del poema com a mirall. Mirall on es reflecteix la vida mateixa que, per a mi, han de testimoniar les paraules; i mirall com el poema mateix es reflecteix en un altre, tot component un joc de seduccions, un diàleg polièdric que projecta la raó de ser del poema original molt més enllà d'ell mateix. Aquest teu, per cert, em serveix per reafirmar-me en el convenciment que un poema, si és bo —i aquest ho és, al meu entendre—, és alguna cosa més que la simple disposició de línies en el paper, o en un suport determinat. M'encanta. Com l'aroma de la dacsa atordint les vesprades d'estiu.
ResponEliminaUna abraçada ben forta des de la Safor.
Els teus mots em reconforten, és bonic escoltar la teva veu en llegir-te ara mateix. El poema, doncs, com a espill on l'altre hi troba un sentit que d'alguna manera connecta el dos en la unitat. Dir sense esmentar, com el nom quan ens reuneix, sempre.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Molt hermòs, Jordi, tota la prosa poètica que ens regales en aquesta entrada. Se sent com l'emoció frega l'ànima plec a plec quan els ulls es posen damunt cada lletra i ens penetren suament.
ResponEliminaUna abraçada blava.
EliminaIntento fer fluir els mots i humilment procuro crear una emoció a partir d'una imatge suggerida. Entrar al cor d'un lector és l'objecte del poeta.
Abraçades, des de El Far.