 |
| Muntanyes al nord de l'Hindustân (Jordi Solà Coll) |
Quan a trenc de dia el món penja del fil del dubte i, lentament, entre la fosca, la llum s'escola i pren forma en els objectes que il·lumina. I el vol de l'oreneta omple l'espai d'alegria en la cacera. Aleshores, quan les muntanyes revelen al cor que les contempla la mesura transitòria de les coses, fit a fit la mort et mira i un estrany sentit de meravella habita el teu solatge, joc de daus aleatori.
Moltes felicitats, Jordi!!!
ResponEliminaLa mesura transitòria de les coses... Un concepte que aquests dies m'amara i el trobo a tot arreu. Sempre hi ha unes sincronicitats misterioses a la vida. L'oreneta i les muntanyes, ens revelen el cor de les coses. La impermanència sempre, en cada obecte, en cada ésser.
Una abraçada cap al teu far, des de les muntanyes més properes que les de la foto i espero que passis un molt bon dia de Sant Jordi.
La sincronia entre les coses ens confirma la relació entre elles mateixes i àdhuc aquest sentit fugaç de l'existència que, tanmateix, és una constant que marca el pas de l'ésser al món.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Et desitjo una bona diada!
ResponEliminaFELICITATS, JORDI!
EliminaGràcies lluneta per enviar-me el teus mots bonics des de mar enllà. Bona diada tinguis!
Abraçades, des de El Far
Tot és fugaç i canvia amb el temps, amb el punt de vista.
ResponEliminaEl teu escrit és com una alenada d'aire fresc ... i net.
Bona tarda i felicitats Jordi.
EliminaFugaç s'esmuny la vida, que és com dir el temps. Canvia, així mateix, la perspectiva de les coses i res no és allò que sembla. Tot i ser, d'una manera o altra, en el no-res. Bona diada, Pere.
Abraçades, des de El Far.
Ens regales un escrit poètic el dia del teu sant.
ResponEliminaPer molts anys, Jordi.
El cert és que tenia molt present la idea de regal poètic en un dia com avui. Vosaltres, benvolgut Xavier, sou un regal a cada comentari.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Molt bona diada de St. Jordi. Un estrany sentit de meravella, això és.
ResponElimina
EliminaLa vida, malgrat llur transitòria condició, és una meravella, precisament per això mateix. Cal mirar atent i viure amb sentit poètic l'existència.
Abraçades, des de El Far.
No et preocupis Jordi que a mi també em passen aquestes coses, he intentat posar-lo i no m'ha quedat bé i no he pogut esborrar el meu nom...A veure si ara va bé:
ResponEliminaM'ha encantat aquest text, ja que a més de ser força filosòfic, hi trobo unes imatges tan belles que són pura prosa poètica: "el món penja del fil del dubte", "el vol de l'oreneta omple l'espai d'alegria"...La mort ens mira i fa "pito, pito colorito" i toca qui toca???
Bon vespre, Jordi, d'un dia ple de llum i de festa i d'olor de roses...Petonets.
EliminaM'agrada la idea de crear imatges a partir de la poesia o bé de la prosa poètica. No debades, sóc fotògraf i aquest blog sempre ha volgut relacionar ambdós llenguatges i, d'alguna manera, fer-ne síntesi.
Abraçades, des de El Far.
Trist i bonic alhora. La bellesa de la vida es molt més visible quan ens sabem efímers.
ResponElimina
EliminaSempre he pensat que hi ha una relació directa entre bellesa i finitud. Els límits ens projecten més enllà i allò fugaç és un etern constant.
Abraçades, des de El Far.
Carpe Diem. Cal aprofitar els moments bons de la vida. Es tan fugaç!!!
ResponElimina
EliminaCertament cal tenir present que l'ara és l'únic temps real a tenir en compte.
Abraçades, des de El Far.
uns dies més tard et felicito jo també per l'onomàstica i els teus mots que fan de bon llegir i de bon pensar
ResponEliminaSempre és bonic rebre paraules com les teves i més si el meus mots han fet pensar.
EliminaAbraçades, des de El Far.
A trenc d'alba m'agrada prendre els primers raigs de llum. Un dia nou comença, la vida és vida!
ResponElimina
EliminaLa imatge de la fotografia és just a trenc de dia. Sempre tot és nou a cada alba.
Abraçades, des de El Far.
"És tan recent el dia / que encara desconfia de les coses". Alguna vegada hem confluït en un pensament poètic sense saber-ho. És important, i il·luminador, el moment en què ens sabem ínfims i efímers comparats amb la permanència (només aparent) d'una muntanya. La consciència i l'assumpció de la mort serveix per a reafirmar la vida. És una realitat tan absoluta i tan inqüestionable, la mort, que, si bé es mira, esdevé un fet banal, rutinari. L'excepcionalitat és la petita treva de llum, de meravella, que ens correspon. No ser-ne conscients o no viure-la intensament, aquesta treva, hauria de condemnar directament a l'infern dels miserables.
ResponElimina
EliminaNo deixa de ser apassionant quan literàriament dos pensaments conflueixen en el temps. Per a mi, el sentit de finitud marca l'existència, i si n'ets conscient la meravella se't revela a cada esguard. La natura de les coses és fugaç, l'única constant que si s'escau amplifica encara més la beutat del món.
Abraçades, des de El Far.