diumenge, 30 de novembre del 2014

Elogi del gest


El silenci - Ladakh (Himàlaia) - Jordi Solà Coll

Silenci.
Sento com cada dia s’eixampla més l’horitzó
al meu voltant. Com l’esfera es dilata i l’erm
avança,  
deixant darrere seu una terra eixorca, plena
de memòria inerta.
                            Emperò, res modera el so
de dins: l’alè vital de l’ànima. El bosc obac.
I jo l’escolto,


     a l’abric del meu hivern sense drecera. 

22 comentaris:

  1. El teu silenci té un no sé què d'aclaparador i creatiu a la vegada. I el gest d'escoltar l'alè vital, dóna un tomb inesperat al poema. Creuarem l'hivern, sense drecera.

    Una abraçada, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes

    1. El silenci és una veu que clama. És la llavor del Pensament. I la voluntat és la que ens permet el gir inesperat. Tot, en el fons, depèn tan sols de nosaltres. Extraordinària responsabilitat que hem de convertir en virtut.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. El gest de saber escoltar el so del silenci per a poder creuar l'hivern malgrat la gelor.

    ResponElimina
    Respostes

    1. El so del silenci que ens parla de nosaltres.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Un gran desert de silenci, una sensació de pau...Però a dins teu hi batega el so de la vida i aquest és més fot que qualsevol silenci!
    El seu caliu és més fort que la gelor d' hiverns emboscats...
    Petonets, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. L'hivern, el pas del temps, ens aboquen a l'hivern, Al silenci. Però un desert és un espai ingent de gran bellesa. Cal, doncs, renovar-ne la mirada i fer de la realitat més immediata una font de vida i goig.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. No sé si ho va escriure Nico de Winter?
    "El silenci forma el veritable coratge, ensenya a descobrir la veritat, la paciència, l’amor al paisatge...el silenci és la pedra angular del caràcter de les persones”.

    ResponElimina
    Respostes

    1. El silenci és com un gran escultor. No saber estar en silenci, tot sol, és una greu mancança. Perquè, és evident, com llegeixo en el pensament del teu comentari, que el caràcter de l'individu i, de retruc, la seva mirada sobre les coses del món, ve donada en absència de brogit. Del silenci venim i al silenci tornem.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. És curiós com cada dia necessite més el silenci de fora, i cada dia és més difícil trobar-lo. El silenci interior, contradictòriament, no el necessite tant, perquè hi ha veus molt importants que necessite que em parlen. Fa pocs dies que he pensat que, si hi ha vida i salut, i les muses continuen sent un poquet generoses, titularé un pròxim llibre així: El silenci.

    I després de dir-te això, Jordi, t'he de demanar disculpes, perquè intentant respondre el teu comentari al Passa la vida, l'he eliminat. Em sap molt greu. Estava (i estic) encantada que t'hagen agradat les fotos. Sé que, a Consol, li hauria fet molt de goig haver-te llegit per allà. El tinc guardat al meu correu electrònic. Digues-me si vols que el (re)publique jo en el teu nom una altra vegada, o si prefereixes reescriure-l'hi tu mateix. I disculpa —quin desastre!—, i gràcies per les teues atencions. M'agradaria tenir una adreça electrònica teua, per si alguna vegada necessite dir-te alguna cosa personalment, no haver de fer aquest numeret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord pel que fa a la teva interpretació del silenci. Cada cop costa més trobar el "silenci exterior" atesa l'agressivitat sonora d'una societat com és la nostra -i més en una gran urbs. A mi, a més, m'agrada el silenci interior. Però també és veritat que escoltar -bé pots llegir el que dic a la capçalera d'aquest bloc- m'omple. De fet, en els meus seminaris, el diàleg amb l'alumnat és un dels trets que procuro accentuar més. El problema del silenci és la "dictadura del soroll". Quan no pots gaudir d'un mínim silenci.

      AI! El comentari! No sé si puc posar-me en contacte mitjançant alguna adreça electrònica de la teva editorial. Aleshores et donaria el meu correu. O si no et fa res, pots tornar-me a enviar el meu comentari i deixar-lo com un comentari al meu bloc, en aquesta mateixa entrada. Jo el copio, el retorno al teu bloc i l'esborro del meu. No sé si m'explico gaire bé! I si no, sempre puc reescriure'l.

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  6. Jordi amb aquests versos, des d'una relativa parsimònia del gest, abraces molta vida...

    Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Des de qualsevol perspectiva s'intenta sempre abraçar la vida. Sort dels mots, veu del Pensament.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Escoltar el silenci i amb la seva immesitat trobar-nos amb nosaltres mateixos.
    Precioses paraules y versos.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre m'ha agradat l'expressió "escoltar el silenci", en principi contradictòria i, no obstant això, tan plena de sentit. Parar l'oïda
      i sentir la percepció del silenci que s'exclama en la seva condició,
      en contrast amb el brogit.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Bon dia.
    Et copie el teu comentari. Gràcies, Jordi, i perdona les molèsties.
    La meua adreça de l'editorial és mariajosep@edicions96.com Si em saludes per ací, a banda d'alegrar-me, ja tindré jo la teua adreça també.
    Salut!

    Les fotografies de la Consol són, veritablement, un prodigi... Juga amb la perfecta simetria, en ubicar l'horitzó al centre de la imatge. Recull la llum, tot creant -i aquesta és la virtut- equilibri i harmonia. La nostàlgia de les cases, lluny enllà, em recorda Modest Urgell. Els teus poemes, d'altra banda, juguen amb aquest equilibri dels pols que es complementen. És aquella integració lírica que permet la imatge amb la poesia. N'he gaudit, com a fotògraf i com a lector.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Ara mateix me'n vaig a Passa la Vida a deixar el comentari. Coses de la tecnologia! T'escric avui al tard o demà. Jo també m'alegraré de saber de tu! Gràcies.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. Respostes

    1. Expressar el neguit a fi d'alliberar-se. La poesia com a font d'alliberament espiritual.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  10. Tenia por que haguessis perdut el teu optimisme, Jordi. Sort que en la segona part del poema ho has compensat amb escreix. Escoltar l'alè de l'ànima és el que ens dóna vida quan a fora sembla envoltar-nos la mort.

    ResponElimina
    Respostes

    1. En un mateix poema pots donar cabuda a emocions contraposades. Al capdavall, com a mirall de la vida, la poesia permet girs que reflecteixen moment vitals radicalment diferents, però compatibles en un mateix ésser.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  11. M'he emocionat. Em sembla fantàstic com reflecteixes al poema aquest buit existencial que portem de fàbrica Fas que esclati l'emoció. El silenci pot arribar a ser molt creatiu, ens permet visualitzar el nostre pas per aquest món, i posar-hi distància. Però no deixa de ser una àrdua missió, adonar-se'n de la pròpia feblesa i solitud. D'aquí que entrem sovint en conflicte. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El silenci, fonamental per poder escoltar com ens parlen els objectes, les coses, els fenomens, les persones. Una vida sense moments de silenci no és vida, igual que un vida sense intercanvi de parers no és vida. En realitat tot es redueix al fet de descobrir que la nostra fràgil condició és la nostra fortalesa. I quan ho saps, aleshores pots fer dues coses: actuar com si res o encarar la vida -les hores- amb coratge.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina