dissabte, 20 de desembre del 2014

L'home i la paraula


La veu i la paraula - Pamir (Àsia Central)

Certament t'han decebut els homes i, això no obstant, continues persistint en el fet de creure en els seus mots. Ets, a contracor, un sentimental de la paraula.

18 comentaris:

  1. Quina gracia, sense saber-ho tots dos juguem i experimentem amb les paraules.
    Som sentimentals de la paraula, tu ho has dit.
    petons

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sí, ha estat casualitat. El vincle entre les emocions i les paraules és molt fort. Per això el poeta manipula amb els mots i, com diu el filòsof, "la poesia és la més perillosa i, alhora, la més innocent.de les ocupacions". Ambivalència en estat pur.

      Una abraçada, des de El Far.


      Elimina
  2. Estimem la paraula perquè en ELLA vivim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que abans de la llum fou la Paraula.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. malgrat les decepcions hem de seguir creient que el nostre esforç val la pena, malauradament no tenir-les seriosa com no viure

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes

    1. És cert, cal no defallir. I esforçar-se en mantenir el vincle entre paraula i obra.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. Les paraules generen pensaments i aquests són correspotos amb paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecta reciprocitat. El pensament és la llavor de la paraula i aquesta l'aiguaneix del pensament. I la consciència, la necessitat de respectar la paraula en l'actitud a prendre.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. És que si no creiem en els mots, ja no ens queda res... els necessitem

    ResponElimina
    Respostes

    1. Els necessitem com a suport de la nostra actitud ètica davant la vida. Deixar de creure en la paraula és abandonar l'ésser al mer arbitri.

      Des de El Far, abraçades.

      Elimina
  6. Si alguns éssers humans ens han decebut, se'ns fa difícil creure en els seus mots...Al cap i a la fi el què compte són els fets, i creurem en la paraula dels éssers humans que les ratifiquin amb les obres, precisament perquè els sentiments i són implícits!
    Petonets, cap el Far.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Molt ben trobat en la manera d'expressar-ho. És el clàssic problema entre obra i pensament. El que realment importa són els nostres actes, però la paraula ha de ser respectada des del fons del fonament. Si no és així, es fa difícil erigir ponts de confiança entre individus situats en pols diametralment oposats. Quan encara no hi ha l'obra, només la paraula ens permet obrir-nos
      a l'estrany.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. jo continuo creient que més que els mots ens hem de fixar en els fets....
    abraçades!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Com en el comentari de la M. Roser et dono la raó. Per això, en darrer terme, els homes -antropològicament parlant- et deceben. A causa dels seus actes. Però com que el nostre vincle cognitiu és mitjançant el mot, l'harmonia entre l'obra i la paraula hauria de ser molt més elevada. Al capdavall, abans de cap acció, la confiança a establir en un primer estadi de coneixença prové de la paraula.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. La imatge per ella mateixa ja parla. Les paraules són el llenguatge del sentiment. Que bé quan imatge i paraules diuen el mateix!
    Bones festes, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. La imatge és un llenguatge sense mots a interpretar. La paraula, com tu bé dius, és l'expressió del sentiment i, així mateix, la veu del pensament. I sí, és veritat, que bo quan imatge i mots estan en sintonia.

      Bones Festes, Maria.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. "A contracor, un sentimental de la paraula", vet-ho aquí l'essència que ens permet continuar creient en l'ésser humà fins i tot després d'haver-ne rebut mil raons per no fer-ho... Potser en aquests dies de Nadal encara hi tenim més tirada, a aquest sentimentalisme...
    Molt bones festes, Jordi, i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè en el fons, si més no en el meu cas, la paraula -i àdhuc com es diuen les coses- expressa la manera de ser d'una persona. Tu ho expliques molt bé: és l'essència que ens permet continuar creient en l'ésser humà, a pesar dels actes, atesa la meravellosa qualitat de poder relacionar les emocions amb el fet d'expressar-nos amb el mot.

      Bones Festes I Bon Any!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina