dijous, 31 de juliol de 2014

Cal saber morir per Ser


Monestir de Tikse (Himàlaia) - Jordi Solà Coll

Viure és deixar de veure amb ulls mortals:
mirar i concebre la infinita beutat del límit,
mesura justa del viatge i raó de ser de tot.
Sóc el verb que atia un foc que vaig trobar-me
a mig camí. Mot a mot faig via: cal saber morir 
per Ser.  

9 comentaris:

  1. No sé si sabrem morir quan sigui l'hora... Però veure i entendre la mesura justa del viatge, ja em sembla molt. La infinita beutat del límit se'ns amaga sovint, deu ser per aquests ulls mortals. Molt elevat i d'un misticisme d'alt nivell. Per meditar-los.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Filosofar és aprendre a morir, sempre m'ha semblat encertada la visió de Montaigne i, abans que ell, dels antics pensadors llatins; d'aquí que, més enllà dels límits, sigui bo saber que aquests -en definitiva, la mort- ens projecten en vida -com a part de la mateixa- cap a l'experiència única de viure i la seva meravella; tot, però, depèn de la mirada...

      Gràcies, Carme.

      I abraçades, des de El Far!

      Elimina
  2. Jo, a la cita del filòsof i afegiria també aprendre a viure, que al cap i a la fi la mort forma part de la vida...Des que naixem ja comencem a restar el temps!
    En aquest viatge de vegades ens perdem per mirar-ho tot amb ulls massa terrenals...Cal saber viure per saber morir. Ui la filosofia!!!
    Bona posta de sol, des del teu Far.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Estimada M. Roser, gràcies! Dir-te que el filòsof, amb la seva màxima, vol dir exactament el que tu dius: no en va, a la seva època, la filosofia era un saber que no excloïa el nexe vital entre mort i vida. Al meu entendre, crec, cal trobar el punt on la mirada terrenal accepta la mort com un fet natural i, perquè no, espiritual. Al cap i a la fi, el compte enrere en el temps també acumula: com més temps més hem viscut!

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  3. Ja ho va dir Epicur 300 anys abans de Crist:´"És dolorós saber que naixem quan morim"

    ResponElimina
    Respostes

    1. D'aquí que Epicur donés tanta importància al gaudi amb mesura en el decurs de l'existència humana, lluny de qualsevol por i distracció.

      Gràcies pel teu comentari!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. epicur també va dir allò de no temis la mort quan ella hi és tu no ja no hi ets i quan ets ella no és ....m'he fet un embolic potser

    abraçades! també cal saber viure per saber morir

    ResponElimina
    Respostes

    1. El saber morir per Ser és metafòric, té relació amb la "mort simbòlica" de l'individu, quotidiana: acceptar la condició fugaç de l'existència com a raó de felicitat; no puc dissociar mort i vida, si aprens a morir aprens a viure i, com tu bé dius, si aprens a viure aprens a morir.

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina