El diamant del teu desert

Paisatge de dunes entre l'ombra i la llum 

Adés i ara

repeteixes els mateixos mots sense adonar-te’n.

És hora, però, d’escoltar com la basarda

fa la seva feina quan penetra imperceptiblement

pels porus de la teva pell. 

                               Acceptar la realitat

té un preu: tot sembla poca cosa i dol,

perquè el diamant del teu desert continua fulgurant;

tants afanys perduts, a mida que el temps s’esgota

vas cap a l’ocàs

                                  i tot se’t fa rar i distant. Mai no

sabràs del cert el teu destí ni de l’origen en tindràs

notícia;

                                mor l’estirp al pas de cada duna.