diumenge, 17 d’agost de 2014

Una causa justa


Ítaca, des del Far dels somnis 


A la vida no hi caben les victòries, només el fragor de la batalla. Fins al final, cal lluitar a fons sense esperar pas treva: aixecar-te tants cops com faci falta i, en el darrer moment, caure amb dignitat. Prega, doncs, per trobar un bastió, i si en el combat tens un company fidel al teu costat -si has tingut aquesta sort-, fes honor al seu llegat i sigues digne d'una causa justa.






16 comentaris:

  1. m'has emocionat amb aquest esperit lluitador i tan dolç.... sempre endavant, una abraçada sentida

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies, també a tu, pel teu dolç comentari ple de suport i afany!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. sempre fins al final per una causa justa!!! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes

    1. I sÍ, sempre una causa justa, un horitzó, un camí fins al cap del casal.

      Des de El Far, abraçades!

      Elimina
  3. Vols dir Jordi? Lluitar sempre, és molt cansat; de tant en tant bé ens mereixem una victòria, sobretot si hem lluitat per una causa justa!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes

    1. Capgiraré l'argument; la victòria és mantenir-se dempeus cada dia. Fins i tot quan reposes, crec que hi ha d'haver un postura ètica que, al meu entendre, fa que no hi hagi repòs possible. És un procés històric: la causa mai s'acaba, els casos per lluitar es renoven i, en darrer terme (deixa'm posar-me metafòric) a l'ombra sempre hi ha qui, a l'aguait, t'observa a fi de furtar-te la teva dignitat. I això no treu que no sigui possible la bellesa d'un clar de lluna en la fosca.

      Des de El Far, abraçades!

      Elimina
  4. M'agrada com ho dius, Jordi. Al post i als comentaris. Cap victòria és acabada. El final feliç mai no arriba i no hi ha altre remei que mantenir-nos dempeus.

    Gràcies! Has il.luminat, avui, alguna cosa nova en mi.

    Una abraçada des de la muntanya.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Hola Carme, bé veig que coincidim, No hi ha pas una victòria definida, sempre sorgeix un altre combat, de fet és el mateix que pren una altre forma. En tot cas, només hi ha la conscient constància que no tenim dret a rendir-nos mai, fins al final dels dies. És el nostre deure com a éssers privilegiats.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  5. Jo després de cinc anys he aturat més d'un mes la majoria dels meus blocs. Ja tocava.

    ResponElimina
  6. Suposo que necessitaves descansar, cinc anys no deixa pas de ser una etapa extensa en el temps.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  7. No puc evitar que em vinga al cap Kavafis i Llach. El camí no s'atura, certament; potser no hi ha res més que el camí.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Crec que, en part, és això el que volia expressar. Hi ha una senda sense horitzó ni fita. Fer via i sentir empara són parts indestriables de l'enigma de ser: l'existència, una constant incògnita.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Un dia o altre hem d'arribar al final dels nostres anhels. Tant de bo en puguem dir que ha estat una victòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Xavier, amb altres paraules m'has llegit el pensament, el sentit de l'aforisme entre línies.

      Abraçades, des de El Far

      Elimina
  9. Hola Jordi, massa dies sense poder passar per aquí. Per sort, avui trobo en el teu text les paraules justes que m'encoratgen: que la vida és un combat sense treva i que tots hem de lluitar. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ara feia dies. I també: la vida és una lluita sense treva i, això mateix, mantenir-se dempeus a tot preu, és ja en si una victòria.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina