dijous, 1 d’agost del 2013

Nostàlgia



El temps detingut - Maise Corral


La nostàlgia és una flaquesa venial. Mirar enrere és humà, ni que sigui per poder observar amb perspectiva l'avui que ara habitem.



21 comentaris:

  1. Profund, amic.
    La nostàlgia és un petit luxe que encara tenim a l'abast!

    Jordi, marxe de vacances, passa un bon estiu!!!
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sensible, amiga...

      Té la nostàlgia aquest doble sentit: plaer i dolor es donen la mà, en mirar enrere...

      Remei, que passis unes bones vacances!

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina

  2. Sensible, amiga...

    Té la nostàlgia aquest doble sentit: plaer i dolor es donen la mà, en mirar enrere...

    Remei, que passis unes bones vacances!

    Abraçades, des de El Far...

    ResponElimina
  3. Per a mi no és gens negatiu de mirar-se el passat. En canvi considero nefast de no fer-ho mai. La font de la infantesa és inexaurible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc no estar d'acord amb tu... Personalment, crec que és bo mirar enrere a fi de poder actualitzar el present. Precisament, perquè una part de nosaltres és sempre memòria. Una altra cosa és estar-se tot el dia lamentant per allò que mai no fou... d'aquí l'etimologia del mot que sintetitza la idea de "retorn" amb el "dolor"(en grec, aquest darrer concepte: "algos/algia").

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  4. Totalment d'acord, Jordi. És bo mirar al passat per comprendre el present, el que no s'ha de fer mai és quedar-hi atrapat per molt que ens sedueixi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostàlgia és un sentiment ambivalent. Pot crear un cert plaer en recrear-nos-hi -fins i tot poèticament-, però si ens hi encallem sense mirar endavant, llavors crea dolor i sovint sense mesura.

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  5. De flaqueses venials, jo en dec tenir un niu...Si es tracta de nostàlgies!
    Però jo no ho considero pas una flaquesa, ben al contrari, mirar enrere, sobretot recuperant els records de la infantesa, per a mi, és un petit plaer...Però ja t'entenc, tampoc hem de viure en el passat, però si tenir-lo en conte, ja que ens ha fet com som...
    Petons estiuencs fins el far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu aforisme s'entén millor a partir de l'etimologia del mot nostàlgia, en tant que relaciona la idea de retorn -a un país, a un passat idealitzat, etc.- amb el dolor -el terme grec "álgos"... Dit això, estic d'acord amb el fet que cal mirar enrere a fi de no oblidar qui o el que som, sempre que no ens hi aferrem fins al punt de viure ancorats en el passat.

      Abraçades molt tocatardanes, des de El Far...

      Elimina
  6. Tan parlar de nostàlgies...Volia dir " en compte", snif...

    ResponElimina
  7. La nostàlgia també té un punt de narcisisme, d'aquell que s'autocompadeix tot mirant-se en un mirall. Es troba en un espai íntim que no volem acabar de perdre i guardem com un tresor secret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la idea de nostàlgia com a punt de narcisisme. Ens reflectim en un estany i contemplem, en secret, la perfecta imatge d'allò que fou antany... Si som capaços de "tornar" al temps present i no restar presos de l'ahir, dependrà de la relació amb el passat -i el dia a dia- de cadascú...

      Abraçades, des de El Far...

      Elimina
  8. Crec que la nostàlgia o la melangia són en part, un mecanisme més de la nostra sensibilitat. No puc entendre la vida sense aquest viratge cap enrere, per després tornar al punt que més crema, és a dir "lo dia a dia..."

    Una abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En consonància amb el que he escrit en relació a altres comentaris, estic d'acord amb el que dius. Mirar enrere ens fa present el ser que som... el problema -només si hi és o ho és- és oblidar-se del viatge de retorn...

      Una abraçada, des de El Far...

      Elimina
  9. M'agrada el teu aforisme i jo també pateixo la flaquesa de la nostàlgia, peró contenta de saber mirr enrere quan cal. A mi em sap greu quan em passa al revés, quan em costa recordar els moments bonics que he viscut.

    ResponElimina
    Respostes

    1. També a mi m'agrada mirar enrere. Però com bé ho expresses quan tries el moment i no quan aquest et tria a tu. D'altra banda, la dificultat a recordar els moments més encomiables pot ésser, fins i tot, una experiència dolorosa.

      Abraçades noctàmbules, des de El Far...

      Elimina
  10. En aquest quadre intentava enllaçar dos temps, el de la noia de la carta del gran Vermeer de Delft, i aquesta altra noia que avui, o en qualsevol moment de la història, s'atura un instant per llegar un missatge que roman secret per a l'espectador del quadre. Jo dóno pistes del que pot dir aquesta missiva, i la part dreta de l'obra és uncollage d 'escrits, cartes, poemes...en definitiva una referencia a l'amor, o a la seva pèrdua, per què potser és el que la carta diu.
    M'interessa la possibilitat que dóna la pintura d'agafar la baula dels pintors que ens han precedit, i també aquesta repetició que es va donant en diferents vides, cadascuna en el moment en que li ha tocat viure, d'emocions i vivències paral·leles.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Al meu entendre la pintura representa un fragment de temps. I això enllaça, casualment o no, amb la idea de la noia que bé s'atura per a llegir una carta; l'art, doncs, expressa un intangible mitjançant la forma. També, però -
      i això és el més interessant- es dóna una simultaneïtat entre la teva obra i el clàssic de Vermeer..., així com simultàniament l'observador es reflecteix en la reiterada acció de desxifrar una vida que potser ja ha estat viscuda. És el teu privilegi, Maise, el fet de prendre la realitat de l'existència com a motiu de reflexió, i poder
      emmotllar aital matèria per obra i gràcia de la llum.

      Elimina