diumenge, 12 d’abril de 2020

Rohingyes


Rohingyes en ple èxode - fotografia: Hannah McKay



La fotografia és de fotògrafa la britànica Hannah McKay (Reuters) i s'hi observa una columna de refugiats rohingyes que es desplacen per un camp d'arròs tot just després d'haver fugit de Birmània cap a Bangla Desh. Nacions Unides ha qualificat la situació de genocidi organitzat i de neteja ètnica planificada contra aquest poble. El nombre de desplaçats supera el mig milió, mentre que s'ignora el total de víctimes. 

Una autèntica tragèdia en ple segle XXI que es fonamenta en dues premisses: la seva condició de musulmans i, sobretot, el fet de tractar-se d'un poble apàtrida. No s'entén una sense l'altra. I tampoc hi ajuda l'extracció humil de la major part de la població afectada. Per tant, hi ha un component dual d'arrel classista i xenòfob. Es tracta, em aquest sentit, d'un problema que s'hauria d'abordar sense dilació en una conferència internacional si, en veritat, es considera de lesa humanitat el crim de genocidi. 

Mentrestant, la fotografia respon al silenci -polític- amb el silenci -iconogràfic-. La seva simetria, la dramàtica bellesa continguda en aquesta, genera en l'observador conscient una estranya sensació d'impermanència i malenconia. No puc deixar pas de pensar en la família musulmana amb la qual vaig compartir casa quan vivia a Iangon a mitjans de la dècada dels anys noranta. I és que és inadmissible la nostra indiferència. No podem desentendre'ns, i ara encara menys, quan els més fràgils es veuen sotmesos al silenci arran d'una situació d'excepcionalitat global que atempta contra les llibertats.


________________________________________________________

Si us plau, llegiu aquest enllaç i RT l'article en el meu compte de Twitter. També consulteu aquí per a més informació. 



4 comentaris:

  1. Molt encertada la denúncia que fas, Jordi. Encertada i lloable.

    ResponSuprimeix
  2. És difícil em els temps que corren atendre les tragèdies més llunyanes.

    Una abraçada des de El Far

    ResponSuprimeix
  3. He llegit tota la informació que ens expliques d'aquesta pobre gent i les penúries que passen...La foto és molt bonica, però no reflecteix la realitat d'un poble al qual volen exterminar, pobre gent i nosaltres ens queixem !!!
    Bona tarda al teu Far, Jordi.

    ResponSuprimeix
    Respostes

    1. Gràcies per llegir-t'ho tot. Sempre és bo saber que passa al món i estar informat. És a partir d'aquesta premissa que es poden fer coses. Pel que fa a la fotografia, és clar, forma part d'un reportatge més extens. Vaig voler escollir-ne una que mostres els dos costats: la tragèdia i l'esperança. És una gran fotografia.

      Una abraçada des de El Far.

      Suprimeix