 |
| Llac Dal (Caixmir) - Jordi Solà Coll |
Vull parlar de la bellesa que s'allunya.
De com el cos
tremola amb els pas dels anys.
Recordo bé
el món sencer als meus peus postrat.
Un món sublim i gran a fixar en vers,
en una llengua nova:
la idea de límit
no s'esqueia
quan abandonaves tots els membres
al joc plaent,
i res no suggeria l'era
assedegada. Ara tot és llum i cendra,
i només els mots salven les imatges.
La vellesa allunya la bellesa.
ResponEliminaLa vellesa crea noves belleses.
Fita
EliminaTota la raó, Xavier... Sempre m'ha agradat l'homonímia existent entre
aquests dos mots. Al capdavall, la vida és un viatge a la vellesa amb la bellesa com a teló de fons. O bé aquest hauria d'ésser el propòsit.
Des de El Far, una abraçada!
el mots en salven les imatges i la cendra potser esdevindrà l'adob per a que el terra sigui fèrtil....
ResponEliminaabraçades!
EliminaIgual que en Xavier -resposta al comentari anterior- coincideixo amb tu. En aquest cas, poèticament, sempre he tingut en ment la imatge de la cendra adobant un sòl fèrtil... Un nou demà, imperceptible.
Abraçades, des de El Far!
Jo diria que la vellesa no allunya la bellesa, sinó que la transforma i pot arribar a ser més entranyable que la de la joventut...Com va dir algú(?), quan ens fem grans la bellesa passa de la cara al cor! I les paraules sempre la conserven...
ResponEliminaPetonets, Jordi.
EliminaSi tu vols hi ha una transformació de la bellesa física en bellesa psíquica, aquesta altrament vigent en plena edat d'or. De fet, no deixa de ser un alliberament. Tot amb tot, la bellesa és un concepte clàssic i, en aquest poema, més que una veritat absoluta es tracta d'un recurs poètic emprat per l'autor a l'hora d'expressar el pas del temps i la decadència temporal.
Abraçades des de El Far, M. Roser!
Sí, els mots són tan poderosos que, de vegades, poden salvar-nos i tot.
ResponEliminaEn els mots hi ha aquell sentit, sovint intangible, pel qual som capaços de crear una realitat paral·lela.
EliminaAbraçades, des de El Far!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTotalment d'acord Jordi ... i trobar bellesa en allò que va quedant vell.
ResponEliminaEls noms ja em van bé, ja.
Abraçada!
A cada cosa un nom, tot i que el nom no fa la cosa. I sí, retrobar la bellesa en la vellesa, en un acte de coratge.
EliminaAbraçades, des de El Far!
M'agradaria saber utilitzar sempre els mots a favor de la bellesa. La vellesa va venint poc a poc, sense que ens n'adonem, si podem no perdre la bellesa dels mots i del cor i del pensament... la vellesa no importarà massa... si podem...
ResponElimina
EliminaParaula, cor i pensament. Tres gemmes a tenir-ne cura. Si salvem els mots salvem la beutat de la vellesa i, aleshores sí. res importa massa.
Abraçades, des de El Far!
Moltes felicitats, Jordi!! Que passis un bon dia.
ResponEliminaGràcies Carme! Et desitjo moltes lectures i moltes flors.
EliminaAbraçades, des de El Far.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs sí, invencibles és com ens sentim quan som joves, que no hauria de voler dir vençuts quan ens fem grans. Jo, com la Roser, penso que la bellesa hi pot ser en qualsevol punt de la vida. Salut, Jordi.
ResponElimina
EliminaEvidentment sí: la bellesa hi és pertot. Tanmateix, si es llegeix el poema a fons, és clar que es tracta d'una reflexió estètica sobre l'impecable pas del temps i la decadència. La poesia mai relata una veritat tancada en si mateixa, ans un estat d'ànim transitori.
Una abraçada, des de El Far.
m'has emocionat, una abraçada
ResponEliminaBenvolguda Xelo, i tu a mi amb el teu comentari. Gràcies.
EliminaAbraçades, des de El Far.
ResponEliminaBenvolguda Xelo, i tu a mi amb el teu comentari. Gràcies.
Abraçades, des de El Far.