Estimada Eva: no saps la il·lusió que m'escriguis. Sempre llegeixo els teus posts fins amarar-m'hi tot. Benvinguda, doncs, al Far... I sí, a Grècia jo m'hi sento com a casa; la proximitat amb els antics déus i la qualitat de la seva llum sempre m'ha encisat especialment.
És la llum i no és només la llum... Grècia per a mi és un record preciós de terres aspres i nits a serena, de mars indòmits i de taules assolellades ran de mar, d'aigües claríssimes i de la llum, com dius, que se'n riu del temps i de les presses. No sé si hi tornaré, el meu record és massa perfecte...
Pren la llum forma en els objectes... Grècia és el bressol del mite, la llar de les idees, el casal d'Ulisses; el blau infinit de l'Egea: l'atzur del cel. Tinc la sort d'haver visitat el país en més d'una ocasió. El record, etern.... Si, tens raó: hi ha records que més val no tocar, perquè se'ns trencaria el cor sense voler-ho
Grècia és un dels meus somnis pendents, m'encantaria anar-hi un dia i veure la posta al cap sunión. Tenia un professor de grec que ens parlava d'aquesta llum. El blau sembla més blau, preciós...
Espero, Sílvia, que un dia puguis fer realitat el teu somni. De fet, a Sunión es dóna una llum hipnòtica en un marc incomparable; hi has d'anar! Ja ho deia en Carles Riba: "T'evocaré de lluny, Súnion, amb un crit d'alegria / Tu i el teu Sol lleial, rei de la mar i el vent". El blau, sempre el blau...
No he estat mai a Grècia, però per les imatges en puc captar aquesta llum, que sembla especial, malgrat ser el senyal d'identitat de les costes mediterrànies... M'agrada quest contrast de blanc i blau, dels seus pobles immersos en històries mitològiques... Bon vespre al teu Far, voltat d'aquesta llum!
És ben cert que la llum mediterrània té llocs comuns, però ni que sigui per la seva posició oriental el matís grec pren en la nostra subjectivitat un aire mític que, en respirar fons, ens apropa al mite.
jo tampoc hi estat......realment el blau és esplèndid, m'agrada molt el color blau....Grècia.....l'Olimp , l'àgora, la filosofia, l'art , la democràcia.....un mite ella mateixa i ara per dissort d'experiments capitalistes .....pobra Grècia, pobres grecs
Grècia recorda tot el que esmentes: l'Olimp, l'àgora, la filosofia. I també ens recorda en què poden convertir-se els pobles. De fet, hi ha un llibre d'en Nikos Dimou, "La desgracia de ser griego" que és tot un catàleg (paraula grega) de desastres sobre el seu país publicat l'any... 1975! Recentment, l'autor ha decidit reeditar l'obra.
Jo sí que hi vaig estar fa vint-i-cinc anys, Jordi, però compto de tornar-hi. No ho sé expressar amb tanta poesia com tu, però vaig quedar embadalida amb la seva bellesa. La foto és Santorini, no?
Teresa, benvinguda al Far. Vint-i-cinc anys són molts, però els records sovint fan molt propera l'experiència. És com si el temps es dissolgués en un espai mental i, en el cas de la bellesa que tu cites, la llum grega hagués enregistrat per sempre la visió de la claror i el blau. Aquest és el meu record, tan llunyà i tan proper ensems. Per cert, la imatge és Santorini...
Sempre m'ha encisat la claror diàfana de l'Egea: els seus blaus infinits que eixamplen la mirada i uns blancs que esclaten al migdia en una profunditat infinita...
De la qualitat d'aquesta llum de Grècia en dono fe. Hi he estat dues vegades, a la capital i també rondant per les illes. La seva claror és com si fos la suma de tota la resplandor existent a la Mediterrània, tota sencera conflueix en aquelles illes. Per a mi, només comparable a la matís dels cels nòrdics de l'Àrtic en el seu antagonisme.
Plenament d'acord. Sobretot amb la comparació amb l'antagonisme dels cels nòrdics, tal vegada perquè es tracta de cels on la llum hi té un paper destacat, fins al punt de configurar-ne l'ànima. Gràcies per escriure'm.
Oh, Grècia! Una assignatura pendent, encara...
ResponElimina
EliminaEstimada Eva: no saps la il·lusió que m'escriguis. Sempre llegeixo els teus posts fins amarar-m'hi tot. Benvinguda, doncs, al Far... I sí, a Grècia jo m'hi
sento com a casa; la proximitat amb els antics déus i la qualitat de la seva llum sempre m'ha encisat especialment.
Una abraçada, des de El Far.
És la llum i no és només la llum...
ResponEliminaGrècia per a mi és un record preciós de terres aspres i nits a serena, de mars indòmits i de taules assolellades ran de mar, d'aigües claríssimes i de la llum, com dius, que se'n riu del temps i de les presses.
No sé si hi tornaré, el meu record és massa perfecte...
EliminaPren la llum forma en els objectes... Grècia és el bressol del mite, la llar de les idees, el casal d'Ulisses; el blau infinit de l'Egea: l'atzur del cel. Tinc la
sort d'haver visitat el país en més d'una ocasió. El record, etern.... Si, tens raó: hi ha records que més val no tocar, perquè se'ns trencaria el cor sense voler-ho
Abraçades, des de El Far..
Grècia és un dels meus somnis pendents, m'encantaria anar-hi un dia i veure la posta al cap sunión. Tenia un professor de grec que ens parlava d'aquesta llum. El blau sembla més blau, preciós...
ResponElimina
EliminaEspero, Sílvia, que un dia puguis fer realitat el teu somni. De fet, a Sunión es dóna una llum hipnòtica en un marc incomparable; hi has d'anar! Ja ho deia en Carles Riba: "T'evocaré de lluny, Súnion, amb un crit d'alegria / Tu i el teu Sol lleial, rei de la mar i el vent". El blau, sempre el blau...
Una abraçada, des de El Far.
Really stunning and beautiful Love the vibrantblue colors. excellent composition!
ResponEliminaAbraçades, Hilde
Thanks for your comment. Greece it has these amazing colors and made you easy to take a shot!
EliminaAbraçades, des de El Far.
Sí Jordi, és com un far sempre encés
ResponElimina
EliminaSí Joana, Grècia és un far que sempre ens il·lumina.
Abraçades, des de El Far.
No hi he estat mai, a Grècia, però la teua esplèndida fotografia mostra una bellesa particularíssima.
ResponElimina
EliminaMai és tard per agafar el vaixell de Grècia i navegar pel mar d'Homer.
Abraçades, des de El Far.
No he estat mai a Grècia, però per les imatges en puc captar aquesta llum, que sembla especial, malgrat ser el senyal d'identitat de les costes mediterrànies...
ResponEliminaM'agrada quest contrast de blanc i blau, dels seus pobles immersos en històries mitològiques...
Bon vespre al teu Far, voltat d'aquesta llum!
EliminaÉs ben cert que la llum mediterrània té llocs comuns, però ni que sigui per la seva posició oriental el matís grec pren en la nostra subjectivitat un aire mític que, en respirar fons, ens apropa al mite.
Des de El Far, una abraçada!
jo tampoc hi estat......realment el blau és esplèndid, m'agrada molt el color blau....Grècia.....l'Olimp , l'àgora, la filosofia, l'art , la democràcia.....un mite ella mateixa i ara per dissort d'experiments capitalistes .....pobra Grècia, pobres grecs
ResponElimina
EliminaGrècia recorda tot el que esmentes: l'Olimp, l'àgora, la filosofia. I també ens recorda en què poden convertir-se els pobles. De fet, hi ha un llibre d'en Nikos Dimou, "La desgracia de ser griego" que és tot un catàleg (paraula grega) de desastres sobre el seu país publicat l'any... 1975! Recentment, l'autor ha decidit reeditar l'obra.
Des de El Far, una abraçada!
Jo sí que hi vaig estar fa vint-i-cinc anys, Jordi, però compto de tornar-hi. No ho sé expressar amb tanta poesia com tu, però vaig quedar embadalida amb la seva bellesa. La foto és Santorini, no?
ResponEliminaTeresa, benvinguda al Far. Vint-i-cinc anys són molts, però els records sovint fan molt propera l'experiència. És com si el temps es dissolgués en un espai mental i, en el cas de la bellesa que tu cites, la llum grega hagués enregistrat per sempre la visió de la claror i el blau. Aquest és el meu record, tan llunyà i tan proper ensems. Per cert, la imatge és Santorini...
EliminaAbraçades, des de El Far.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEncara ara rebem, ja esmorteïda, la llum de la vella Grècia.
ResponEliminaUna fotografia preciosa amb aquesta llum, aquests blaus i aquests blancs.
Tèbia, gairebé arcaica, la llum de Grècia ens il·lumina un camí que mai no hauríem d'oblidar.
EliminaAbraçades, des de El Far.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe quedat embadalida amb la foto, quanta llum i aquests blaus tan intensos.
ResponEliminaTampoc conec Grècia, tinc pendents tants viatges!!
Aferradetes i bona tarda :)
EliminaSempre m'ha encisat la claror diàfana de l'Egea: els seus blaus infinits que eixamplen la mirada i uns blancs que esclaten al migdia en una profunditat infinita...
Aferradetes, des de El Far.
i quina llum!
ResponEliminaQuanta bellesa hi ha al nostre voltant si parem atenció, en silenci...
EliminaAbraçades, des de El Far.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDe la qualitat d'aquesta llum de Grècia en dono fe. Hi he estat dues vegades, a la capital i també rondant per les illes. La seva claror és com si fos la suma de tota la resplandor existent a la Mediterrània, tota sencera conflueix en aquelles illes. Per a mi, només comparable a la matís dels cels nòrdics de l'Àrtic en el seu antagonisme.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPlenament d'acord. Sobretot amb la comparació amb l'antagonisme dels cels nòrdics, tal vegada perquè es tracta de cels on la llum hi té un paper destacat, fins al punt de configurar-ne l'ànima. Gràcies per escriure'm.
EliminaUna abraçada, des de El Far.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPreciosa foto de un rincon muy hermoso. Impresionante la nitidez.
ResponEliminaMe gusta 'el azul' de Grecia!
Una abraçada
Gracias Hilde. Soy un enamorado del azul y, en especial, del azul de Grecia, que es el más oriental del Mediterráneo.
EliminaDes de El Far, una abraçada!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina