M’enganyo a
mi mateix,
i en el fons mal em faria,
si no accepto de bon grat
que a voltes només m’omple
un esbós de poema,
i en el fons mal em faria,
si no accepto de bon grat
que a voltes només m’omple
un esbós de poema,
altrament
llunyà de la imatge
que l’inspira.
…coses del "cucquet" d'escriure creativament...
ResponEliminaHola Novesflors,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari. Tu no em deus recordar, però temps era temps havia tingut un bloc obert -idèntic nom-, que vaig
haver de tancar per un greu problema que ara no ve al cas. En tot cas, em fa il·lusió haver rebut un missatge teu, atès que
en el seu moment n'havíem intercanviat. Gràcies un altre cop!
Em sonava el teu nom però no sabia on ubicar-te. Tinc una memòria...
ResponEliminaÉs absolutament normal, no en va el pas del temps s'escola en la memòria... Abraçades!
ResponEliminaUn esboç de poema ja conté la imatge que l'inspira, encara que sigui lluny.
ResponEliminaJordi, que bé que tornis!
I sí: tot esbós conté la imatge, tot i que el poema no l'abasta i l'ideal roman. És un plaer tornar a compartir amb tu, Helena,
ResponEliminasobre llocs comuns i art en general.
Benvinguda siguis!