dimarts, 20 de juny de 2017

El far a trenc d'alba


El Far a trenc d'alba (Jordi Solà Coll)


El Far a trenc d'alba es fon. És el moment de plegar. El blog ja ha fet camí, en la seva segona època. Una època plena de matisos. No cal pas donar explicacions, motius sobren. Tan sols, això sí, agraïments. Per descomptat, als lectors, sempre fidels, d'aquest far sempre vostre. També a la figura dels qui han tingut l'hàbit i el costum de comentar les meves entrades. I, entre totes aquestes persones en el decurs de quatre anys, destacar-ne cinc: l'Elfreelang, en Xavier Pujol, la Consol, la Maria Roser i la Carme Rosanas. En els darrers anys, aquests noms i cognoms s'han mantingut impertorbables a l'hora de comentar-me. Sense la seva veu, jo no hauria persistit en el temps. Sobretot, deixeu-me destacar, les dues persones que han estat, des del començament, impertèrrites: la Carme i la Maria Roser. Des del principi. D'això se'n diu fidelitat. En queda una llavor perenne.

D'altra banda, dir que El Far a trenc d'alba es justifica com a espai poètic a través de la Maria Josep Escrivà, poeta i companya de viatge. Fou, gràcies al blog que vaig tenir l'ocasió i la fortuna de trobar-me amb ella, veu i esperit de creativitat indòmita. Sempre, en el camí, sempre, fins a l'obaga de la llum.

El Far a trenc d'alba es fon. Vosaltres sou amb mi, en el record del temps viscut plegats. És un misteri indesxifrable, l'existència.

Una abraçada, des de El Far.