 |
| Serena barca - Imatge de Natxo Francés |
Naveguem desnonats cap a platges tranquil·les.
No ens fa por naufragar si és en terra benigna:
ens avala un viàtic de llum. I la certesa
que al fons dels muntanyars, de dins dels bulbs obscurs,
revindran assutzenes, radiants camafeus
de nacre. Redimits de quasi tot.
Maria Josep Escrivà
Serena barca - Edicions del Buc, 2016
Un plaer llegir aquest poema i admirar aquesta fotografia.
ResponEliminaBellesa serena.
El poema és el primer del darrer llibre de la Maria Josep Escrivà, també intitulat Serena barca. Està prevista la presentació a Barcelona cap al mes d'abril. En el seu moment en faré una entrada. En qualsevol cas, has captat perfectament l'ànima de l'obra, bellesa lluminosa.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Molt bonic, el poema. M'agradaria preguntar-li a la M. Josep -potser tu ho saps- per què ha canviat en el darrer vers l'alexandrí que havia utilitzat en tot el poema.
ResponElimina
EliminaCertament, és un bell poema. Pel que fa a la teva consulta, confio que te'n podrà donar resposta la mateixa Maria Josep. Però deixa'm anticipar-te que la ruptura de la mètrica genera una tensió formal que, en darrer terme, incrementa el final punyent de la composició a partir d'una certa asimetria.
Abraçades, des de El Far.
És difícil mantenir la serenor en aquestes circumstàncies. I admirable. La poesia redimeix sempre.
ResponElimina
EliminaUn llibre com Serena barca juga, precisament, amb això: mantenir la serenor en uns moments de crisi general sense renunciar a l'ombra. Certament, la poesia ens redimeix i aquest és un dels papers de l'art en general i de l'alta literatura en particular.
Abraçades, des de El Far.
desnonats ....refugiats ....almenys la poesia un bàlsam....redimits redimides no ho sé pas
ResponEliminaabraçades
La poesia és l'art del mot i, en aquest sentit, és una forma de conhort. Tot i que el mot no és mai innocent del tot i està a disposició de tothom. En tot cas, és just reconèixer que el poema inclou un "quasi" on es deixa oberta la possibilitat que no es pugui atènyer la redempció. La poeta ha estat hàbil en la seva observació.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Tan de bo tots els desnonats podessin navegar cap a terres tranquil·les, on el naufragi es vegi suavitzat per la benignitat i la serenor de les terres...La foto transmet molta calma.
ResponEliminaPetonets camí del Far, Jordi.
EliminaEl poema de Maria Josep Escrivà és el primer que dóna títol al seu darrer llibre, Serena barca. I la idea inaugural és que tothom pugui abastar la costa de la calma. Cal, emperò, recordar que som nosaltres els desnonats i que la vida és un camí a la recerca d'una "terra benigna", bo i que això demani coratge. La imatge, per cert, és de Natxo Francés, excel·lent fotògraf i poeta visual.
Abraçades, des de El Far.
Tant de bo sempre hi hagués una terra benigna on es pogués gaudir feliç de les assutzenes que retornen... Redimits de quasi tot. Com un desig final.
ResponEliminaAbraçades, Jordi.
El desig és el motor que ens impulsa a tot, d'una o altra manera no hi ha camí sense l'afany d'anar enllà amb una voluntat de redempció de quasi tot en darrer terme. Una imatge expressada amb la bellesa dels mots.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Sé que hi arribo tard, i espero que em pugueu disculpar la descortesia. Aquests dies hem avarat la barca, i l'hem acompanyada en allò que us asseguro que ha estat un bell inici per a una navegació que, pel que a mi respecta com a timonera, m'agradaria que fos ben llarga.
ResponEliminaJordi: has promocionat i defensat el poema amb la mateixa convicció com si en fóssim coautors, i això m'afalaga i m'omple d'orgull no pots imaginar-te fins a quins límits estratosfèrics. Per això, i per moltes coses més, t'ho agraeixo de cor.
Novesflors ha sabut veure que hi feia trampa (una trampa conscient) a l'últim vers, decasíl·lab en un cos general d'alexandrins: bona percepció poètica! L'explicació del Jordi és encertada. A més a més d'aconseguir aïllar aquest últim vers respecte de la resta, i que els lectors/lectores hi paren atenció, l'estructura sil·làbica del decasíl·lab m'ha permès situar la paraula "redimits" en un lloc de privilegi: allà on recau l'accent principal, a la sisena síl·laba. En fi...: les malapteses se'ns giren, de vegades, a favor nostre ;)
Gràcies a El Far a trenc d'alba, i a tot el seu club de fans, per concedir-me un raconet confortable entre vosaltres.
Crec, Maria Josep, que tens prou ben guanyat el cor de tots. Gràcies a tu, per deixar rastre en aquest Far des del primer dia i, sobretot, per la bellesa d'un llibre, Serena barca, que has avarat amb rigor i gràcia, el teu cinquè volum de poesia. El camí, la vida, ha de ser un llarg periple, redimits de quasi tot, cap a terra benigna.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Felicitats, Jordi, per aquesta tria tan encertada que fan del post d'avui un lloc on es troba la calma. I els meus aplaudiments per a la Maria Josep Escrivà.
ResponEliminaUna abraçada.
EliminaM'agrada que la calma del poema t'hagi embolcallat, la teva sensibilitat ha entrat en contacte amb la mirada serena de Maria Josep Escrivà i la seva poesia.
Abraçades, des de El Far.