![]() |
Una amistat de marbre - Mt Kailas (Tibet) - Jordi Solà Coll |
Forjar, a poc a poc, una amistat de marbre.
A la contra, sempre a la contra,
els elements erosionant els gorgs de l'ànima.
Escolta el dolor de l'aigua en alentir
el seu curs, llicenciada de l'espadat
que l'obliga a caure. Tinc a mà el cisell,
dorm l'ideal a l'abric de la matèria.
Com una estàtua de marbre, l'amistat és duradora.
ResponEliminaI s'ha de treballar a fi de tenir-ne cura.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Les amistats que es forgen de mica amb mica, són les que més duren, perquè tenen uns bons fonaments...
ResponEliminaPetonets camí del Far.
Una amistat, tota una vida a conrear. Tal com dius, a forjar de mica en mica. Tenir-ne cura i. sobretot, estima.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Al marbre de l'amistat,
ResponEliminales llàgrimes hi han gravat un solc.
Dibuix de tu i de mi.
El gorg plàcid sota la cascada.
Una abraçada, Jordi... Les teves paraules sempre belluguen i treballen en mi.
EliminaLes llàgrimes són un poderós cisell. Perquè d'amor, gaudi i dolor l'amistat duradora es forja. Un plaer aquest diàleg poètic, Carme.
És bo que els mots ens moguin.
Abraçades, des de El Far.
estar a les verdes i a les madures ....m'ha sortit molt prosaic ....amistats de marbre forjades a cops de llàgrima i també de rialles espero
ResponElimina
EliminaNomés en la veritable adversitat saps quins són els teus amics. Però sí, amistats forjades amb rialles que, quan s'escaigui, sàpiguen estar al teu costat, sempre fidels.
Abraçades, des de El Far.
Cisellar la pedra de marbre de l'amistat i tindre la sort de poder donar-li forma, no donar-la mai per acabada.
ResponEliminaEsculpir el marbre noble de l'amor envers l'amic, el misteri de l'obra d'art inacabada.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Bon any estimat amic!
ResponElimina
EliminaPenso en tu sovint, estimada amiga. Gràcies per escriure'm, una manera de persistir en el temps, tot recordant.
Que passis molt Bon Any, Remei!
Abraçades, des de El Far.
Voldria una amistat lleugera que no pesés a l'ànima. Llaços forts i transparents. I una companyia per refugiar-se en algun moment.
ResponEliminaMolt bon any, Jordi.
EliminaUna amistat oberta, fidel en el compromís a cisellar dia a dia. Sempre m'ha agradat la idea de l'amic com a refugi. Poètica i realisme es donen de la mà. És bo tornar-te a veure't passejar pel Far!
Molt bon any, Consol.
Abraçades, des de El Far.
És molt bonic aquest poema, Jordi. A pesar que, potser, el sentiment que el motiva trontolla sobre el tall esmolat d'algun temor. O potser siga la prudència lloable per voler conservar, o mantenir, o aconseguir alguna cosa important. En qualsevol cas, la noblesa que el provoca crec que és lloable.
ResponEliminaAbraçades des de Miramar de la Safor.
EliminaResulta interessant quan algú, com ara tu, copsa en el poema un sentit que l'autor, en un principi, no ha contemplat abans. Fet que confirma que el text, en part, deixa de ser de l'autor per passar a mans del lector que el fa seu i el configura. L'enriqueix. L'amistat vol temps, i la vida fa el seu curs. A la contra, l'individu i l'ideal com a horitzó. No pots pas romandre quiet. Pensament i obra, com sempre, plegats. A la contra. Contra els elements. Contra tot allò que et vol sotmès.
Abraçades, des de El Far.
He trobat la música adient per al teu text. Seria més llarga en paraules però hi mancaria la bellesa. Te cito.
ResponEliminaUna abraçada de fang...
EliminaGràcies per haver-te identificat amb el text i posar-hi música. És un afalac quan, d'alguna manera, hi ha qui s'emmiralla en un text poètic. Tot plegat, d'això es tracta.
Una abraçada, des de El Far.
les amistats cal mimar-les i les de marbre a més acaronar-les
ResponElimina
EliminaTens tota la raó. Cal tenir cura de l'amistat i ésser sensible amb un valor tan car i bell.
Abraçades, des de El Far.