 |
| Katmandú. Patí interior de la ciutat. |
Quan arribes a una vella ciutat nova, bé s'escau deixar a banda qualsevol condició prèvia i extraviar-se, preferiblement, pels seus basars atapeïts de gent. S'escau, i és recomanable, trobar refugi sota un porxo i, d'amagat, robar-li l'esma al temps: guaita la mainada jugant a bales o les dones tot filant mentre esbossen el compàs d'una cançó, gairebé imperceptible. Una jove, llargs cabells d'atzabeja com cabals desbocats de la natura, s'incorpora del brocal d'un pou amb un atuell ple a vessar d'aigua. Esplaia't, des de la distància, en el mormol constant de l'existència. Tot es mou a la vella ciutat nova. I tu, ara ets, fins al proper esguard.
M'agrada molt aquest retrat que fas tan descriptiu i quotidià d'aquesta vella ciutat nova...Quin contrasentit no, això de la vella ciutat nova? Suposo que et refereixes a la part antiga d'una ciutat nova, que sempre és la més autèntica...
ResponEliminaEl què els musulmans diuen la Medina...Espero que el seminari vagi d'allò més bé.
Petonets, Jordi.
Una vella ciutat nova és una d'aquelles imatges poètiques que només permeten les metàfores. Tot i així, una ciutat antiga es renova, inevitablement, sota l'atenta mirada del viatger conscient de ser en l'urbs i, així mateix, per la pròpia inèrcia de la seva quotidianitat. Cada dia, les velles ciutats, neixen de bell nou. Ah! I gràcies, el Seminari va a tot drap!
EliminaAbraçades, des de El Far!
"Ser" en tant que mirem... M'agrada la idea. La contemplació a vegades com una mena de meditació especial, com un repòs de la ment. Si aquesta mirada profunda i simple sobre la meva catifa de tardor o sobre la vells ciutat nova. És el mateix gest, la mateixa actitud, o pot ser-ho. Com submergir-t'hi.
ResponEliminaCrec que l'encertes. La contemplació és un tipus de mirada que permet de suspendre el pensament. No és una llambregada, ans un dipositar l'esguard en un objecte -com quan es medita- i aquesta és una qualitat que regenera i transforma.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Llegir-te és viure les teues emocions
ResponEliminaIgualment Xelo. Intento transmetre físicament les emocions a través del fet literari.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Quina lectura més plàcida. Ve de gust practicar el que proposes.
ResponElimina
EliminaMirar, amb respecte i discreció, sense ésser vist. Fondre's en l'altre a fi de ser.
Abraçades, des de El Far.
Som en l'esguard calm que adrecem a qualsevol cosa, substreta de la resta per un moment, com si estigués suspesa en l'aire. I llavors comprenem, aprenem, poetitzem i som.
ResponElimina
EliminaÉs com deixar en suspensió el pensament que reposa en un objecte o cosa, alienada de la resta, aïllada, tot i fondre'ns, mitjançant l'esguard, en un Absolut impersonal, encarnat per aquella experiència concreta i, alhora, universal.
Abraçades, des de El Far.
Us llegeixo, us escolto, n'aprenc, us miro, i en el meu esguard intento ser en vosaltres, amics.
ResponEliminaUna abraçada.
Dolces són les teves paraules. La humilitat és una virtut imprescindible per aprendre i en la mirada hi ha la complicitat entre l'amic i l'estimat.
EliminaAbraçades, des de El Far.
qué hermoso edificio con un gran espectro de colores. preciosa!
ResponEliminaun abrazo
EliminaKatmandú és una bella ciudad llena de historia con hermosos edificios que reflejan su legado.
Una abraçada, des de El Far.
Un edifici molt colorista!.
ResponElimina'Ser' present, observador precís de tot allò nou que t'envolta, és fascinant viure aquesta sensació. M'agrada com ho descrius,
Abraçada!
EliminaSí, és un edifici molt bonic! És com si amb la mirada, ni que sigui per un moment, no hi hagués pas diferències entre tu i allò que observes.
Abraçades, des de El Far.
Molt intens, Jordi. Tant el retrat del teu objectiu com el que fas amb els mots.
ResponEliminaUna abraçada.
EliminaLa intensitat és una qualitat que intento plasmar en tot allò que faig. Vida i obra. A mi m'agrada l'expressió "calma intensa" o bé aquella intensa calma que dóna alè a cada gest sense haver de perdre mai del tot l'equilibri. En tot m'agrada la teva intuïció al respecte.
Una abraçada, des de El Far.
Quina enveja, Jordi, tant del viatge com de la teva mirada. Salutacions!
ResponEliminaGràcies Imma. M'ha fet il·lusió rebre el teu comentari. A més, estàs al costat de la teva germana. És el viatge el que aguditza la mirada.
EliminaAbraçades, des de El Far.