dimarts, 25 de juny del 2013

El mapa de l'home

Ladakh - Jordi Solà Coll


Els trets del rostre marquen els solcs del temps... Es tracta d’una cartografia anímica: una breu mirada entre dos homes que tingué lloc al Ladakh (Himàlaia, nord de l’Índia) un ja llunyà 1992. Afaiçonen el somriure unes galtes prominents. Contrasta, però, una textura rogallosa, expressió viva d'un esperit ple de coratge. Encara, com ahir, sento l’escalf del sol escàs de l’Himàlaia.

17 comentaris:

  1. Has estat a l'Himalaia , Jordi? quina passada...Deu ser com viure dins d'un somni!
    Una bona comparació...Cada arruga d'aquesta cara tan noble, deu ser la marca d'una vivència profunda. I per la quantitat de solcs a la cara colrada pel sol i el fred, deu haver vist passar moltes llunes, per aquells cims! Una cara ens pot dir tantes coses.
    Petons de cap al tard.

    ResponElimina

  2. El rostre, espill de l'ànima... Sí, he estat diverses vegades a l'Himàlaia i tant és una geografia física com espiritual a mercè
    dels elements, inhòspita i poètica alhora...

    Una abraçada des de El far...

    ResponElimina
  3. Una foto magnífica. Els solcs del front m'han portat a pensar en els camperols d'abans, sense altre ajut que l'aixada per cavar cavallons i a mercè del sol i la intempèrie. Aquest home porta els cavallons gairebé excavats, excavats per la vida.

    ResponElimina
  4. l'ànima és el reflex de la cara. Salut. Ens seguim.

    ResponElimina
  5. Gràcies Novesflors. Tens una mirada ben pregona. I és que és ben bé que el relleu del seu front reflecteix tota una biografia que
    silent s'expressa...

    ResponElimina
  6. Rostre i ànima plegats en un joc infinit de miralls. Benvingut, Jesús, a El Far...

    ResponElimina
  7. És un retrat fascinant..queda lluny l'any 92, però veig encara la complicitat a la teua ment d'aquell creuament de mirades.
    Records que ens fan viures moltes vegades i que dibuixen somriures al cor.
    Fenomenal Jordi!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Gràcies Remei, el teu comentari m'omple d'alegria! Pel que fa a la complicitat tens tota la raó: encara hi ha aquell lligam que actualitza el passat amb el present; talment l'experiència retornés ara i adés a fi d'eternitzar-se mitjançant una mirada renovada... Espero la propera fotografia al teu bloc, hi ha un poema que s'espera!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Hola Jordi,

    Saber escoltar és sempre un més gran plaer quan l'altre (a qui escoltes) també ho sap fer.

    Tantes cartografies humanes com sers, un tresor gravat a cada pell.

    Salutacions!

    PD: Per cert, ets aquell que de vegades veig el nom escrit en els crèdits d'algun programa de tv3?

    ResponElimina
  10. Escoltar és un do, saber estar en silenci mentre l'altre expressa el seu mapa interior...

    No, no estic a TV3 però sí a Catalunya Ràdio: la ràdio és un dels meus gran amors.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. La mirada del camperol és entranyable.

    ResponElimina
  12. Una mirada, tan llunyana i tan propera...

    Benvinguda al Far...

    ResponElimina
  13. Jordi! Quan has tornat? Vas tancar el blog i ens vam quedar sense saber res de tu...
    He arribat aquí per casualitat i la veritat és que m'agrada molt haver-te retrobat! :D

    ResponElimina
  14. Guspira! Sí, he tornat i no sé si ho has vist m'he fet seguidor -no podia ésser altrament- del teu bloc. Volia deixar-te un missatge, però volia donar temps al temps i, d'una o altra manera, recuperar vells amics. Deixa'm dir-ho: m'encanta que m'hagis trobat!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho he vist! Gràcies! A mi també m'encanta haver-te trobat! :D

      Elimina
  15. ¡Qué retrato!

    ... y luego el recuerdo lejano de los Himalayas ... también mi sueño.

    un abrazo - isabella

    ResponElimina
  16. Thanks a lot. I always dream with the Himalayas...

    Una abraçada,


    Jordi

    ResponElimina