diumenge, 16 de juny del 2013

Esbós de poema

M’enganyo a mi mateix, 
i en el fons mal em faria, 
      si no accepto de bon grat 
que a voltes només m’omple 
un esbós de poema,
altrament llunyà de la imatge

que l’inspira.  

6 comentaris:

  1. …coses del "cucquet" d'escriure creativament...

    ResponElimina
  2. Hola Novesflors,

    Gràcies pel teu comentari. Tu no em deus recordar, però temps era temps havia tingut un bloc obert -idèntic nom-, que vaig
    haver de tancar per un greu problema que ara no ve al cas. En tot cas, em fa il·lusió haver rebut un missatge teu, atès que
    en el seu moment n'havíem intercanviat. Gràcies un altre cop!

    ResponElimina
  3. Em sonava el teu nom però no sabia on ubicar-te. Tinc una memòria...

    ResponElimina
  4. És absolutament normal, no en va el pas del temps s'escola en la memòria... Abraçades!

    ResponElimina
  5. Un esboç de poema ja conté la imatge que l'inspira, encara que sigui lluny.

    Jordi, que bé que tornis!

    ResponElimina
  6. I sí: tot esbós conté la imatge, tot i que el poema no l'abasta i l'ideal roman. És un plaer tornar a compartir amb tu, Helena,
    sobre llocs comuns i art en general.

    Benvinguda siguis!

    ResponElimina