dijous, 26 de març de 2020

Ira - Un poema






Es concreta l’Odissea en el naufragi
de neó. suren els cadàvers a la mar
d’Homer i tu t’ho mires com si fossis
un mort més, confortablement
instal·lat a l’edèn del teu sofà,
                a la mà el comandament,

i el neguit en la distància.


Quan vaig escriure aquest poema d'Ira -podeu demanar-ne el poemari aquí- tan sols tenia present una imatge unívoca: la relació entre l'espectador indiferent a la tragèdia i l'espai -el topos- on aquesta té lloc i esdevé: el mar d'Homer, la latitud d'una de les grans epopeies de la cultura occidental, l'Odissea. No debades, Zeus, en el cant XII, enfonsa la nau d'Ulisses una vegada ha salpat de l'illa de Trinàcria -l'antiga Sicília- i tan sols ell sobreviu a la ira de la deïtat. Els nàufrags, anònims, encara suren davant la nostra indiferència. Si llegiu el llibre, copsareu el vincle entre aquest poema -a la pàgina 25- i el poema de la pàgina 16, on la indiferència és el nom comú al drama que ens interpel·la cada dia. La indiferència no és una opció -en la inacció hi ha la llavor de la injustícia i l'origen que ens aboca a la pèrdua de la nostra dignitat.      

                                                                                                                                                                                                         Demanar llibre a l'editorial


4 comentaris:

  1. Amb la situació de confinament que estem vivint estem aprenent o re-aprenent valors humans com la solidaritat que hauríem de tenir sempre presents.
    Un poema que no deixa indiferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens tota la raó. I no oblidar mai els més febles. A aquells que sempre oblidem, hi hagi o no una crisi que ens afecta. Aquest poema és el seu poema.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. Aquest és un poema revulsiu. No es pot dir més des de la seua brevetat intensa, marca de tot el llibre, d'altra banda.
    Els últims versos són especialment impactants, amb el punt de sarcasme dolorós tan efectiu, amb l'apel·lació directa al "tu", que perfectament podem convertir en "nosaltres", en un acte de responsabilitat: "som" morts instal·lats a l'edèn del sofà (brutal!). I per últim, el mot "neguit", tan important, però contraposat a "distància", que transmet aquella sensació feridora, precisament, de la indiferència contra la qual es revolta el poeta en aquest llibre.
    Benvingut siga Ira en aquests moments tan difícils.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema és la distància. Una distància que afavoreix la indiferència i que facilita que el seu neguit no sigui el nostre. És èticament inacceptable. Per això la ira del títol d'aquest llibre és el crit de ràbia que demana que l'ésser és rebel·li en consciència.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina