divendres, 18 d’octubre de 2019

La mort i la donzella


Hevrin Khalaf 


Entre Síria i Turquia el poble kurd havia edificat un espai d’esperança. Hevrin Khalaf, executada el proppassat 12 d’octubre per mercenaris que donen suport a l’ocupació turca del nord de Síria, n’era una de les seves representants. L’execució va tenir lloc en la carretera que connecta Qamishli amb Manbij –a prop de la primera. Conec molt bé aquesta regió transfronterera –entre l’esmentada ciutat i Sanliurfa– arran de les meves reiterades visites al Kurdistan, entre 1989 i 2009.

M’impacta en la memòria –com impacta el cruel assassinat de Khalaf i de tota la seva comitiva– el record de la presència militar en el Kurdistan turc –ja a finals de la dècada dels anys 80– i el contrast amb la idiosincràsia kurda –sempre oberta entre l’esperança i el dolor– i tan plena de vigor i de manera innata irònica.

Hevrin Khalaf representava la renovació d’una idea arquetípica: la d’una convivència harmònica i descentralitzada entre kurds i àrabs, tot posant especial èmfasi en el rol de la dona i el paper de les minories religioses. El poble kurd, sempre oblidat, ja des de l’època en què Gertrude Bell –tota una ironia– s’oposà a la creació d’un Kurdistan a la conferència del Caire de 1921.

No digueu només Turquia. Perquè occident –sempre occident– ha abandonat a la seva sort al poble kurd. Per enèsima vegada la història sempre torna. Si us plau, seguiu el present canal de notícies de la valenta Amina Hussein.