dimecres, 24 de febrer del 2016

La destrucció de l'ideal humanista europeu -última actualització


Una tragèdia sobre el blau Egeu (Massimo Sestini) 

Actualització del post a partir de l'article publicat ahir al diari El Punt Avui, que completa, fins a nova entrega, la trilogia d'articles en record a la tràgica situació dels refugiats a Europa. Podeu llegir-lo si cliqueu just aquí mateix. De bell nou, us agraeixo anticipadament si utilitzeu les xarxes per fer-ne difusió.

                                                                 *

A fi de donar-li difusió, penjo temporalment al blog del Far el meu darrer article publicat a l'Indirecte.cat sobre la crisi humanitària europea i la llei de confiscació de béns danesa. Si podeu divulgar-lo a través de les xarxes socials -Facebook, Twitter, Google+- us ho agraeixo d'allò més. Poc és molt en una situació de crisi humanitària sense precedents. La imatge és de Massimo Sestini. L'article, d'altra banda, és un complement a l'escrit sobre Lesbos que vaig publicar al seu dia a El Punt Avui. 

                                                     *   

(article Indirecte.cat)


La Unió Europea s’ha erigit com un espai de convivència a desgrat de la natural resistència dels estats a cedir sobirania. Precisament, aquest ha estat el principal obstacle en la seva construcció i encara avui és l’origen del crepuscle d’una idea en mans de la burocràcia de Brussel·les. Una idea –tal vegada massa idealitzada– que té un dels seus puntals en la lliure circul·lació de persones, altrament coneguda com a espai Schengen. De fet, hom oblida els debats que en el si de l’aleshores CEE –a la dècada dels vuitanta– suscità entre els seus membres fins al punt que tan sols cinc estats –Alemanya, França, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg– van signar l’Acord que, cal recordar, configura amb la normativa, el conveni i la base de dos texts i els corresponents annexos, l’anomenat Patrimoni de Schengen Llegir més

12 comentaris:

  1. Un article dolorosament ben escrit Jordi.
    És urgent que els mandataris europeus (i de tot el món) posin fi a aquesta sagnia d'innocents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara mateix estic amb el meu pròxim article a publicar a El Punt Avui. Torno sobre el tema, la indiferència general en el món de la política i, àdhuc, l'absència d'opinió pública al respecte.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. He llegit l'article, aquest matí, directament a l'Indirecte.cat. Des d'allà i des d'aquí, miro d'escampar-lo.

    Una abraçada, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. És imprescindible moure's. La meva arma és la paraula. Mai t'estaré prou agraït!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Una crisi humanitària al menjador de casa nostra. També em pregunto en el seu origen econòmic i polític. Tots els ciutadans hem de prendre més consciència que hi ha coses que no es poden permetre ni a casa nostra ni a la casa del costat. Allò que passa al nostre veí tard o d'hora ens afectarà a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tu bé ho dius: una crisi al menjador de casa. Hem oblidat la nostra humanitat. Mirem a una altra banda i, inevitablement, la situació ja ens afecta. Cal, d'alguna manera, revertir la situació i recuperar els principis.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. El què està passant amb els refugiats no té nom, sembla mentida que en ple segle 21 es puguin donar aquestes situacions que, si tens una mica de sensibilitat i humanitat, et commouen fins el fons de l'ànima.
    Veient algunes imatges un no pot més que avergonyir-se de pertany a la raça humana!

    Em quedo amb aquesta pregunta tot i sabent que ningú me'n donarà la resposta..."Fins quan els oprimits han de caure derrotats"?

    Petonets solidaris, camí del Far.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Estimada M. Roser, la darrera frase és l'última de l'article de Lesbos i té una resposta anomenada rebel·lió, bo i saber que hi ha un risc implícit al darrere que no tothom està disposat a assumir. No hi ha vida sense risc, és a dir, sense risc no hi ha vida digna.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. d'acord amb tu .....no sé pas que ens passa , que passa a aquesta Europa endurida de cor i cruel....
    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cor cruel i dur que tanca els ulls a la condició humana. És un camí sense retorn que no mena enlloc.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Comparteixo. Gràcies, Jordi. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes

    1. És bo veure't per aquí i saber que ho comparteixes.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina