dimarts, 5 de gener del 2016

Tornar a casa




La imatge del record - Tibet (Jordi Solà Coll)


Després d'un llarg viatge és en el retorn a casa quan tot el bagatge acumulat obté un sentit. Quan la mirada hi veu clar i, sojornant en el record, se'ns manifesta la textura de les ombres i les llums.  

18 comentaris:

  1. Preciosa imatge Jordi, suposo que és on has estat i els records fan que tot ho vegis més clar, perquè les fotos que fas queden permanentment en la memòria!!!
    Que tinguis un Bon Any , ple de llums.
    Petonets nadalencs camí del far!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sí, fa uns anys vaig estar tres mesos viatjant pel Tibet. Fou un viatge que canvià la meva vida: hi hagué un abans i un després i mai res més no fou igual. Els records, en forma d'imatge, ens configuren. Creixen amb nosaltres i es transformen amb el temps.

      Que tinguis un Bon Any, M. Roser.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. Bona tornada, amb aquesta mirada clara... I la textura del tepms i de les clarors i ombres.
    I molt bon any!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, la mirada clara prové de l'experiència viscuda i el temps i el seu pas continua marcant les ombres i les llums de l'existència.

      Bon any tinguis!

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. molt bon any ple d'anades i vingudes de tornades i retorns !!!
    abraçades

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre la vida és un retorn a casa. Gràcies i que tinguis tu també un any bonic.

      Abraçades, des de El Far

      Elimina
  4. És quan fas un poema com aquest que tot el bagatge acumulat obté sentit.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Tens tota la raó quan dius que el bagatge té un sentit en haver plasmat, negre sobre blanc, l'experiència en el poema. L'art és el llenç de la veritat.

      Que tinguis un bon any.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. El paisatge del Tibet que ens mostres és immens. Gairebé desèrtic.
    Els records li retornen vida. El fan florir.

    ResponElimina
    Respostes

    1. En veritat es tracta d'un paisatge inabastable. I tanmateix, el fet de recordar n'evoca un fragment. És, la fotografia, una extensió de la memòria.

      Que tinguis un bon any.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Bentornat a casa. Que tingues un any poètic de esperit, d'imatges i de versos.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies pel desig d'esperit poètic que et retorno amb idèntic anhel de versos.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Jordi, amb aquest benestar de tornar a casa que m'has fet evocar, he pensat en aquells que marxen de casa i no saben quan ni si tornaran. Si no es fan seva la nova casa, mai no distingiran entre les ombres i les llums.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La idea de retorn sempre ha estat molt present en els meus viatges. El retorn a casa sempre és un retorn a una casa renovada. Mai res és el mateix després d'un llarg periple.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Terra, aigua i aire, i en el cor, la flama. Tornem als orígens.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Els quatre elements. L'origen, la quinta essència. Sempre, d'alguna manera, estem tornant a casa.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  9. Només des de la distància som prou conscients del que hem viscut. Però perquè aquest record sigui fructífer abans hem d'haver-lo viscut com un present intens.
    Això sembla que és el que t'ha passat al Tibet (un lloc on, per cert, algun cop a la vida m'agradaria anar…)
    Gaudeix del retorn destil·lant els records d'aquella llum.
    Bon any, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal temps i perspectiva per copsar l'experiència en la seva plenitud. Però com bé tu dius la dimensió present, la intensitat de viure, és fonamental a l'hora d'erigir el record. Gaudeix d'un bon any ple de ventures i clarors.

      Abraçades, des de el Far.

      Elimina