 |
| El far abans de l'alba (Mark Gee, Observatori Reial de Greenwich) |
Compto, d'una en una, les generacions precedents i sóc plenament conscient dels eons i dels milions d’ancestres abans d'arribar a l'ara, de l’oblit imponderable que s'abat sobre
nosaltres: baules perdudes sense nom al marge de l’enigma.
Tots i cadascun d'ells i de nosaltres som necessaris i al mateix temps no som res més que aquest oblit imponderable.
ResponEliminaFa una mica de vertigen la foto i una altra mica la fan els teus mots. M'hi deixo caure... Jo també vull servuna goteta d'oblit.
Una abraçada cap al Far.
EliminaNecessitat i oblit. Som part d'una seqüència camí de l'extinció. Poètica inquietant de l'existència, ser o no ser és part de l'enigma que ens ignora, però que es deixa contemplar.
Abraçades, des de El Far.
la nostra existència és infinitesimal .....
ResponElimina
EliminaSer i no ser, en trànsit per un món estrany el qual tenim la capacitat de contemplar en una mínima part de la seva magnitud.
Abraçades, des de El Far.
L'art i la nit s'acompanyen mútuament.
ResponEliminaUna companyia que consola davant l'enigma.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Segurament , nosaltres, som la conseqüència d'aquests eons ja oblidats, però que enllaçats han arribat fins ara, encara que no n'hem estat conscients...I seguiran fins l'infinit del temps.
ResponEliminaUna foto màgica, com el teu far!
Bon vespre.
EliminaI nosaltres, alhora, som la causa de futures existències que mai seran realment conscients del nostre pas pel món. És la bellesa del misteri.
Abraçades, des de El Far.
excelente nocturna!
ResponEliminaun abrazo
EliminaThanks a lot, Hilde!
Abraçades, des de El Far.
A vegades es fa difícil comprendre que existim.
ResponEliminaI més difícil encara acceptar que ho deixarem de fer.
Desapareguts i oblidats en breu.
EliminaÉs una dificultat impossible de resoldre satisfactòriament. Com si l'existència individual fos un insignificant segon en el camp de l'ordre còsmic. Esborrats en un no res. I, així i tot, l'enigma ens empeny a contemplar la vida amb indissimulada meravella.
Abraçades, des de El Far.
Deu ser una sensació única poder veure un cel així.
ResponEliminaLa llum que ens arriba és una llum del passat que la veiem ara. I què curiós, que en l'antigor, els mags miressin els astres per preveure el futur.
EliminaÉs ben cert i sempre ho he trobat màgic: mirar al cel estelat és mirar al passat mentre a l'antigor l'home llegia el futur en les estrelles. Tal volta, el que ens queda, és aquesta llum estranya, existencial, al bell mig de la nit a tocar d'un far solitari.
Abraçades, des de El Far.
Si en fóssem ben bé suficientment conscients de la nostra insignificança, la humilitat regnaria i la supèrbia restaria desterrada.
ResponElimina
EliminaBenvinguda Novesflors després de tant de temps, sàvies són els teves paraules. Jo diria que ens manca una consciència del nostre rol de ser itinerant, en essència transitori.
Abraçades, des de El Far.