diumenge, 28 de setembre del 2014

Ara que la neu s'ha fos


Mt Kailas (Tibet) - Jordi Solà Coll

Ara que la neu s'ha fos
i el somni s'ha esvaït,
                    i que l'alè
d'ahir  ja no reverbera,
llevat de quan retorna
en una imatge fragmentada,
demano, 
al llindar de la insurgència,
el meu darrer desig: 
                  vull la set, 
         i el camí que a la font

em mena.

28 comentaris:

  1. Un poema amb un punt d'enyorament i un altre s'esperança. Molt bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre l'esperança i la melangia, l'ésser es mou en la penombra. Gràcies Xavier.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. No puc deixar comentaris?

    Ara, aquest segur que queda...

    ResponElimina
    Respostes

    1. Som-hi! Tu segur que pots superar les dificultats tècniques.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. No hi ha dret!!!

    Et deia en el comentaris perdits, que, un cop més, la teva poesia m'explica, explica el meu moment... Me la menjaria... ;) i també que m'afegeixo al teu darrer desig, expressat de manera tan contundent i poètica a la vegada...

    vull la set
    I el cami de la font

    ResponElimina
    Respostes

    1. Espero que això que t'ha passat amb els comentaris hagi estat passatger. Pel que respecta a la gastronòmica poètica, devorar amb els sentits tot un poema és la perfecta metàfora que l'esperit del cos vol -i dol- de viandes metafísiques. Gràcies Carme!

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  4. it seems soooo beautiful there. that's a landscape I adore! I've never been in Tibet, but one of my dreams is to explore this land!
    Your photo is great!!!!
    gretings, Hilde

    ResponElimina
    Respostes

    1. It had been many years ago. I travel three months all along. Besides, Himalayas, is like a home for me. Kailas, in western Tibet, is a great landscape, hypnotic and fascinating one.

      Greetings, Hilde.

      Elimina
    2. you are really to convincing me to go and explore Tibet! I love mountains and I lov desolate landscapes. So I hope some day I will get there!

      Elimina

    3. I hope too, as well as, because Tibetans are great people and they need our solidarity. The blue of the mountains...

      Greetings Hilde!

      Elimina
  5. I no es pot tenir la neu sense fondre i la set que a la font ens mena alhora?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que es pot Helena. Però com ja he dit a vegades, el poema no és altra cosa que un estat d'ànim, la imatge especular d'un moment determinat. I, per alguna raó que se m'escapa (tot i que tinc ben, clar el què) quan tens la neu i la set, disminueix la necessitat de reflectir en poema el teu present vital.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. Ara que la blancor de la neu s'ha fos, tornem a retrobar la visió de la terra aspre i marronosa..Però la neu tornarà i amb ella els somnis...
    De fet, és possible que aquesta neu fosa, s'hagi convertit en l'aigua de la font, capaç de calmar aquesta set de somnis!
    Bon diumenge, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poètica i lírica com sempre, M. Roser, m'agrada aquesta visió cíclica on la naturalesa retorna l'ésser a l'equilibri emocional.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. tenir la set per anar cap a la font ......melangia amb un punt optimista , almenys és la lectura que en faig
    abraçades!

    ResponElimina
    Respostes

    1. Determinats poemes poden tenir el do d'una certa ambivalència. Al final, la veu poètica proclama, en un darrer desig (metafòric), la seva voluntat. Al cap i a la fi, en el marc d'aquest melangia, el poema expressa la necessitat d'un camí i de la llibertat de l'ésser.

      Abraçades, des de El Far!

      Elimina
  8. També, com la Carme, he tingut problemes per deixar comentaris, i també com ella podria fer meu aquest poema, però atorgant-li un significat molt personal... Per què aquest desig que retorna, en contra de la nostra voluntat, quan creiem que ja havíem fet net d'allò que ens va fer mal...?
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Ignoro que passa amb el blog, el cert és que no sóc un especialista en aquest camp. Veure'm com evoluciona.

      Si el desig retorna en contra de la nostra voluntat, aleshores és una altra cosa. Perquè en el poema, la veu poètica demana tornar a la set: el joc entre anhel a apaivagar i font que justifica el camí. Tal volta no ens hi sabem estar sense, car el dolor -l'angoixa- darrera de l'amor és una potència que ens obre a la creativitat. Fet i fet, l'absència de dolor i amor és com la mort, en tant que manca de sentir. És molt humà el que expliques.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  9. Aquest blau tan magnífic que has copsat, donarà llum al desig i calma a l'enyorança.

    ResponElimina
    Respostes

    1. M'agrada que t'hi fixis en el color, al capdavall és la teva especialitat! Sempre, d'altra banda, m'ha agradat el blau.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  10. Potser la neu es fon, en molts sentits, a mesura que avancem la vida, però sempre ens cal un camí, caminar cap a l'horitzó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprendre a caminar al bell mig de l'erm, a veure neu on no n'hi ha.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  11. És bonic demanar la set i un camí a la font, mai se m'havera ocorregut en to poètic...
    La foto és una meravella Jordi.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies Remei. La gràcia de la poesia és que et permet un ús del llenguatge, creatiu i peculiar.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  12. qué paisaje muy hermoso!!!
    un día quería ir a Tibet. me parece un pais fantástico!
    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes

    1. Es una geografia única. Soledat i silencio entran en contacto con la belleza más absoluta. Difícil de expresar.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  13. Beautiful - I hope to visit Tibet one time...
    All the best - Anita : )

    ResponElimina