 |
| El viatge és la vida, la vida és el viatge (Jordi Solà Coll) |
Com tots sabeu El far a trenc d'alba és un blog que pretén compaginar literatura -essencialment en la seva faceta aforística i poètica- amb imatges fotogràfiques. Doncs bé, he tingut ocasió de participar darrerament en una experiència similar de la mà de la poeta Maria Josep Escrivà, en haver il·lustrat iconogràficament el seu relat "Companys de viatge". Certament, no puc dissimular l'especial il·lusió a causa de l'element creatiu i autobiogràfic d'aital col·laboració.
"Companys de viatge" és l'aportació de l'autora saforenca al volum intitulat 10 de 2, recopilació de relats basats en parelles lingüístiques que s'entenen en llengua catalana. La fotografia superior és la que encapçala el relat que, si us vaga, podeu llegir íntegrament en el blog de l'estimada Maria Josep Escrivà, Passa la vida.
Un relat, que comença d'aquesta manera,
—Estació de Sants. 16.30 h. Mitja hora de retard. Un empleat d’Euromed ens acaba de dir que un home ha baixat a les vies i no en sortirem fins que no hi arribe la policia. Mentrestant pots anar torbant-te amb els pronoms febles de la frase anterior :) llegir més
Em sembla una experiència molt bonica això de les parelles lingüístiques, que són "companys de visatge"... Et felicito per participar en aquesta iniciativa, perquè veig que en gaudeixes...
ResponEliminaTrobo molt curiós que el seu relat comenci amb un retard de la Renfe! Això de torbant-te, deu voler dir entretenir-te oi?
Petonets a cavall, del vent fins el Far.
EliminaLa idea de les parelles lingüístiques ha estat una manera amena i divertida de conèixer gent i d'escampar la vàlua de la nostra llengua. A partir d'aquí no saps mai quins companys de viatge pots trobar-te!
Abraçades, des de El Far.
M'ha agradat el relat i també les fotografies...
ResponEliminaI també que d'alguna manera el relat estigui inspirat en la realitat.
Enhorabona per la col·laboració, tan bonica...
EliminaGràcies Carme. Realitat i ficció sempre es troben d'alguna manera en el camp de la literatura. I sí, les col·laboracions són boniques i certament és aquesta una de les virtuts de la xarxa
Són els companys de viatge que fan el camí plaent.
ResponEliminaFelicitats per la vostra feina. M'agrada aquesta fotografia no-realista, és molt suggerent.
EliminaEn qualsevol viatge, com en la vida, els companys de ruta es creuen inesperadament en un camí ple de ventures i ple de coneixences.
Abraçades, des de El Far.
Comença a l'Estació de Sants... això promet.
ResponEliminaEnhorabona pel relat i les fotografies Jordi.
EliminaTot just ha començat el viatge, Xavier. Gràcies pel teu comentari i per la teva constant complicitat.
Abraçades, des de El Far.
enhorabona .....molt reeixida la fotografia i el relat que hi acompanya.....el viatge compartit sempre és mes plaent que si és solitari ....abraçades!
ResponElimina
EliminaGràcies pels elogis, sempre són benvingudes les complicitats. D'altra banda, tens tota la raó: el viatge compartit, la vida, en un principi és més plaent plegats que en solitari.
Abraçades, des de El Far.
He vingut a veure't i, després de passar per casa de la Maria Josep torno per a felicitar-te per les fotos i per la iniciativa que, segur, deu haver estat molt enriquidora. Ja ho diu ella: "aquella alegria íntima de compartir".
ResponEliminaUna abraçada, Jordi.
EliminaGràcies pel teu suport, August. La veritat és que la col·laboració ha estat d'allò més enriquidora i, certament, marcada per l'alegria de compartir il·lusions creatives.
Abraçades, des de El Far.
Aquesta iniciativa vostra és molt bonica. I, dec suposar, gratificant. Gaudiu-la.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari tan sentit. Certament, ha estat gratificant i cal gaudir el moment.
EliminaAbraçades, des de El Far.