El mar, entre l'ésser i el no-res (imatge en xarxa) |
Com petites partícues de pols
suren les restes d'un naufragi,
lluny de terra ferma:
llenç de plata abissal,
opaca resistència als noms
en moviment. Entre l’èxtasi
i la mort, reverbera un arpó
de llum sobre el talús de magma:
dos ulls, en estranya reluctància,
malden per copsar l’última claror
abans no se’ls negui l’existència,
sota un cel esplendorós.