dimarts, 12 de maig de 2020

Morir només (La República)


Un camí sense retorn la geolocalització de les persones



Morir només no és el pitjor. El pitjor és viure sense dignitat. Veure com s’escola aquesta i que tu hi pots fer poc o res. Que t’empenyen a l’abisme, i que l’abisme existent entre política i vida pública s’eixampla encara més. En temps de crisi –tan sols cal rememorar bé l’elevat cost del rescat bancari– sempre paguen els mateixos: els desheretats, les baules febles del sistema sense vies de recursos. Llegir +

2 comentaris:

  1. Penso que si que hi podem fer alguna cosa, ja que viure amb dignitat depèn de nosaltres...Estic d'acord que sempre paguem els mateixos!
    Demà ja podrem sortir a fer una passejada, ja en tenia ganes!
    Petonets, camí del Far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Espero que sí, que hi puguem fer alguna cosa. Com, per exemple, posar-se activament a les mesures de control. Parlant d'activitat, avui sortirem per primera vegada a passejar en un mes. A gaudir-ho amb prudència!!

      Abraçades, des de El Far.

      Suprimeix