 |
| Hevrin Khalaf |
Entre Síria i Turquia el poble kurd havia
edificat un espai d’esperança. Hevrin Khalaf, executada el
proppassat 12 d’octubre per mercenaris que donen suport a l’ocupació turca del
nord de Síria, n’era una de les seves representants. L’execució va tenir lloc
en la carretera que connecta Qamishli amb Manbij –a prop de la primera. Conec molt bé aquesta regió
transfronterera –entre l’esmentada ciutat i Sanliurfa– arran de les meves reiterades
visites al Kurdistan, entre 1989 i 2009.
M’impacta en la
memòria –com impacta el cruel assassinat de Khalaf i de tota la seva comitiva–
el record de la presència militar en el Kurdistan turc –ja a finals de la
dècada dels anys 80– i el contrast amb la idiosincràsia kurda –sempre oberta entre l’esperança
i el dolor– i tan plena de vigor i de manera innata irònica.
Hevrin Khalaf
representava la renovació d’una idea arquetípica: la d’una convivència
harmònica i descentralitzada entre kurds i àrabs, tot posant especial èmfasi en
el rol de la dona i el paper de les minories religioses. El poble kurd, sempre
oblidat, ja des de l’època en què Gertrude Bell –tota una ironia– s’oposà a la
creació d’un Kurdistan a la conferència del Caire de 1921.
No digueu només
Turquia. Perquè occident –sempre occident– ha abandonat a la seva sort al poble
kurd. Per enèsima vegada la història sempre torna. Si us plau, seguiu el
present canal de notícies de la valenta Amina Hussein.
