dijous, 26 de maig de 2016

Mirall


En silenci anomena el nom.


T’he buscat en la fragància del poema. En cada mot roent, present pretèrit a l’acer dels dies. He enfilat el teu nom en la nit pregona i he trobat la llum en la fondària: el teu nom que m’anomena sense dir, hermètica expressió de la victòria: blau és el color del claustre dels teus somnis. Meva, ara sí, és la teva fam que creix a l’ombra.