Totalment d'acord amb la teva frase... Confesso no haver llegit mai Petrarca i massa poc March. Qui sap si m'hagués estalviat o escurçat algun mal moment...
Tal vegada t'hauries estalviat algun ensurt d'amor! Al capdavall, la poesia juga amb el consol, ni que sigui a l'expressar el desamor en perspectiva: una manera com una altra de cicatritzar les ferides del nostre Eros.
Potser a aquell metge li van funcionar March i Petrarca. És una mal que qui el pateix, com tots els altres mals, ha de deixar que el temps faci el seu curs. No et trec la raó. Els malalts necessiten medicaments, i la poesia clàssica deu funcionar.
És probable Xavier. De fet, temps i poesia van íntimament lligats. El metre, en poesia clàssica, és mesura en unitats de temps. I temps vol el vers si es tracta de plasmar en poesia l'infortuni. La sort és que com a remeï no té, en un principi, efectes secundaris.
fins i tot hi ha un llibre que recomanava menys prozac i més Plató ....March està molt bé , ara be no sé si cura però pot alleugerir , sempre movent-se entre les passions
Tens raó, existeix aquest llibre. Però que consti que a l'aforisme no es parla de curació, només de recepta. I és que sovint els medicaments tan sols alleugereixen el símptomes i, tard o d'hora, la literatura caduca i has de cercar noves solucions en el món de les lletres. Noves lectures, nous autors.
Ausiàs March? Segur que és un bon remei pels mals d'amor. Petrarca, no ho sé. Bona idea fer un prestatge d'autors per alleugerir els mals d'amor. Per si fan falta.
Petrarca, i més en concret el seu model, és una de les grans influències sobre March. De fet, una part de la poesia del toscà gira al voltant de la figura de Laura, l'equivalent petrarquià a la Beatriu del Dant. Bona la idea de tenir a mà una prestatgeria a fi d'aminorar el desencís del desamor. Mai se sap.
Sí, del cor no en sabem massa, només coneixem el patiment quan ens arriba. Tampoc no estic segura que justament Ausiàs March calme un cor malalt d'amor perquè la seua poesia transmet el patiment amorós amb tanta força... Crec que per als mals d'amor cadascú ha de trobar què és allò que l'alleugereix mentre va passant el temps que ens cura les ferides. En qualsevol cas, March val la pena sempre, llegir-lo, descobrir-lo, redescobrir-lo...
En aquest cas, tan sols faig de corretja de transmissió. Si llegeixes l'aforisme em limito a transcriure una anècdota poetitzada en forma d'aforisme. Una vegada me'n van parlar... De totes maneres, he dir que els mals d'amor dels altres sovint ens són consol catàrtic i, en aquest sentit, crec més aviat que March pot ésser un bon remeï.
Suposo que hi ha a qui el fa patí i a qui li dona alegries, va com va... Però jo si tingués mals d'amor, no me n'aniria tan lluny en el temps, potser llegiria, algun poeta més actual Verdaguer, Papasseit, Neruda... Petonets voladors cap el teu Far.
Observo que el pobre metge no l'ha encertat amb els autors. Però és que l'important no són March o Petrarca (que ho són, perquè com a poetes, l'amor cortès forma part del seu món particular), sinó que allò que importa és que recepta poesia i no antidepresius! No cal dir que Neruda, en el meu cas, és un dels meus referents al respecte.
Ai, aquest blog que obliga a haver de repetir comentaris! Certament, no sé perquè ho fa. En qualsevol cas, gràcies per deixar el teu rastre amb un somriure.
És tan evident això que dius que no cal ni esmentar-ho. Em remeto als meus comentaris a la Novesflors i, sobretot, a la M.Roser. Allò que importa és la poesia, però sembla que el metge (que existeix de debò) no té el favor d'una part dels comentaris d'aquest post pel que fa a les seves preferències. D'altra banda, no a tothom consola el vers. A molts, els hi provoca nàusees.
No, no és això, Ausiàs March és un dels meus poetes preferits, inigualable em sembla la força i la complexitat dels seus versos, però crec que justament pel patiment que desprenen és millor llegir-lo quan no tens mals d'amor, almenys és el meu cas.
Crec que cadascú té les seves estratègies i això ja entra en el més pur subjectivisme. Si més no és quan penso que el mal a compartir pot esdevenir un consol. A mi mai m'ha fet mal llegir March en una situació d'amor fràgil. Ben al contrari: és el seu fins i tot excés poètic allò que m'allibera. I una altra cosa és el parer del nostre estimat metge. Al capdavall, l'únic que fa és receptar poesia en nom d'uns noms fonamentals que la signifiquen.
Quanta raó amb el cor, Jordi! Prenc nota dels autors per si algun dia el mal d'amors fa forat en mi.
ResponElimina
EliminaDel cor només sabem que sovint es desboca en bategar amb massa força. La relació entre amor i poesia és evident.
Abraçades, des de El Far.
:-) Sí.
ResponElimina
EliminaÉs bo veure't per aquí. Sí.
Abraçades, des de El Far.
Totalment d'acord amb la teva frase... Confesso no haver llegit mai Petrarca i massa poc March. Qui sap si m'hagués estalviat o escurçat algun mal moment...
ResponElimina
EliminaTal vegada t'hauries estalviat algun ensurt d'amor! Al capdavall, la poesia juga amb el consol, ni que sigui a l'expressar el desamor en perspectiva: una manera com una altra de cicatritzar les ferides del nostre Eros.
Abraçades, des de El Far.
Potser a aquell metge li van funcionar March i Petrarca.
ResponEliminaÉs una mal que qui el pateix, com tots els altres mals, ha de deixar que el temps faci el seu curs.
No et trec la raó. Els malalts necessiten medicaments, i la poesia clàssica deu funcionar.
EliminaÉs probable Xavier. De fet, temps i poesia van íntimament lligats. El metre, en poesia clàssica, és mesura en unitats de temps. I temps vol el vers si es tracta de plasmar en poesia l'infortuni. La sort és que com a remeï no té, en un principi, efectes secundaris.
Abraçades, des de El Far.
fins i tot hi ha un llibre que recomanava menys prozac i més Plató ....March està molt bé , ara be no sé si cura però pot alleugerir , sempre movent-se entre les passions
ResponEliminaabraçades
EliminaTens raó, existeix aquest llibre. Però que consti que a l'aforisme no es parla de curació, només de recepta. I és que sovint els medicaments tan sols alleugereixen el símptomes i, tard o d'hora, la literatura caduca i has de cercar noves solucions en el món de les lletres. Noves lectures, nous autors.
Abraçades, des de El Far.
Ausiàs March? Segur que és un bon remei pels mals d'amor. Petrarca, no ho sé. Bona idea fer un prestatge d'autors per alleugerir els mals d'amor. Per si fan falta.
ResponElimina
EliminaPetrarca, i més en concret el seu model, és una de les grans influències sobre March. De fet, una part de la poesia del toscà gira al voltant de la figura de Laura, l'equivalent petrarquià a la Beatriu del Dant. Bona la idea de tenir a mà una prestatgeria a fi d'aminorar el desencís del desamor. Mai se sap.
Abraçades, des de El Far.
Sí, del cor no en sabem massa, només coneixem el patiment quan ens arriba. Tampoc no estic segura que justament Ausiàs March calme un cor malalt d'amor perquè la seua poesia transmet el patiment amorós amb tanta força... Crec que per als mals d'amor cadascú ha de trobar què és allò que l'alleugereix mentre va passant el temps que ens cura les ferides. En qualsevol cas, March val la pena sempre, llegir-lo, descobrir-lo, redescobrir-lo...
ResponElimina
EliminaEn aquest cas, tan sols faig de corretja de transmissió. Si llegeixes l'aforisme em limito a transcriure una anècdota poetitzada en forma d'aforisme. Una vegada me'n van parlar... De totes maneres, he dir que els mals d'amor dels altres sovint ens són consol catàrtic i, en aquest sentit, crec més aviat que March pot ésser un bon remeï.
Abraçades, des de El Far.
Suposo que hi ha a qui el fa patí i a qui li dona alegries, va com va...
ResponEliminaPerò jo si tingués mals d'amor, no me n'aniria tan lluny en el temps, potser llegiria, algun poeta més actual Verdaguer, Papasseit, Neruda...
Petonets voladors cap el teu Far.
EliminaObservo que el pobre metge no l'ha encertat amb els autors. Però és que l'important no són March o Petrarca (que ho són, perquè com a poetes, l'amor cortès forma part del seu món particular), sinó que allò que importa és que recepta poesia i no antidepresius! No cal dir que Neruda, en el meu cas, és un dels meus referents al respecte.
Abraçades, des de El Far.
2 comentari: És bonica la frase :)
ResponElimina
EliminaAi, aquest blog que obliga a haver de repetir comentaris! Certament, no sé perquè ho fa. En qualsevol cas, gràcies per deixar el teu rastre amb un somriure.
Abraçades, des de El Far.
La poesia ens redimeix, la poesia ens consola i allibera. No només la de Petrarca i March.
ResponEliminaÉs tan evident això que dius que no cal ni esmentar-ho. Em remeto als meus comentaris a la Novesflors i, sobretot, a la M.Roser. Allò que importa és la poesia, però sembla que el metge (que existeix de debò) no té el favor d'una part dels comentaris d'aquest post pel que fa a les seves preferències. D'altra banda, no a tothom consola el vers. A molts, els hi provoca nàusees.
EliminaAbraçades, des de El Far.
No, no és això, Ausiàs March és un dels meus poetes preferits, inigualable em sembla la força i la complexitat dels seus versos, però crec que justament pel patiment que desprenen és millor llegir-lo quan no tens mals d'amor, almenys és el meu cas.
Elimina
EliminaCrec que cadascú té les seves estratègies i això ja entra en el més pur subjectivisme. Si més no és quan penso que el mal a compartir pot esdevenir un consol. A mi mai m'ha fet mal llegir March en una situació d'amor fràgil. Ben al contrari: és el seu fins i tot excés poètic allò que m'allibera. I una altra cosa és el parer del nostre estimat metge. Al capdavall, l'únic que fa és receptar poesia en nom d'uns noms fonamentals que la signifiquen.
Abraçades, des de El Far.
nice colourful photo with an original point of view.
ResponElimina
EliminaThanks Hilde. I try to be poetically original and creative.
Abraçades, des de El Far.