divendres, 16 de gener del 2015

Sempre


A la llum de l'Alba - Bagan (Birmània)


És una Veritat
universalment reconeguda.
Cau el fruit de l’alba al sòl de la tenebra.
El so del teu nom s’esvaeix en el silenci.
L’amic, mai no mira enrere.
L’Amat, dempeus, il·lumina el camí.
Perquè l’amor és bo perquè és breu
dues vegades,
i l’oblit consolida murs incontestables.
Dius a tot adéu i Déu
et mira sense comprendre els motius
de la seva criatura.
Petits flocs de neu

n’esborren les petjades.


28 comentaris:

  1. És una fotografia fantàstica, i aquests versos que sembla que l'acaronen...
    Una abraçada, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Vaig viure una temporada a Birmània. Sovint la imatge inspira un poema, però en aquest cas el poema ha escollit la imatge.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  2. quanta tendresa ha en les teues paraules

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies Xelo, és un afalac sincer i bonic. És bo rebre tendresa per part dels amics virtuals, en la distància.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  3. Em quedo darrere els flocs de neu que esborren les petjades, observant... Com desapareixen.

    I després amb els dos darrers versos i la saviesa que ens regales.

    Una abraçada, jordi...

    ResponElimina
    Respostes

    1. Carme, gràcies pels teus mots. És un poema molt sentit: marca la neu que oculta el nostre pas pel món. Però dins nostre hi batega el cor de cada cosa. Tu i jo som el mateix.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  4. Una preciosa imatge guarnida amb delicades paraules.

    una pluja de petons

    ResponElimina
    Respostes

    1. Com delicat és el teu dolç comentari, Maduixeta.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  5. Un poema molt filosòfic, on l'amor si passeja...M'han agradat especialment els versos que diuen " l'amic mai no mira enrere i l'Amat il·lumina el camí" Sempre...Preciós aquest paisatge a la llum de l'alba!
    Petonets cap el Far, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. En realitat sempre m'ha agradat relacionar filosofia i poesia. Al capdavall, el poema és una forma de filosofar i de plasmar imatges que ens copsin els sentits. L'amor i el temps donen molt de si.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  6. La imatge ha entrat pels ulls i el poema per l'ànima. O a l'inrevés?
    En tot cas es complementen.
    Estic d'acord amb els comentaris de més amunt.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sovint el poema entra pel ulls, en tant que genera imatges. Aquesta és la gran virtut de la poesia a l'hora de seduir amb els mots. Gràcies pels teus comentaris.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  7. Comences com Jane Austen, i acabes com el millor dels poetes. "L’amic, mai no mira enrere", i "Perquè l’amor és bo perquè és breu/ dues vegades", són versos que em colpeixen molt.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Els teus afalacs m'omplen d'orgull, Helena. També quan et colpeixo perquè d'alguna manera compartim una sensibilitat propera. Quan això passa amb un lector és com un petit prodigi.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  8. Un escenari magnífic per rebre l'alba. Aquest esplendor ens fa més humils. És a l'alba quan el record d'aquells que hem estimat esdevé un record serè.
    Per cert, Jordi, sempre havia sentit dir que els homes no entenem els designis de Déu, però tu ho dius a la inversa. És un Déu molt humà.
    M'agrada molt la imatge de les nostres petjades que es desdibuixen amb petits flocs de neu.
    Una abraçada a la posta de sol, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. L'alba, com en el far, és el moment més indicat a fi d'asserenar el record dels éssers estimats. Quan la tenebra deixa pas a la claror. I sí, humanitzo Déu, com Sartre quan afirmava que "Déu ens necessita". Crec, en el fons, que tots tenim una deïtat interior que no ens entén: és el nostre principi espiritual. Les petjades, inevitablement, s'esvaeixen amb el temps: som carn d'oblit. Però el rastre del teu comentari m'omple de llum, Consol.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  9. una imagen fabulística!
    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gracias por tu comentario y tu visita.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  10. poesia emotiva, tendra, delicada, sensitiva.....els versos finals .....uf
    envio abraçades!

    ResponElimina
    Respostes


    1. Intento transmetre justament tot aquest conjunt de qualitats en aquest poema. M'agrada que tu ho hagis copsat d'aquesta manera amb la teva mirada sensible.

      Abraçades,des de El Far.

      Elimina
  11. A mi també m'han agradat molt especialment els mateixos versos que a M. Roser perquè amic i Amat sempre estan presents en les nostres vides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amic i l'Amat, configuren el tot del nostre Ésser. Un no es copsa sense l'altre, i el Jo no s'entén si no és perquè ambdós arquetipus es complementen.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina
  12. Jordi, ha estat una troballa el teu blog. Molt em penso que em pasejaré sovint per ell.
    Aquest poema és tan intensament suau, sensible i dolç que no trobo cap mot que sigui capaç de transmetre tot el que m'ha fet sentir. Només puc dir-te : gràcies per compartir-lo.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes

    1. És una alegria immensa quan un nou lector descobreix el teu blog i, encara més, si deixa un comentari com el teu. Perquè, al capdavall, la saba de la poesia i de la imatge poètica són els comentaris que escriviu. Allò que em motiva a compartir amb vosaltres.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  13. La poesia m'entra més quan en tinc la interpretació del poeta i dels bloguers que comenten. Entre l'una i les altres, jo en faig la meva particular. M'ha agradat molt, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Qualsevol text poètic és una construcció intel·lectualment compartida. Em sap greu dir-ho així, però fins i tot el poeta més diàfan es susceptible d'escriure un vers més o menys obscur i, de fet, l'artifici és una de les virtuts a l'hora de representar el món poèticament.

      Una abraçada, des de El Far.

      Elimina
  14. Remenava per casa meva, i la sorpresa ha estat adonar-me que hi ha més gent de la que em pensava. I em complau moltíssim descobrir-te.
    La paraula ben traçada amb fils d'emocions desvetlla en l'ànima sentiments que em permeten sentir amb força el pas de la vida.

    M'ha agradat la poesia, però discrepo en una cosa: no sempre les petjades queden esborrades, perquè n'hi ha que queden tatuades en el nostre esperit, i per fred que faci, sempre afloren novament.
    Com a regal t'ofereixo aquest enllaç!
    Gràcies per passar per casa meva!!
    http://youtu.be/4Z5OCVhgm1Q

    ResponElimina
    Respostes

    1. Gràcies pel teu gentil missatge. I, així mateix, pel teu enllaç. Fa molt que havíem intercanviat comentaris. Per tant, el teu missatge és com un petit retorn. Pel que fa a la discrepància, entenc el teu sentir. A mi em costa de discrepar de la poesia que llegeixo, atès que entenc que el poema és, a priori, un estat d'ànim subjectiu i, per tant, l'expressió d'una emoció concreta. De totes maneres, el final del poema deixa prou clar que Tu ets Jo -en homenatge a Plaute i al Romeu i Julieta de Shakespeare- com a petja constant, una petja realçada pel Sempre últim amb què es clou el poema.

      Gràcies, un altre cop, per escriure.

      Abraçades, des de El Far.

      Elimina