Shambala - Ruta de la Seda (Àsia central) - Jordi Solà Coll |
Derruïts a res tots
els imperis,
ja pretèrites les
seves ombres,
immòbils
com una mar hipòstila,
sotmesa l’audàcia a
l’abandó,
només l’or sagrat
dels somnis
digne s’erigeix al
bell mig
d’aquesta travessa sense nord.
Només l'or sagrat dels somnis,
ResponEliminaens deslliura
d'aquestes hores en deriva.
M'hi embolcallo, daurant-me
M'hi capbusso, m'hi fonc.
Si som, nosaltres mateixos
bocins del somni...
Com aturar-nos?
Una abraçada fins al teu far.
Elimina
EliminaSi el somni és l'anhel a convertir en realitat, cal no despertar a fi de retrobar-nos amb la nostra condició perduda. Gràcies pel teu diàleg poètic.
Abraçades, des de El Far.
Obrir-se al somni és penetrar al cor invisible de les coses. Tenir en compte el revers de la moneda. L'esperit de la matèria. O la matèria de l'esperit.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Els somnis, un or intangible i, en conseqüència, no profà, un or sagrat, com aigua d'essències per al camí.
ResponElimina
EliminaEn l'intangible encara hi podem trobar l'essència de l'esperit. Persistir o no és un acte de voluntat sobirana.
Abraçades, des de El Far.
Els imperis han caigut, resten enterrats sota la sorra dels segles.
ResponEliminaCom una duna, s'alcen les il·lusions.
EliminaCauen un a un tots els imperis i l'home roman sol amb l'or del seu destí, lliure de trencar amb les cadenes que el mantenen subjugat.
Abraçades, des de El Far.
El títol m'ha fet pensar en un llibre preciós que duu el mateix nom: Seda.
ResponEliminaEls que feien la ruta de la seda, tenien somnis de colors, com el d'aquesta preuada tela quan la pinten...La sorra del desert segur que amaga moltes històries de viatgers que potser van començar la ruta i a mig camí van perdre el nord. Les dunes, són el seu sudari...
Petonets empesos pel fort vent , cap el teu Far.
EliminaLa Ruta de la Seda fou, temps ençà, el camí dels somnis. Homes de tota mena i condició comerciaven i mantenien un fecund diàleg en una època on l'àgora era un punt de vital en l'encontre d'idees i individus. Molts, com tu dius, van perdre el nord. D'alguna manera, la geografia n'és el testimoni del seu pas i de la història.
Abraçades, des de El Far.
La història es repeteix i quan un imperi cau se n'alça un altre amb els mateixos propòsits. La vanitat i la cobdícia els destrueix. I a cada generació reneix l'anhel d'una societat més justa i fraternal.
ResponElimina
EliminaÉs l'efecte dominó. En l'espai orfe d'un poder que ha col·lapsat, s'erigeix un altre nou poder que, inevitablement, no podrà mantenir les seves estructures. El misteri rau en com la nostra humanitat es deixa seduir, generació darrere generació, a les estructures de poder i, així doncs, sotmetre's al seu dictat... Tal com tu dius, reneix a cada era l'anhel d'una societat més justa. L'or sagrat dels somnis. Del poema a la realitat ens n'allunya la distància.
Abraçades, des de El Far.
Malgrat tot, sempre ens quedaran els somnis... Fins i tot quan ja no tinguem res.
ResponEliminaUna abraçada, Jordi.
EliminaTal vegada és aquest el millor destí possible... Perdre-ho tot, llevat dels somnis. Materialment alliberats, rics en l'esperit oníric.
Abraçades, des de El Far.
travessa sense nord ....m'agrada
ResponEliminaabraçades amb seda a les mans i al cor!
EliminaPeriple sense un horitzó determinat, lliure com el vent a recer dels somnis encara a materialitzar.
Abraçades, des de El Far.
Massa vegades l'horitzó ens ve determinat. O ens ho pensem... tant de bo sabéssim, poguéssim o aprenguéssim allunyar-nos dels falsos destins. Somni, desig, il·lusió = llibertat? (potser si!) Petons des del meu mar.
ResponElimina
EliminaPrimer de tot gràcies per escriure'm i benvinguda a El Far. En el meu poema no estableixo una relació entre somni, com a metàfora quan tot ha col·lapsat, i la llibertat. En tot cas s'apropa més a un horitzó, determinat o no, o tal volta a una excusa a fi de continuar fent via. El món de l'onirisme no deixa de ser un lloc comú a la poesia i, en aquest cas, quan tot és ruïna i ombra, juga el seu rol en el poema. Si és falsa o no la raó que ens motiva, només es pot saber quan s'arriba a la rada de cada viatge.
Abraçades, des de El Far.
El que passa és que quan el poeta ofereix el seu poema, el lector interpreta! Per això m'agrada tant conèixer poetes vius, perquè et poden explicar què hi ha de veritat en les interpretacions que fem dels seus poemes. Gràcies! Petons del mar al far!
ResponEliminaCopy and WIN : http://bit.ly/copynwin
EliminaÉs el bo que té l'intercanvi entre autor i lector. Aquest darrer fa la seva lectura i l'autor pot fer-ne l'exagesi.
Abraçades, des de El Far!
Jordi, com molt bé dius, sempre intentem buscar una ruta de somnis (la nostra ruta de la seda), malgrat l'època i el destí que, tossudament, s'empenyin en predestinar-nos. Sortosament, sense nord tot és possible en els nostres mons interiors. Què faríem sense ells?
ResponEliminaUna abraçada nevada cap el teu far.
EliminaÉs la lluita entre destí i voluntat. Entre allò que ens ve donat o que nosaltres, en últim terme, escollim. Més enllà del sentit de la travessa hi ha un horitzó i som nosaltres els que hem de marcar el camí.
Abraçades, des de El Far.
So nice to be back to enjoy your photos! Some of them reminds me of the western part of China (Xinjiang province and Pamir mountains)
ResponEliminaAll the best to you! : )
Close by, this is in Ladkah, in northern India, just right at the border with China. I'm glad to hear again from you.
EliminaAll the best to you!