Ser un mateix, tenir passió per les coses, intentar ser sempre fidel a la bellesa que de forma harmònica ens regala l'univers...Tens raó, si podem ser fidels a questa tríada, segur que la nostra vida serà com una simfonia on cap nota desentonarà... Petonets, Jordi.
Una cosa va amb l'altra: sense genuïnitat no hi ha passió en la mirada i sense aquesta no hi ha la persistència necessària al quest de l'harmonia. No debades, em parles de música: una simfonia. Cada part, perfectament sincronitzada, dibuixant un tot: l'ésser poètic al bell mig del món.
L'harmonia és com la música, brolla del silenci de dins nostre. Crec que vivim en un món ple de brogit, que sovint ens aliena... En aquest context, mantenir l'essència -genuïnitat- i la passió en mirar -i obrar- és molt més que molt!
Difícil assolir els tres punts de la tríada, almenys d'una manera acceptablment sostinguda... En tot cas, els que no aconseguim el gaudi de la vida plena ens conformem a anar avançant, un pas després de l'altre sense defallir... Una abraçada.
Tens raó: mantenir en equilibri els tres no és pas fàcil. En tot cas, com que l'aforisme és un gènere sintètic, els comentaris a mi em serveixen per complementar. En aquest sentit, els tres fonaments esmentats oscil·len segons l'estat d'ànim... Es tracta, però de no perdre'ls mai de vista, en tant que motors de la nostra voluntat. Cal, en el fons, fam de viure!
Exacte, el ritme de les coses, el batec de l'existència que a voluntat alentim o accelerem, segons les lleis de l'harmonia interna... Cadència és una gran paraula!
Potser és el més difícil de tots tres, entre la contenció de la genuïnitat i la passió aplicada a cada cosa, l'harmonia és com el centre que ho mesura tot. Això sí. sempre és bo intentar-ho!
Potser el problema és que (tot veient la mar picada de la foto...), en la ressaca de ser un mateix moltes vegades els daus de la triada no cauen de la cara que més ens agradaria... No sé, per donar un punt de vista diferent...
Com que el camí és llarg (això espere) hi ha èpoques en què ens resulta més fàcil que altres. Però és important mantenir-ho sempre, de vegades encara que només siga com a rerefons.
Totalment d'acord: el camí és llarg i les sensacions o estats d'ànim oscil·len segons el context i les circumstàncies... Mai, però, ha de deixar de dependre de nosaltres una part del propi benestar.
No és tan difícil d'aconseguir, oi, Jordi? No, quan un s'atura i contempla la vida com ho fas tu, fonent-se amb l'entorn, Em sembla una imatge fantàstica.
Et remeto al meu post del dia 17 d'agost. No, Teresa, no ho és pas. Però tampoc és impossible. Si llegeixes els comentaris veuràs que parlo de les inevitables oscil·lacions. Tanmateix, la vida no regala res, tot és intenció, fet que obliga a una quotidiana superació del jo com a ser en el món.
Ser un mateix, tenir passió per les coses, intentar ser sempre fidel a la bellesa que de forma harmònica ens regala l'univers...Tens raó, si podem ser fidels a questa tríada, segur que la nostra vida serà com una simfonia on cap nota desentonarà...
ResponEliminaPetonets, Jordi.
EliminaUna cosa va amb l'altra: sense genuïnitat no hi ha passió en la mirada i sense aquesta no hi ha la persistència necessària al quest de l'harmonia. No debades, em parles de música: una simfonia. Cada part, perfectament sincronitzada, dibuixant un tot: l'ésser poètic al bell mig del món.
Abraçades, des de El Far.
Em fas pensar que darrerament, massa sovint deixo escapar l'harmonia. Per sort no vaig més enrere i no deixo escapar cap de les altres dues... :D
ResponElimina
EliminaL'harmonia és com la música, brolla del silenci de dins nostre. Crec que vivim en un món ple de brogit, que sovint ens aliena... En aquest context, mantenir l'essència -genuïnitat- i la passió en mirar -i obrar- és molt més que molt!
Abraçades, des de El Far
Difícil assolir els tres punts de la tríada, almenys d'una manera acceptablment sostinguda... En tot cas, els que no aconseguim el gaudi de la vida plena ens conformem a anar avançant, un pas després de l'altre sense defallir...
ResponEliminaUna abraçada.
EliminaTens raó: mantenir en equilibri els tres no és pas fàcil. En tot cas, com que l'aforisme és un gènere sintètic, els comentaris a mi em serveixen per complementar. En aquest sentit, els tres fonaments esmentats oscil·len segons l'estat d'ànim... Es tracta, però de no perdre'ls mai de vista, en tant que motors de la nostra voluntat. Cal, en el fons, fam de viure!
Des de El Far, abraçades.
Jo miro d'apropar-m'hi tant com puc!
ResponElimina
EliminaEstimada Helena, i jo! Faig el que puc i si és possible, més encara.
Abraçades, des de El Far.
Si aconseguim aquestes tres coses, ja només ens queda gaudir de la cadència final de l'harmonia.
ResponEliminaExacte, el ritme de les coses, el batec de l'existència que a voluntat alentim o accelerem, segons les lleis de l'harmonia interna... Cadència és una gran paraula!
EliminaAbraçades, des de El Far.
a mi se'm fa difícil l'harmonia .....però ho intento!
ResponEliminaabraçades!
EliminaPotser és el més difícil de tots tres, entre la contenció de la genuïnitat i la passió aplicada a cada cosa, l'harmonia és com el centre que ho mesura tot. Això sí. sempre és bo intentar-ho!
Abraçades, des de El Far!
Potser el problema és que (tot veient la mar picada de la foto...), en la ressaca de ser un mateix moltes vegades els daus de la triada no cauen de la cara que més ens agradaria... No sé, per donar un punt de vista diferent...
ResponEliminaSalut.
EliminaNo crec en l'atzar pur, però cadascú és lliure de tirar els daus i deixar el destí a mans de la Fortuna.
Abraçades, des de El Far.
Com que el camí és llarg (això espere) hi ha èpoques en què ens resulta més fàcil que altres. Però és important mantenir-ho sempre, de vegades encara que només siga com a rerefons.
ResponElimina
EliminaTotalment d'acord: el camí és llarg i les sensacions o estats d'ànim oscil·len segons el context i les circumstàncies... Mai, però, ha de deixar de dependre de nosaltres una part del propi benestar.
Abraçades, des de El Far!
Una triada guanyadora!!! Malgrat que a la baralla hi ha de tot i de vegades toca el que toca!
ResponEliminaTriada guanyadora, sí... Però només toca si tu tries!
EliminaAbraçades, des de El Far.
Vaya maravilla! Qué me gusta esa imagén del mar. Bien captada la fuerza de las olas! Los colores son magníficos!
ResponEliminaUna abraçada.
El mar es de una belleza extraordinaria, siempre me emociona. Creo que es un sentimiento muy humano.
EliminaUna abraçada, des de El Far.
No és tan difícil d'aconseguir, oi, Jordi? No, quan un s'atura i contempla la vida com ho fas tu, fonent-se amb l'entorn, Em sembla una imatge fantàstica.
ResponElimina
EliminaSuposo que es tracta d'intentar-ho. Caus i t'aixeques sense oblidar mai qui ets i amb passió a la recerca d'harmonia. La vida, és sempre caminar.
Abraçades, des de El Far.
Love this view!
ResponEliminaAll the best to you! : )
EliminaAnita, have been long time now. Thank's for your visit, I love your comments.
All the best to you!
Ho intente dia a dia amic, és una de les millors opcions per viure.
ResponEliminaRep una abraçada Jordi.
D'això es tracta, veritat? Intentar-ho una i altra vegada, convençut que no hi ha altre camí.
EliminaAbraçades, des de El Far.
Sí, sembla ideal, però ho pintes molt fàcil, Jordi. Ho és?
ResponElimina
EliminaEt remeto al meu post del dia 17 d'agost. No, Teresa, no ho és pas. Però tampoc és impossible. Si llegeixes els comentaris veuràs que parlo de les inevitables oscil·lacions. Tanmateix, la vida no regala res, tot és intenció, fet que obliga a una quotidiana superació del jo com a ser en el món.
Abraçades, des de El Far.